CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 19 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 11.6.2012 03h00

Defendam las diferentas “r” de l’occitan


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Lúcia Roulet-Casaucau, dins un article interessant de Jornalet, explica la necessitat de sauvar lo son de l’[r] apicala o “[r] rotlada”. L’idèa es justa e pertinenta. Aura, dins lo detalh, existisson diferentas manieras de prononciar las “r” e es important de senhalar que totas son corrèctas en occitan contemporanèu.
 
(Dins aqueste article, parlarem pas de certanas ‑r finalas que son mudas dins certans mots.)
 

A. La solucion tradicionala: gascon e lengadocian generau
 
La solucion tradicionala, qu’èra bassètz generala en occitan ancian, se manten quasi sens chamjament, uei, en gascon e dins la màger part dau lengadocian (en defòra dau lengadocian sud-orientau). Qu’es la solucion qu’òm pòt suggerir en occitan estandard generau. Tanben qu’es la solucion d’autras lengas vesinas coma lo catalan, l’aragonés, l’espanhòu, l’italian e lo basco. Òm distinguís doas realizacions:
 
1. Lo son de l’[r] apicala brèva o “[r] rotlada brèva” concernís, per defaut, la màger part de las r escrichas: brèu, arbre, tigre, popular, caractèr. Concernís en particular l’r escricha simpla entre doas vocalas: ora, veire, amorós.
 
2. Lo son de l’[rr] apicala lonja o “[rr] rotlada lonja” concernís:
— Tota rr escricha dobla entre doas vocalas: tèrra, guitarra, Marròc.
— Tota r escricha au començament d’un mot: ròc, roman.
— Tota r escricha après n, l, s: genre, Enric, Colrat, Israèl.
 
Aitau i a una distincion fonetica clara entre marit (son de l’[r] apicala brèva) e marrit (son de l’[rr] apicala lonja).


B. La solucion dau nòrd: lemosin, auvernhat e vivaroaupenc
 
La solucion dau nòrd concernís la majoritat daus parlars nòrd-occitans, çò es l’ensems dau lemosin, de l’auvernhat e dau vivaroaupenc. D’autras lengas romanicas maitot la coneisson, coma lo friolan e lo romanés. Consistís en una simplificacion de la solucion tradicionala. Se garda nonmàs lo son d’una [r] apicala brèva o “[r] rotlada brèva” en totas posicions, tant per una r escricha simpla coma per una rr escricha dobla.
 
Aitau marit se pronóncia coma marrit. Autres exemples: brèu, arbre, tigre, popular, caractèr, ora, veire, amorós, ròc, roman, genre, Enric, tèrra, guitarra, Marròc.
 
I a de las nuanças localas que son fòrça interessantas. Certans parlars auvernhats e vivaroaupencs mantenon, entre doas vocalas, la distincion fonetica entre l’r escricha simpla e de l’rr escricha dobla, mas en produire daus sons particulars que podèm pas detalhar aicí. E i a certans parlars vivaroaupencs que seguisson la solucion dau sud-èst, qu’explicam aura.
 

C. La solucion dau sud-èst: provençau, niçard e lengadocian orientau
 
La solucion dau sud-èst concernís l’ensems dau provençau, lo niçard tradicionau, quauques partidas dau vivaroaupenc e una bèla zòna orientala dau lengadocian qu’es a l’entorn de Montpelhièr e de las Cevenas. Lo portugués coneis una solucion parcialament similara. Òm distinguís doas realizacions:
 
1. Lo son de l’[r] apicala brèva o “[r] rotlada brèva” concernís l’r escricha simpla entre doas vocalas: ora, veire, amorós.
 
2. Lo son de l’[ʀ] uvulara o “[ʀ] non rotlada” —que tanben coneis la varianta [ʁ] — concernís:
— Tota rr escricha dobla, entre doas vocalas: tèrra, guitarra, Marròc.
— Tota r escricha simpla quand es pas entre doas vocalas: ròc, roman, genre, Enric, brèu, arbre, tigre, popular, caractèr.
 
Aitau i a una distincion fonetica clara entre marit (son de l’[r] apicala brèva) e marrit (son de l’[ʀ] uvulara).
 
I a de las nuanças localas que son cranas, en particular dins lo parlar lengadocian de Seta, mas las podèm pas detalhar aicí.
 
Lo parlar prestigiós de la vila de Niça a generalizat lo son de l’[ʀ] uvulara a una epòca recenta. Mas près de la granda metropòli azurenca, bassètz de parlars locaus gardan plan solidament la distincion fonetica entre l’[r] apicala simpla e l’[ʀ] uvulara. Donc poiriá èsser acceptable, en niçard autentic, de restaurar aquela distincion.
 

Suggestions finalas
 
Podèm suggerir aus occitanistas, aus professors e aus escolans d’observar escrupulosament quauques actituds per cultivar una bona pronóncia.
 
1. Chau restaurar e valorizar las pronóncias autenticas de las diferentas “r” en s’entraïnant, en observant las diferentas posicions e en respectant las tres grandas solucions regionalas:

—la tradicionala emb [r] e [rr],
—la dau nòrd emb [r],
—la dau sud-èst emb [r] e [ʀ].
 
2. Chau evitar la generalizacion de la pronóncia unifòrma en [ʀ] uvulara (“[ʀ] non rotlada”) qu’es una influéncia francesa tardiva. Mas, evidentament, chau jamai agressar las personas que pronóncian coma aquò:
—Daus uns còps, son daus occitanofòns autentics que practican la lenga occitana dempuei que son petits. Mas fan partida d’aquelas generacions qu’an subit una francizacion fonetica tardiva. Donc se chau avisar que parlan sovent un occitan de granda qualitat expressiva, maugrat lor generalizacion de l’[ʀ] uvulara.
—D’autres còps, son de las personas qu’aprenon l’occitan e qu’an sovent de la bona volontat, mas qu’arriban dificilament de se desbarrassar de la pronóncia francesa. En aqueu cas, la melhora pedagogia es de las encoratjar aimablament emb daus exercicis de fonetica e, en parallèl, de frenar pas lor plaser de parlar occitan...
 
3. Chau evitar los discors simplistas. Es inexacte de dire solament que “chau prononciar una [r] apicala en occitan” perque, aquí, “en occitan” se compren abusivament coma “pertot en occitan” o “totjorn en occitan”.
—Aquela afirmacion ignòra las solucions dau nòrd e dau sud-èst que son tant occitanas coma la solucion tradicionala (e oblidem pas que lo quite dialècte lengadocian se parteja entre la solucion tradicionala e la dau sud-èst).
—Tanben es ignorar que la solucion tradicionala distinguís l’[r] apicala brèva e l’[rr] apicala lonja.
 
Una exigéncia ferma sus la qualitat de la lenga emb una dòsi de nuança e de diplomacia permetràn de restaurar una fonetica autentica.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

17 de febrièr 20.30h

La solucion «dau sud-èst» embé [r] e [R] – nieus que minoritària en Auvèrnhe – es practicada en las Combralhas, mas lo pus mai daus dialèites auvèrnhats ronlan pas gis las èrras...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de julh 10.51h

Excellent article a prepaus del "r" apicala ! M'agrada ! òsca ! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de junh 11.10h

#14 #16
Bonjorn. Per la forma dei prenoms, trobaretz d'explicacions detalhadas dins aqueste article:
http://opinion.jornalet.com/97


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 12.59h

#18

En nat cas aurei pensat aquò! Perdiu e diu vivant!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 21.24h

# 16 Que vòs díser, ua gojata hòra nòrmas ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 12.10h

#16
Bona replica :)))


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 08.14h

#14

Bourdon, maugrat un virat ortografica, la gojata es la medisha!! Non cambièri après lo pareish de l'article. E aquò es lo mei important non? :)


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 19.57h

#14
1º Aplicar la nòrma es una actitud normala dins una lenga normala: ai pas besonh de me'n justificar.
2º Farai, en tot cas, un article dins Jornalet sus l'utilizacion daus noms pròpris per explicar quauques concèptes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de junh 19.50h

#12 Cambiar eth nom deras personas ath nom dera nòrma, se't sembla normau, quin ac justificas ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 21.07h

#11
Dins lo messatge nº11, parlave, segur, de [r] e [rr] en posicion finala, m'aviatz comprés...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions