CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 14.4.2014 03h00

Los noms de Caors e Draonier


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Doas vilas d’Occitània, Caors en Carcin e Draonier dins las Valadas, contenon dins lors noms la sequéncia ao. Presentan de fenomèns fonetics similars al mot paur que tractèri la setmana passada.
 
 
Los avatars d’ao
 
Ramentem lèu lo fenomèn. La sequéncia ao, al començament, se prononciava en doas sillabas, fasiá un iat: [a‑u] (‘a‑o’). En occitan contemporanèu, es arribada a de resultats fonetics variables, que son essencialament:
 

— [a‑u] (‘a‑o’) en doas sillabas (un iat)
 
— [aw] en una sillaba (un diftong)
 
— [ɔw] (‘òw’) en una sillaba (un diftong).
 
Demest los mots concernits, trobam en particular Caors, Draonier, paur, laur, graulha, flau, oelha (aulha), tavan (tau).
 
I comptam tanben la terminason ‑ador, que pren la forma ‑aor dins lo dialècte vivaroalpenc.
 
Idealament, la grafia classica auriá pogut generalizar la grafia unica ao dins totes aqueles mots, en daissant la libertat de la prononciar [a‑u] o ben [aw] o ben [ɔw], ansin: Caors, Draonier, paor, laor, graolha, flaon, oelha (aolha), tavan (taon), ‑ador (‑aor).
 
Mas per realisme, lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a preferit enregistrar en prioritat las formas que se son ja solidament installadas dins l’usatge general, dempuèi las òbras de Loís Alibèrt, valent a dire: Caors, paur, laur, graulha, flau/flan, oelha, tavan.
 
Lo CLO apond a aquesta lista de formas vivaroalpencas qu’Alibèrt aviá pas estudiadas, e en aquel cas, lo CLO preconiza efectivament la grafia englobanta ao: Draonier e lo sufixe ‑aor (per ‑ador).
 
 
La vila de Caors
 
Lo nom de la vila de Caors (en francés oficial Cahors) coneis en occitan modèrne divèrsas pronóncias:
 
— La pronóncia en doas sillabas, tipicament [ka‑ˈurs] (‘ka‑ors’), sembla encara possibla uèi, almens dins un estil formal, cultivat o recercat. Lo monumental diccionari de Mistral, Lo Tresaur dau Felibritge, escriu en grafia mistralenca ‘Caours’.
 
— La pronóncia locala e populara es [ˈkɔw] (‘kòw’). Dins lo parlar de Caors, qu’es de lengadocian septentrional, lo mond tendon a prononciar pas las consonantas finalas. Tanben, la possibilitat per ao de se prononciar [ɔw], ja ben coneguda en general, es favorizada per la fonetica locala. Efectivament, dins l’encontrada de Caors, una a que pòrta pas l’accent tonic se pronóncia [ɔ] (‘ò’), per exemple acabar passa del tipe general [akaˈβa] (‘akabà’) al tipe local [ɔkɔˈβa] (‘òkòbà’). Lo mot Caors, s’òm lo prononcièsse en doas sillabas, passariá del tipe general [ka‑ˈurs] (‘ka‑ors’) al tipe local ipotetic [kɔ‑ˈu] (‘kò‑ó’). Mas es un chic dificil de manténer una separacion en doas sillabas (un iat) entre las vocalas [ɔ] (’ò’) e [u] (‘o’), donc òm resquilha facilament vèrs una pronócna en una sola sillaba (un diftong). E aital sèm passats de [kɔ‑ˈu] (‘kò‑ó’) en doas sillabas a [ˈkɔw] (‘kòw’) en una sillaba.
 
— Dins d’autres parlars lengadocians, pus al sud, i a de mond que dison [ˈkɔws] (‘kòws’), en articulant lo son [s] final, o ben [ˈkaws] en adoptant un diftong [aw] de tipe pus conservator.
 
Ara: per rassemblar totas aquestas pronóncias en una sola manièra d’escriure, l’ortografia Caors es una solucion rasonabla. D’alhors Caors es totjorn estada l’ortografia oficiala: es la de Loís Alibèrt dins sa Gramatica occitana de 1935, libre de fondacion de nòstra nòrma classica (pagina 427). Lo CLO a confirmat l’ortografia Caors dins sas Preconizacions de 2007 (paginas 42 e 49).
 
Per tant, es deplorable que qualques personas metan de panèls en occitan, a l’intrada de la vila de Caors, que pòrtan la grafia incorrècta Caurs*. Qualques individús desvian l’argent public e l’esquipament comunal per i difusar una violacion inadmissibla de l’ortografia oficiala de l’occitan, en enganant lo public.
 
Tocam lo problèma pus general dels panèls en occitan, que son sovent clafits d’errors. Aquò ven de còps de la manca de rigor de certans militants occitanistas locals qu’an pas d’esgard per lor lenga pròpria. O senon, pòt venir tanben dels servicis d’esquipament, que comprenon pas que la lenga d’òc a una ortografia que cal respectar.
 
Tanben, es deplorable que qualques autors difusen la grafia incorrècta Cáurs* amb un accent agut sus á (se legiriá artificialament [ˈkew]* en provençal e en niçard, car á se pronóncia [e] dins aquestas varietats).
 
Òm pòt pas rendre una lenga digna e normala quand òm l’escriu de tant de manièras contradictòrias.
 
Un mot sus la letra ‑s finala. Volguèssem sègre l’etimologia estricta, seriá estat coerent d’escriure Caorç* amb una ‑ç cedilha. Car lo nom de Caors ven del latin Cadurcis, Cadurci, que significa “los cadurcs”: es lo nom de la populacion cèlta antica que viviá dins la region (en latin pus classic e pus ancian, la vila s’apelèt Cadurcum o Divona). Lo CLO a decidit de manténer l’‑s finala solament per evitar de cambiar una ortografia ja plan difusada dempuèi Alibèrt.
 
Lo nom dels “cadurcs” se tròba tanben a l’origina del nom de la contrada de Carcin. En occitan popular, se ditz Carcin o Quercin, doas formas que remontan a l’occitan ancian Caercin e, ultimament, al latin Pagus Cadurcīnus, “lo país cadurc”.
 
 
La vila de Draonier
 
Per quant a la vila de Draonier (en italian oficial Dronero), sa pronóncia locala en vivaroalpenc es [drɔwˈnier] (‘dròwníer’) o [druˈnier] (‘droníer’). En vivaroalpenc estandard diriam [drɔwˈnjer] (‘dròwniér’). Es normal, dins aqueste dialècte, que ao se legisca [ɔw].
 
L’etimologia de Draonier es en relacion amb son nom latin de Draconarium, qu’evòca un dragon (en latin draco, draconis). Se’n parla dins de legendas localas meravilhosas que Laurenç Revèst las evoquèt dins un subrebèl article de Jornalet (lo 29.12.2012).



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

15 de setembre 13.36h

Qu'es pecat que "dimarts" s'escrivi pas en occitan com en catalan, e que'ns acordèm pas cada cop que se pot, dens la mesura deu possible... En catalan se prononcia "dimars" o "dimats" (valencian


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 20.54h

#15 Grandmercé per teis explicas, car Domergue. L'istòria de la nòrma de la lenga nòstra m'es pas totjorn clara... Per còntra, Alibèrt escriviá "consí" e non "cossí"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 19.07h

#10 #11 #12 #13 #14
Dins lo cas de "dimars/dimarç", la grafia "dimars" èra dins la gramatica d'Alibèrt de 1935, la grafia "dimarç*" èra una error d'impression dins lo diccionari ***postum*** d'Alibèrt de 1966. En aquel cas CLO a pas res cambiat, a solament clarificat un problèma d'edicion que rebalava pendent longtemps.

Per "-izar/-isar", l'ortografia d'origina d'Alibèrt èra ben "-izar" e lo CLO a pas res cambiat.

Per "Niça" (Còsta d'Azur), la grafia amb "ç" es originària dempu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 15.56h

#11 O repetirai de longa, milanta còps se cal: nos fa mestièr un diccionari general de la lenga occitana que siá una òbra collectiva, non pas individuala. L'individualisme es a nos tuar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 15.53h

#12 Es "Nissa", non pas *Nissan: http://superlexic.com/revistadoc/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf, p. 42.

Per èsser franc, tròbi que l'argument de la "socializacion indiscutibla"... se discutís: a Niça, i a fòrça occitanistas de grafia classica qu'escrivon "Nissa"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 14.50h

"Volguèssem sègre l’etimologia estricta, seriá estat coerent d’escriure Caorç* amb una ‑ç cedilha. [...] Lo CLO a decidit de manténer l’‑s finala solament per evitar de cambiar una ortografia ja plan difusada dempuèi Alibèrt."

Perqué alora "Niça" mas "Nissan" (34) ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 13.11h

Pendent annadas qu'aprenoi conscienciosament a escríver "sedaç", "dimarç", etc. sonque entà descobrir recentament la règla qu'avè cambiat. E en prefaci aus (enaus) cambiaments anonciats, en un exercici de mala fe tanhent a la voltejada gran, que ns'explican de que n'ei pas vertat e ne càmbian pas a tot pip-pap ; aquesta impression ne s'apren pas sonque a l'ignorància.
Tant i a que "sedaç" èra perfèitament logic, e que deurén lhèu meditar l'adagi anglés :
If it ain't broke, don't f... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 10.55h

#5 Mercés d'aquelas precisions. Es domatge que dins un article de linguistica tant fin l'autor aja besonh d'atacar tant durament de personas. Quand legissi aqueles grands discorses sus la dignitat de la lenga, pensi a la dignitat las personas.
E puèi que volètz, quand qualqu'un ensaja de seguir al mai prèp las recomandacions del CLO e de totes notres saberuts que claman "Òm pòt pas rendre una lenga digna e normala quand òm l’escriu de tant de manièras contradictòrias" (soi d'acordi)... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 18.05h

#7
#8 L'ai aguda ma respònsa ;)


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 18.03h

#6 En vivaroalpenc, una 'g' escricha entre doas vocalas se pronóncia sempre, donc me sembla pas util de crear una grafia complicada amb una 'g' muda entre doas vocalas.

Lo vivaroalpenc fa la distincion neta entre 'Draonier' [drɔwˈnjer] (abséncia de 'g') e 'dragon' [draˈguⁿ] (articulacion de 'g').

De parlars lengadocians locals, sustot en Albigés, pòdon amudir tota 'g' entre doas vocalas, per exemple 'faguèt' [faˈɣɛt > faˈɛt], 'dragon' [draˈɣu > draˈu], mas aquò sembla pus r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions