CAPÇALERA: Generalitat de Catalunya
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 10.3.2014 03h00

Lo bon usatge del genre femenin


Comentaris 12 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Lo Jorn Internacional de la Femna s’es celebrat lo 8 de març. Es una ocasion de ramentar qualques règlas sus lo bon usatge del genre femenin en lenga occitana, en relacion amb la lucha contra masclisme.
 
 
Los noms de mestièrs e de foncions
 
A passat temps certans mestièrs èran reservats a un sol sèxe —pus sovent als òmes— mas uèi, aquela discriminacion es teoricament finida. Totes los noms de mestièrs e de foncions an donc logicament una forma masculina e una forma femenina. Totes se devon poder aplicar a las femnas sens cap de restriccion, coma als òmes.
 
La lexicografa Josiana Ubaud a indicat dins sas recèrcas que certans diccionaris occitans oblidan encara de fornir las formas femeninas... Es una error inacceptabla que cal corregir.
 
A partir de la forma masculina, se construtz la forma femenina segon divèrses procediments que resumissi çai jos (indiqui de formas regionalas entre parentèsis).
 
(1) S’apond una ‑a finala dins la màger part dels cases:
 

avocat~avocata
fornièr~fornièra (fornier~forniera, fornèir~fornèira, hornèr~hornèra)
informatician~informaticiana
maçon~maçona
professor~professora
psicològ~psicològa
 
NB - Lo masculin ‑ador, ‑idor, ‑edor vòl un femenin simple en ‑adora, ‑idora, ‑edora. Mas en provençal, lo masculin ‑ador, ‑idor, ‑edor vòl un femenin en ‑adoira, ‑idoira, ‑edoira. E en vivaroalpenc, lo masculin ‑aor, ‑ior, ‑eor vòl un femenin en ‑aoira, ‑ioira, ‑eoira:
 
governador~governadora (governador~governadoira, governaor~governaoira)
bastidor~bastidora (bastidor~bastidoira, bastior~bastioira)
 
(2) S’apond una ‑a, de còps, amb qualque transformacion dels accents escriches, en acòrdi amb l’ortografia:
 
aprendís~aprendissa
secretari~secretària
 
(3) S’apond una ‑a, de còps, amb qualque transformacion de la letra situada abans a:
 
esportiu~esportiva
comercial~comerciala (comerciau~comerciala)
 
NB - Certanas varietats de gascon, pas totas, utilizan la terminason ‑au al masculin e al femenin: en luòc de dire lo comerciau ~ la comerciala, dison lo comerciau ~ la comerciau.
 
(4) La ‑e del masculin ven ‑a al femenin:
 
ministre~ministra
dançaire~dançaira
bateire~bateira
 
NB - Dins certanas varietats localas de provençal, lo femenin ‑aira pren la forma ‑airitz o ‑arèla e lo femenin ‑eira pren la forma ‑eiritz o ‑erèla: dançaire~dançaira (dançairitz/dançarèla), bateire~bateira (bareiritz/baterèla).
 
(5) De còps, s’apond lo sufixe de feminizacion ‑essa:
 
comte~comtessa (còmte~comtessa)
duc~duquessa (duc~duchessa)
jutge~jutgessa
cònsol~consolessa
 
(6) Se transforma lo masculin ‑tor en ‑tritz:
 
institutor~institutritz
actor~actritz
formator~formatritz
director~directritz
inventor~inventritz
 
NB - Lo femenin ‑tora es excepcional e se limita a pauc de cases, sovent en concurréncia amb ‑tritz: pastor~pastora; autor~autora (autritz), doctor~doctora (doctritz). Es incorrècte de generalizar lo femenin ‑­tora a totes los mots.
 
(7) Qualques noms son identics al masculin e al femenin, en particular quand se terminan per ‑ista, ‑asta, ‑ta:
 
lo ciclista ~ la ciclista
lo lingüista ~ la lingüista
lo cineasta ~ la cineasta
un atlèta ~ una atlèta (ua atlèta)
 
 
Lo femenin sens limit per parlar de las femnas
 
En occitan, cal refusar l’usatge francés que tend, de còps, a impausar una forma masculina quand se parla d’una femna, per exemple:
 
Madame le Ministre
Madame le Proviseur
Ma voisine est inspecteur des finances.
 
Aquò es un usatge masclista e artificial que va contra la quita logica de la lenga francesa. Per astre, dempuèi 1999, l’administracion francesa autoriza e mai encoratja la feminizacion sistematica, amb l’ajuda d’una còla de lingüistas qu’an ben examinada la question:
 
Madame la Ministre
Madame la Proviseure
Ma voisine est inspectrice des finances.
 
En occitan, lo sol usatge autentic, tradicional, acceptable e logic es d’utilizar lo femenin de manièra obligatòria cada còp que se parla d’una femna:
 
Dòna Ministra
Dòna Provisora
Ma vesina es inspectritz de las finanças.
 
 
Lo masculin englobant: sortir del malentendut
 
Un autre problèma sensible es lo del masculin englobant. Dins las lengas romanicas, quand se parla d’un ensemble que compren de femnas e d’òmes, es lo genre masculin que s’utiliza:
 
Los estudiants pòt inclure los estudiants òmes e las estudiantas femnas.
 
Certans sectors feministas pensan qu’aquel usatge es una marca de masclisme e preconizan, per tant, una representacion sistematica dels dos genres a l’oral e a l’escrich, segon divèrsas formulas:
 
las estudiantas e los estudiants
los/las estudiant-a-s
 
La lingüista catalana Carme Junyent, qu’es femna e feminista, ditz qu’aquel usatge pren de proporcions excessivas e que ven d’una manca de compreneson de la gramatica, d’una analisi falsa de la lenga.
 
Certans lingüistas estiman que lo genre masculin es englobant dins qualques lengas romanicas perque en realitat, lo “genre masculin” seriá pas realament un genre masculin, seriá puslèu un “genre non marcat”, gaireben un “genre nèutre”. Mentre que lo genre femenin, al contrari, seriá un “genre marcat” que valorizariá la feminitat. Segon aquela analisi, se lo genre non marcat (dich “masculin”) es englobant, aquò a pas res a veire amb lo masclisme.
 
Los tèxtes que refusan d’utilizar lo masculin englobant son clafits de formulas complicadas e pesantas que rendon la lectura dificila. I legissèm per exemple:
 
los/las estudiant-a-s...
un(a) actror/-tritz...
los/las ministres/-as...
 
Aquò es illegible e imprononciable.
 
Una solucion pus pragmatica es de metre un sol còp dins lo tèxt una formula que mòstra ben la paritat entre femnas e òmes, mas cal que siá una formula de bon legir e de bon prononciar coma:
 
...las estudiantas e los estudiants...
...la legeira o lo legeire...
 
(e non pas:
...los/las estudiant-a-s...
.. lo/la legeire/-a...)
 
E dins la seguida del tèxt, après, sufís d’utilizar sonque lo masculin englobant coma:
 
...los estudiants...
...lo legeire...
 
Aital l’autora o l’autor del tèxt indica amb pro de clartat que defend l’egalitat de las femnas e dels òmes, tot en mantenent un tèxt de bon legir dins sa globalitat.



publicitat
BANER1: Generalitat de catalunya



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

ieo   sumien  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions