Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lei valentiás eroïcas e complèxas de Frederic Mistral

Ara commemoram amb rason lei cent ans de la mòrt de nòstre grand poèta nacionau occitan, Frederic Mistral (1830-1914). D’articles de Jornalet an ja ben explicat coma devèm valorizar son òbra. Prepausi quauquei reflexions complementàrias.
 
 
Mistral e l’analisi critica de Lafont
 
Mistral foguèt un dei cofondadors dau Felibritge en 1854. Lei felibres e leis usatgiers de la grafia mistralenca faguèron de Mistral un mieg dieu, sustot après sa mòrt en 1914. Mai questionèron pas l’insufisença dau movement felibrenc, reüssiguèron pas la difusion sociala de la lenga occitana. Mistral e sei successors felibrencs saupèron pas empachar la repression de l’occitan dins leis escòlas entre leis ans 1880 e 1950.
 
En 1954, Robèrt Lafont publiquèt son libre controvertit Mistral ou l’illusion (amb una edicion revisada en 1980). Es encara un libre d’actualitat. Lafont i fa una analisi prefonda de l’òbra de Mistral. Lausa dins Mistral son talent d’escrivan e son bèu diccionari. E sus aquò cau èsser clar: Lafont assaja jamai de desvalorizar Mistral. Pasmens Lafont critica dins Mistral una vision sociala pauc ambiciosa de l’occitan, una evolucion vèrs la passivitat e lo fatalisme e una idealizacion ineficaça dau passat (l’arcadisme o lo mite d’Arcadia).
 
Aquela desmistificacion lafontiana foguèt mau interpretada per lei mistralencs idolatras que podián pas suportar qu’òm critiquèsse lo Mèstre de Malhana. Tanben foguèt mau interpretada per certaneis usatgiers de la grafia classica que, dins leis ans 1970, se lancèron dins una ataca simplista dau mistralisme, sens i comprene leis aspèctes positius que lo quite Lafont soslinhava. Per reaccion a aquel excès, d’autreis usatgiers de la grafia classica, dins leis ans 1980, practiguèron un “neomistralisme en grafia classica”, boniàs e ninòi, sens mai de clarvesença.
 
Uei lei passions son mens fòrtas. Leis vielhs enrabiats antimistralencs deis ans 1970 an quasi desparegut e es una bòna causa. Pasmens vesèm encara tròp d’idolatras de Mistral, dins lei doas grafias, que fan coma se Lafont aviá jamai ren escrich!
 
Inciti leis adoraires de Mistral a contunhar d’amar de Mistral. Mai devon legir (o redescobrir) la critica de Lafont. Es indispensable per sortir de la letargia.
 
 
Un defensor de l’unitat de l’occitan
 
Mistral defendiá sens la mendre ambigüitat l’unitat de la lenga occitana, “deis Aups ai Pirenèus” coma disiá, e lei pròvas ne son multiplas: faguèt un diccionari per tot l’occitan, cofondèt lo movement dau Felibritge qu’es implantat dins tota Occitània, acceptèt l’usatge dau mot occitan coma sinonim de lenga d’òc o de provençau au sens larg (leis estatuts dau Felibritge de 1911 o pròvan).
 
Leis analfabets que pretendon que lo provençau seriá pas d’occitan, e que se revendican “mistralencs”, son en realitat de pseudomistralencs (o de pseudoprovençalistas).
 
Se Mistral defendiá un occitan unitari, pasmens ne coneissiá pas ben lei limits dins l’espaci. Aquò s’apren pas a eu. S’apren a la manca de coneissenças precisas en lingüistica de terren de son temps. Ansin Mistral pensava a tòrt que Grenòble parlava occitan (mentre que parla arpitan). E dins son diccionari, Lo Tresaur dau Felibritge, dona pas d’indicas sus lo Creissent, ni sus la Vau d’Aran e ben pauc sus lei Valadas. Mistral, probable, cercava pas d’exclure aquelei territòris mai mancava d’informacions.
 
 
Un usatge pas pron sistematic de l’occitan
 
De maniera ambigua, Mistral defendiá sincèrament l’occitan mai l’utilizava pas sempre quand podiá. Una granda partida de sei letras son en francés, e mai quand s’adreiçan a d’occitanistas. Pasmens, de son temps, la quasi-totalitat de la populacion parlava cada jorn la lenga d’òc.
 
Ansin Mistral saupèt pas installar un usatge assumit e sistematic de l’occitan. E pasmens èra ben conscient que lo francés èra a mand d’envaïr de mai en mai lei comunicacions quotidianas.
 
 
Un embrion d’occitan estandard
 
Aquò se ditz pas pron sovent: Mistral e fòrça felibres de la segonda mitat dau sègle XIX fondèron lei primierei basas de l’occitan estandard. O disán pas coma aquò, elei parlavan puslèu de provençau literari. Mai de fach, cultivavan una varietat comuna d’occitan, basada sus lo dialècte provençau, qu’a transmés puei fòrça caracteristicas au provençau literari en grafia classica (lo de Robèrt Lafont mai que mai) e a totei leis autrei dialèctes cultivats.
 
Uei, donc, retrobam fòrça trachs dau provençau mistralenc dins l’occitan estandard (pluricentric), qu’es en formacion (tròp lenta) dempuei leis ans 1970.
 
Una granda mancança, de segur, foguèt la grafia. Una lenga estandard a de besonh d’una ortografia foncionala, unitària e autonòma, tant coma possible. Mistral i arribèt pas.
 
Es Josèp Romanilha qu’inventèt la grafia dicha mistralenca ont escrivon tipicament ‘la mountagno’ en luòc de la montanha. Mistral foguèt inicialament reticent a l’utilizar, mai l’acceptèt a la fondacion dau Felibritge, en 1854, per fin d’ajudar a l’unitat dau movement. Es clar qu’aquela grafia a rendut de servicis a l’expression literària, mai tanben, a de defauts tecnics:
 
— a subordenat l’occitan au francés,
 
— a exagerat lei diferéncias escrichas entre lei dialèctes
 
— a complicat lei liames vèrs l’occitan ancian e lo catalan.
 
Es important de promòure la patz entre lei doas grafias. Mai cau pas intrar dins lo relativisme boniàs e pretendre que lei doas grafias se valon necessàriament. Una discussion serena sus leis avantatges d’una grafia rèsta necessària.
 
 
Utilitat e limits de son meravilhós diccionari
 
Lo Tresaur dau Felibritge (en grafia d’origina ‘Lou Tresor dóu Felibrige’) rèsta lo diccionari pus ric de la lenga occitana e direm jamai pron nòstrei grandmercés a Mistral de l’aver confeccionat. Per l’epòca de sa concepcion (1879-1886), es una òbra d’una bòna presentacion scientifica. Es verai que lo metòde scientific de fabricacion dei diccionaris —la lexicografia— a avançat dempuei. Pron d’aspèctes dau Tresaur se poirián pus presentar de la meteissa faiçon uei.
 
Una causa terribla, es de veire que la granda majoritat dei pretenduts “diccionaris” que se son editats, dempuei Mistral, an regressat en qualitat. Ai agut denonciat lei pretenduts “lexicografs” que son pas lexicografs (Jornalet, 2.9.2013).
 
Donc, que òc, seriá una bòna idèa de far una edicion numerica dau Tresaur, amb la possibilitat de cercar lei mots gràcias a un cercador automatic.
 
E mai nos caudriá rendre aqueu Tresaur disponible en grafia classica. Mai mancam terriblament de personas competentas per convertir la grafia mistralenca a la classica: es una operacion pus complèxa que çò que se pòt creire.
 
E la sola conversion grafica  sufís pas (‘mountagno’ > montanha). I a tanben de divergéncias dins lei formas oralizablas entre nòrma mistralenca e nòrma classica. Per exemple:
 
— La nòrma mistralenca preconiza ‘machino’, ‘service’, ‘ounourabletat’, ‘catalogue’, ‘proujèt’, ‘Jaque/Jaume’, ‘Óucitanìo’.
 
— Aquò o podèm transcriure en grafia classica, sens modificar lei formas oralizablas dau sistèma mistralenc d’origina: machina*, service*, onorabletat*, catalògue*, projèct*, Jaque*/Jaume, Occitania*.
 
— Pasmens la nòrma classica preconiza de formas oralizablas diferentas, que son pus autenticas: maquina, servici, onorabilitat, catalòg, projècte, Jaume/Jacme, Occitània.
 
Pauc de lingüistas son competents per gerir tota aquesta complexitat. Es necessari d’o saber far corrèctament, se pretendèm adaptar Lo Tresaur dau Felibritge a un grand public d’usatgiers que son pas d’especialistas.
 
Un aspècte encara pus important, es la granda quantitat de mots valables dins lo Tresaur. Sovent son compatibles amb la nòrma classica (de Loís Alibèrt e dau CLO). I a pas de rason de leis exclure. En nom de la continuitat e de l’estabilitat, l’occitan estandard lei deuriá retenir e enregistrar dins lei diccionaris futurs. Per exemple:
 
consumar, consume/consumacion (evitatz consomar*, consomacion*)
 
Marròc,marroquin ‑a (evitatz Maròc*, mar[r]ocan ‑a*)
 
brasilier ‑a / brasilièr ‑a / brasilèir ‑a / brasilèr ‑a (evitatz brasilian~brasiliana*)
 
rangier (animau arctic; evitatz rèn*)
 
còde (sembla pas indispensable de voler reïntroduire a tota fòrça lo doblet còdi en occitan estandard, e mai se l’occitan medievau coneissiá còde e còdi).
 
 
Una mission politica mancada
 
Es causa saupuda que Mistral manquèt sa mission politica. Aviá una consciéncia nacionala occitana e aviá pas paur de parlar de nacion (de nacion provençala au sens larg, çò es, de nacionoccitana). Mai vesiá la nòstra nacion d’òc coma un pantais romantic, sens gaire d’aplicacion concreta.
 
Auriá degut dirigir un movement de liberacion nacionala d’Occitània, aumens coma figura tutelara, eventualament en laissant lei prètzfachs pus materiaus a de politicians de terren. Manquèt doas ocasions d’o faire:
 
— Ausèt pas se metre a la tèsta de la tendéncia independentista dins lo Felibritge, organizada per Crestian de Vilanòva-Esclapon (1852-1931) amb l’ajuda de Joan-Batista Gaut (1819-1891).
 
— Ausèt pas prene la tèsta de la revòuta dei vinhairons lengadocians en 1907 (qu’èra pas un movement independentista, de segur, mai que conteniá lo greu d’una presa de consciéncia occitana populara).
 
La clau per comprene aqueleis esitacions, benlèu, es que Mistral voliá far avançar la causa occitana en cercant de sostens dins totei lei mitans politics influents... e francistas. E ansin passèt de la senèstra francesa republicana a la drecha francesa reaccionària. De badas...
 
Saique Mistral cercava tròp lo pragmatisme e assumissiá pas pron la confrontacion que pasmens, de còps, es inevitabla dins la vida. Podiá pas conéisser, a son epòca, lo concèpte de conflicte de lengas, desvolopat ben pus tard amb la sociolingüistica deis ans 1960.
 
Es probable que s’aguèsse assumit lo conflicte de lengas, e, a l’encòp, s’aguèsse acceptat d’èsser un lidèr politic occitan, Mistral auriá facilitat una presa de consciéncia e frenat la reculada de la lenga. E auriam ganhat d’annadas preciosas.
 
Aquesta leiçon la deurián meditar, uei, certaneis occitanistas minimalistas que repetisson leis errors politicas de Mistral.
 
 
Mistral: un eròi nacionau
 
Coma tot uman, Mistral èra pas perfiech. Faguèt d’errors. E de gròssas. E pasmens, compliguèt d’òbras extraordinàrias e inesperadas per son temps. Enaucèt la nòstra lenga en lexicografia e en literatura. Tot lingüista occitanista benesís cada jorn lo fach de poder consultar lo diccionari de Mistral.
 
Per toteis aquestei servicis sens prètz, es incontestable que Frederic Mistral es un grand eròi d’Occitània. Son nom deu sortir dei placas de carrieras menoras ont sovent es estremat; deuriá ornar d’avengudas immensas, de plaças centralas e d’estatuas monumentalas dins tot lo país d’Occitània.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
13.

#12 Perdó,
veja o no si vaig passar la ratlla > veja si vaig passar la ratlla o no
vertut > virtut

  • 0
  • 53
Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
12.

#11 Perdona'm que et corregisca... un troll és una persona que no vol debatre sinó que fa vandalisme, punt. Si se m'acusa com a tal, vos pregue que es tornen a posar els missatges anteriors que es van esborrar per a que la comunitat veja o no si vaig passar la ratlla o si bàsicament l'autor de l'article després de pitjar la fletxa probablement dues vegades va optar per esborrar-los ja que molestaven/emprenyaven...

Un darrer detall, el troll acostuma a ser anònim, precisament com la persona que m'acusa de tal malifeta, tot i que usa d'un pseudònim, "Prou", ja que aparentment no té ganes, o valentia, de/per a posar nom i cognom contràriament al que jo acostume a fer.

L'anonimat sol tenir molta vertut o avantatge per a lluitar contra la censura i/o la repressió; en qualsevol altre cas vos deixe buscar la paraula més adient per a definir aquesta actitud; la paraula jo me la conec molt bé però no la posaré ací per a evitar un altre esborrament o el que siga en clau inquisitorial.
Records d'en Claudi Balaguer (més clar no puc ser...), si voleu la meua adreça postal (o el telèfon...) també la puc posar, no necessite amagar-me darrere l'anonimat o fer el troll...
PD: Gràcies per tots els que han pitjat la fletxeta, ben prompte arribaré a 50, moltíssimes gràcies!

  • 1
  • 52
Prou
11.

#10 Un troll, en l'argot d'Internet, és algú que intenta provocar a d'altres publicant o enviant missatges que intenten excitar emocions en una comunitat en línia. Això ho acostuma a fer per aconseguir una reacció per part dels altres usuaris o bé per causar problemes.

  • 11
  • 1
Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
10.

#9 A en fin las flèchas davalairas, me languissiái de las veire, vòli batre lo recòrd, per plaser, quichatz!

  • 7
  • 52
Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
9.

#8 Tè los censors devon dormir ara... pas cap d'escafament ni mai de poces tuaires... A deman doncas!

  • 5
  • 51

Escriu un comentari sus aqueste article