Opinion
Nòvas regions: cossí i defendre l’occitan?
Çò qu’obtendrián d’autras minoritats
Quand lo primièr ministre francés, Manuel Valls, prepausa lo 8 d’abril de redecopar las regions, o fa per trobar d’economias e simplificar lo “milafuèlhas” administratiu. O fa pas per restaurar las regions istoricas ni per protegir las minoritats nacionalas e lingüisticas.
Ça que la Valls i fa una concession a la revendicacion bretona. Que poiriá acceptar la reünificacion administrativa de Bretanha en i reïntegrant lo departament del Léger Atlantic (la contrada de Nantas). Aital o suggerís un avantprojècte confidencial de Valls que lo magazine Challenges a revelat. Aquò’s lo resultat de l’eficaça mobilizacion bretona e dels bonets roges, qu’assòcian las preocupacions socialas e popularas amb la consciéncia de país (donc la reünificacion) e amb la promocion de la lenga bretona, e mai del galò. Los movements bretonistas tradicionals, que sián lingüistics o nacionalistas, son pas a la tèsta de la revendicacion. Mas lor trabalh pacient a alimentat e inspirat los bonets roges e, indirèctament, a menat ara l’estat francés a considerar una possibla reünificacion de Bretanha. Es una leiçon fondamentala que deu inspirar lo movement occitanista.
Se per cas los bascos atenhon la meteissa eficacitat revendicativa que los bretons, tanben l’estat francés lor poiriá concedir un departament basco, e mai una region basca. Fins ara los ministres franceses an refusat aquela idèa, mas poirián cambiar de posicion se los basquistas inspirèsson una mobilizacion sociala pus fòrta. En aquel cas, se caldrà mesfisar de la revendicacion basca, car pretend encara annexar al Bascoat nòstra tèrra occitana del Bas Ador amb nòstra aglomeracion gascona de Baiona-Anglet-Biàrritz.
Los catalans tenon un departament quasi catalan, los Pirenèus Orientals, que se i restaca lo parçan occitan de Fenolhedés. Los catalanistas semblan puslèu de bona volontat per i respectar l’occitan.
D’autras populacions tenent de lengas minorizadas, coma los flamencs o los arpitans (“francoprovençals”), son tròp afeblidas e alienadas per se far respectar amb eficacitat, çò qu’es fòrça malaürós. Las populacions de cultura alemanda tanben son fòrça flacas e mai s’an lor region d’Alsàcia, mas sens la Mosèla germanica.
E nosautres los occitans?
E nosautres los occitans? Nos trobam dins una situacion intermediària entre las minoritats combativas (bretons, còrses, bascos, catalans) e las minoritats tròp paralisadas (alemands, flamencs, arpitans...). Los occitans avèm ganhat una modèsta audiéncia lingüistica e culturala mas patissèm una terribla letargia al nivèl nacional e politic. Dins aquestas condicions, sèm en posicion tròp desfavorabla per far respectar los interèsses de nòstra lenga d’òc dins lo redecopatge regional.
Ara, es pas una rason per desesperar. Çò que compta, ara, es de regardar amb luciditat çò que manca als occitans, de cultivar una ambicion, de cercar una audiéncia e d’impausar en Occitània un rapòrt de fòrça de tipe breton.
Los occitanistas devon cercar la connexion amb los movements socials (coma los bretons o an fach amb los bonets roges, sul tèma de las ecotaxas e de la defensa de las activitats al país). Teniam una fòrta dinamica occitanista dins los ans 1970, al nivèl social, amb lo lèma “Volèm viure, trabalhar e decidir al país” e aquò coïncidiguèt amb una audiéncia creissenta de la cultura occitana. Lo rapòrt de fòrça occitanista, en 1979, forcèt lo president Valèri Giscard d’Estanh —un occitan alienat— a prepausar una region especiala de desvolopament apelada “lo Grand Sud-Oèst”. Èra pas Occitània tota, de segur, mas almens foguèt un temptatiu non confessat de calmar lo movement occitanista.
Puèi i aguèt la crisi negra de l’occitanisme dels ans 1980...
Dempuèi los ans 1990, l’occitanisme a retrobat una certana capacitat de mobilizacion lingüistica e culturala mas a pas atench de dinamica politica e nacionala. La consciéncia de partejar una cultura occitana, la volontat de recuperar l’usatge social de la lenga d’òc rescontran pas gaire los movements socials. I a de temptatius mas demòran tròp marginals.
La responsabilitat d’aquela mancança, la devèm a quatre categorias de personas:
Se los occitanistas vòlon véncer aquestes obstacles, arribaràn a crear una dinamica de terren, se connectaràn amb los movements socials e los menaràn vèrs la consciéncia lingüistica e nacionala. Alara los occitanistas impressionaràn l’estat francés, installaràn un rapòrt de fòrça e, benlèu, enfin, París serà prèst a nos far qualques concessions en matèria de redecopatge regional.
Per assolidar l’occitan dins las nòvas regions
En trabalhant dins aquesta perspectiva, los occitanistas devon revendicar un redecopatge regional amb las caracteristicas seguentas:
4. La coordinacion de las regions occitanas poiriá obténer de competéncias comunas pus avançadas, se lo rapòrt de fòrça evolucionèsse. Devendriá una Comunautat Autonòma Occitana, multiregionala, amb de poders legislatius e fiscals importants (es una revendicacion d’Iniciativa per Occitània, del PNO e del PÒC). E mai deuriá conquerir lo drech d’autodeterminacion (coma o revendican Iniciativa per Occitània e lo PNO).
5. Dedins la coordinacion de las regions occitanas, podèm imaginar, coma ipotèsi bassa, lo mantenement de las regions actualas, mas amb de rectificacions de limits per integrar las franjas occitanofònas: Aquitània (en gardant lo Bas Ador), Lemosin (en i apondent la Charanta Occitana, la Vinhana Occitana e l’Endre Occitan), Auvèrnhe (en i apondent lo Char Occitan e lo Léger Occitan), Ròse-Alps Occitan (Ardecha, Droma e l’Isèra Occitana), Lengadòc (en gardant Fenolhedés), Miègjorn-Pirenèus, Provença (amb una abolicion del nom tecnocratic “PACA”).
6. Dedins la coordinacion de las regions occitanas, coma ipotèsi nauta, lo redecopatge poiriá restaurar de regions pus istoricas. Per las dessenhar, se fariá d’enquistas sus los sentiments d’apertenéncia amb l’ajuda d’expèrts en istòria, etnologia, geografia, lingüistica e economia. Per exemple: Bearn, Gasconha, Lemosin (amb la Marcha e l’Engolmés Occitan), Borbonés, Auvèrnhe, Guiana (Peiregòrd, Agenés, Carcin, Roergue), Lengadòc (amb Vivarés e lo País de Fois), lo Daufinat Occitan, Provença, lo País Niçard.
7. La reduccion drastica del nombre de regions, que Valls preconiza, es un critèri bufèc. Lo dinamisme de las regions, dins fòrça estats del Mond, depend pas de lor talha ni de lor nombre mas de lor organizacion racionala.
8. La simplificacion dels escalons administratius es una necessitat absoluda, de mai en mai admesa per totes. Lo “milafuèlhas” es incomprensible e pòrta prejudici a la transparéncia democratica. Los departaments, que son sovent d’origina artificiala e de concepcion jacobina, devon desparéisser; e caldrà ben afrontar lo lobbying de certans elegits conservators que los vòlon gardar. Los escalons se deurián limitar a tres nivèls: (a) la region; (b) lo parçan o comarca; (c) la comuna. De grandas aglomeracions pertinentas e certans bacins economics poirián prene l’estatut de parçan. Los rars departaments que correspondon a de contradas istoricas realas poirián existir coma de grands parçans o coma de juxtaposicions de parçans (per exemple: Peiregòrd dich oficialament “Dordonha”, Roergue dich “Avairon”, Vivarés dich “Ardecha”, Gavaudan dich “Losera”, Borbonés dich “Alèir”).
9. La promocion de la lenga occitana, dins los territòris redessenhats, se deu far de faiçon racionala e eficaça. Implica la promocion d’un occitan estandard, qu’es lo sol tipe d’occitan capable de recebre un completatge formal e d’ocupar de foncions de comunicacion novèlas. Es lo sol tipe d’occitan que se pòt reproduire massissament dins l’ensenhament, los tèxtes, los mèdias e las foncions especializadas. L’usatge espontanèu dels parlars locals, non estandards, cada còp qu’es encara possible, deu èsser respectat: lo cal veire coma un registre complementari de la lenga estandard.
10. Las variacions regionalas dins l’occitan estandard (lo pluricentrisme) devon restar sufisentament simplas e facilas d’ensenhar, per tal de facilitar la mobilitat de las familhas, dels escolans e dels trabalhadors d’una region a una autra. Lo localisme intransigent e l’antinormisme son contraris, evidentament, a la mobilitat de l’occitan.
11. Es inutil de dessenhar de regions e de parçans segon de limits estrictament dialectals o sosdialectals. Un occitan estandard pluricentric, compatible amb la mobilitat de la societat modèrna, rendriá las modalitats regionalas de l’estandard accessiblas per totes, pertot en Occitània, e serián facilament interconnectablas, interoperablas e escambiablas. Aquel sistèma garentiriá la possibilitat a un lemosin de s’installar en Provença e de se metre a practicar lo provençal. Tanben aquò li permetriá de contunhar a practicar lo lemosin en Provença, s’o desirèsse.
Quand lo primièr ministre francés, Manuel Valls, prepausa lo 8 d’abril de redecopar las regions, o fa per trobar d’economias e simplificar lo “milafuèlhas” administratiu. O fa pas per restaurar las regions istoricas ni per protegir las minoritats nacionalas e lingüisticas.
Ça que la Valls i fa una concession a la revendicacion bretona. Que poiriá acceptar la reünificacion administrativa de Bretanha en i reïntegrant lo departament del Léger Atlantic (la contrada de Nantas). Aital o suggerís un avantprojècte confidencial de Valls que lo magazine Challenges a revelat. Aquò’s lo resultat de l’eficaça mobilizacion bretona e dels bonets roges, qu’assòcian las preocupacions socialas e popularas amb la consciéncia de país (donc la reünificacion) e amb la promocion de la lenga bretona, e mai del galò. Los movements bretonistas tradicionals, que sián lingüistics o nacionalistas, son pas a la tèsta de la revendicacion. Mas lor trabalh pacient a alimentat e inspirat los bonets roges e, indirèctament, a menat ara l’estat francés a considerar una possibla reünificacion de Bretanha. Es una leiçon fondamentala que deu inspirar lo movement occitanista.
Se per cas los bascos atenhon la meteissa eficacitat revendicativa que los bretons, tanben l’estat francés lor poiriá concedir un departament basco, e mai una region basca. Fins ara los ministres franceses an refusat aquela idèa, mas poirián cambiar de posicion se los basquistas inspirèsson una mobilizacion sociala pus fòrta. En aquel cas, se caldrà mesfisar de la revendicacion basca, car pretend encara annexar al Bascoat nòstra tèrra occitana del Bas Ador amb nòstra aglomeracion gascona de Baiona-Anglet-Biàrritz.
Los catalans tenon un departament quasi catalan, los Pirenèus Orientals, que se i restaca lo parçan occitan de Fenolhedés. Los catalanistas semblan puslèu de bona volontat per i respectar l’occitan.
D’autras populacions tenent de lengas minorizadas, coma los flamencs o los arpitans (“francoprovençals”), son tròp afeblidas e alienadas per se far respectar amb eficacitat, çò qu’es fòrça malaürós. Las populacions de cultura alemanda tanben son fòrça flacas e mai s’an lor region d’Alsàcia, mas sens la Mosèla germanica.
E nosautres los occitans?
E nosautres los occitans? Nos trobam dins una situacion intermediària entre las minoritats combativas (bretons, còrses, bascos, catalans) e las minoritats tròp paralisadas (alemands, flamencs, arpitans...). Los occitans avèm ganhat una modèsta audiéncia lingüistica e culturala mas patissèm una terribla letargia al nivèl nacional e politic. Dins aquestas condicions, sèm en posicion tròp desfavorabla per far respectar los interèsses de nòstra lenga d’òc dins lo redecopatge regional.
Ara, es pas una rason per desesperar. Çò que compta, ara, es de regardar amb luciditat çò que manca als occitans, de cultivar una ambicion, de cercar una audiéncia e d’impausar en Occitània un rapòrt de fòrça de tipe breton.
Los occitanistas devon cercar la connexion amb los movements socials (coma los bretons o an fach amb los bonets roges, sul tèma de las ecotaxas e de la defensa de las activitats al país). Teniam una fòrta dinamica occitanista dins los ans 1970, al nivèl social, amb lo lèma “Volèm viure, trabalhar e decidir al país” e aquò coïncidiguèt amb una audiéncia creissenta de la cultura occitana. Lo rapòrt de fòrça occitanista, en 1979, forcèt lo president Valèri Giscard d’Estanh —un occitan alienat— a prepausar una region especiala de desvolopament apelada “lo Grand Sud-Oèst”. Èra pas Occitània tota, de segur, mas almens foguèt un temptatiu non confessat de calmar lo movement occitanista.
Puèi i aguèt la crisi negra de l’occitanisme dels ans 1980...
Dempuèi los ans 1990, l’occitanisme a retrobat una certana capacitat de mobilizacion lingüistica e culturala mas a pas atench de dinamica politica e nacionala. La consciéncia de partejar una cultura occitana, la volontat de recuperar l’usatge social de la lenga d’òc rescontran pas gaire los movements socials. I a de temptatius mas demòran tròp marginals.
La responsabilitat d’aquela mancança, la devèm a quatre categorias de personas:
— S’apren a una partida dels occitanistas que s’embarran dins un discors culturalista estrech, pretendudament “apolitic”. Lor fals “apolitisme” laissa lo camp liure a l’ideologia francesa oficiala, qu’es ben politizada ela, ja que justifica la desvalorizacion de l’occitan en nom d’una lenga francesa “per totes”, expression d’una nacion francesa “per totes”.
— S’apren a la manca de professionalisme e d’audàcia dels movements occitanistas politics.
— S’apren a la manca de curiositat dels lidèrs occitanistas envèrs la sociolingüistica. Totun, la sociolingüistica es ben la sola disciplina scientifica capabla de concebre una inversion de la dominacion lingüistica. Aquela incultura en sociolingüistica es un dels grands retards del movement d’òc.
— S’apren a una categoria d’occitans alienats, non majoritaris dins la populacion, mas iperactius e partisans isterics del jacobinisme francés. Combaton lor lenga occitana pròpria e lors interèsses nacionals occitans. Dominan la vida politica e intellectuala en Occitània e los luòcs de discussion sus Internet.
— S’apren a la manca de professionalisme e d’audàcia dels movements occitanistas politics.
— S’apren a la manca de curiositat dels lidèrs occitanistas envèrs la sociolingüistica. Totun, la sociolingüistica es ben la sola disciplina scientifica capabla de concebre una inversion de la dominacion lingüistica. Aquela incultura en sociolingüistica es un dels grands retards del movement d’òc.
— S’apren a una categoria d’occitans alienats, non majoritaris dins la populacion, mas iperactius e partisans isterics del jacobinisme francés. Combaton lor lenga occitana pròpria e lors interèsses nacionals occitans. Dominan la vida politica e intellectuala en Occitània e los luòcs de discussion sus Internet.
Se los occitanistas vòlon véncer aquestes obstacles, arribaràn a crear una dinamica de terren, se connectaràn amb los movements socials e los menaràn vèrs la consciéncia lingüistica e nacionala. Alara los occitanistas impressionaràn l’estat francés, installaràn un rapòrt de fòrça e, benlèu, enfin, París serà prèst a nos far qualques concessions en matèria de redecopatge regional.
Per assolidar l’occitan dins las nòvas regions
En trabalhant dins aquesta perspectiva, los occitanistas devon revendicar un redecopatge regional amb las caracteristicas seguentas:
1. Un redecopatge a pas gaire d’interès se i a pas de competéncias aumentadas per las regions, especialament tocant lo desvolopament de la lenga occitana.
2. Cal reconéisser oficialament l’espaci de la lenga occitana dins l’estat francés. Deu venir lo territòri concret d’una politica en favor de nòstra lenga. Deu guidar de rectificacions de limits regionals per tal que totas las tèrras occitanofònas sián restacadas a de regions occitanas: lo Bas Ador amb Baiona-Anglet-Biàrritz, la Charanta Occitana, la Vinhana Occitana, l’Endre Occitan, lo Char Occitan, lo Léger Occitan, l’Isèra Occitana, Fenolhedés. Va solet qu’Alèir (Borbonés) es ja un departament occitan, almens per la mitat sud.
3. Las regions occitanas an de formar una coordinacion. Dins aquesta, devon partejar almens una competéncia comuna fondamentala: la promocion de la lenga occitana. Una tala competéncia pòt implicar al minim de:
2. Cal reconéisser oficialament l’espaci de la lenga occitana dins l’estat francés. Deu venir lo territòri concret d’una politica en favor de nòstra lenga. Deu guidar de rectificacions de limits regionals per tal que totas las tèrras occitanofònas sián restacadas a de regions occitanas: lo Bas Ador amb Baiona-Anglet-Biàrritz, la Charanta Occitana, la Vinhana Occitana, l’Endre Occitan, lo Char Occitan, lo Léger Occitan, l’Isèra Occitana, Fenolhedés. Va solet qu’Alèir (Borbonés) es ja un departament occitan, almens per la mitat sud.
3. Las regions occitanas an de formar una coordinacion. Dins aquesta, devon partejar almens una competéncia comuna fondamentala: la promocion de la lenga occitana. Una tala competéncia pòt implicar al minim de:
(3a) Sosténer de nuclèus de parlants occitanofòns, en formas de vesinanças o de rets. Es l’objectiu pus urgent.
(3b) Impulsar l’ensenhament de l’occitan amb una ofèrta generalizada (coma o prepausa la FÈLCO) e amb un ensenhament obligatòri se podèm anar pus luènh.
(3c) Gerir la codificacion de la lenga e desvolopar d’aisinas compatiblas entre elas per l’estudi e l’aprentissatge. O caldriá far en partenariat amb la Val d’Aran (e Catalonha), las Valadas e Mónegue.
(3b) Impulsar l’ensenhament de l’occitan amb una ofèrta generalizada (coma o prepausa la FÈLCO) e amb un ensenhament obligatòri se podèm anar pus luènh.
(3c) Gerir la codificacion de la lenga e desvolopar d’aisinas compatiblas entre elas per l’estudi e l’aprentissatge. O caldriá far en partenariat amb la Val d’Aran (e Catalonha), las Valadas e Mónegue.
4. La coordinacion de las regions occitanas poiriá obténer de competéncias comunas pus avançadas, se lo rapòrt de fòrça evolucionèsse. Devendriá una Comunautat Autonòma Occitana, multiregionala, amb de poders legislatius e fiscals importants (es una revendicacion d’Iniciativa per Occitània, del PNO e del PÒC). E mai deuriá conquerir lo drech d’autodeterminacion (coma o revendican Iniciativa per Occitània e lo PNO).
5. Dedins la coordinacion de las regions occitanas, podèm imaginar, coma ipotèsi bassa, lo mantenement de las regions actualas, mas amb de rectificacions de limits per integrar las franjas occitanofònas: Aquitània (en gardant lo Bas Ador), Lemosin (en i apondent la Charanta Occitana, la Vinhana Occitana e l’Endre Occitan), Auvèrnhe (en i apondent lo Char Occitan e lo Léger Occitan), Ròse-Alps Occitan (Ardecha, Droma e l’Isèra Occitana), Lengadòc (en gardant Fenolhedés), Miègjorn-Pirenèus, Provença (amb una abolicion del nom tecnocratic “PACA”).
6. Dedins la coordinacion de las regions occitanas, coma ipotèsi nauta, lo redecopatge poiriá restaurar de regions pus istoricas. Per las dessenhar, se fariá d’enquistas sus los sentiments d’apertenéncia amb l’ajuda d’expèrts en istòria, etnologia, geografia, lingüistica e economia. Per exemple: Bearn, Gasconha, Lemosin (amb la Marcha e l’Engolmés Occitan), Borbonés, Auvèrnhe, Guiana (Peiregòrd, Agenés, Carcin, Roergue), Lengadòc (amb Vivarés e lo País de Fois), lo Daufinat Occitan, Provença, lo País Niçard.
7. La reduccion drastica del nombre de regions, que Valls preconiza, es un critèri bufèc. Lo dinamisme de las regions, dins fòrça estats del Mond, depend pas de lor talha ni de lor nombre mas de lor organizacion racionala.
8. La simplificacion dels escalons administratius es una necessitat absoluda, de mai en mai admesa per totes. Lo “milafuèlhas” es incomprensible e pòrta prejudici a la transparéncia democratica. Los departaments, que son sovent d’origina artificiala e de concepcion jacobina, devon desparéisser; e caldrà ben afrontar lo lobbying de certans elegits conservators que los vòlon gardar. Los escalons se deurián limitar a tres nivèls: (a) la region; (b) lo parçan o comarca; (c) la comuna. De grandas aglomeracions pertinentas e certans bacins economics poirián prene l’estatut de parçan. Los rars departaments que correspondon a de contradas istoricas realas poirián existir coma de grands parçans o coma de juxtaposicions de parçans (per exemple: Peiregòrd dich oficialament “Dordonha”, Roergue dich “Avairon”, Vivarés dich “Ardecha”, Gavaudan dich “Losera”, Borbonés dich “Alèir”).
9. La promocion de la lenga occitana, dins los territòris redessenhats, se deu far de faiçon racionala e eficaça. Implica la promocion d’un occitan estandard, qu’es lo sol tipe d’occitan capable de recebre un completatge formal e d’ocupar de foncions de comunicacion novèlas. Es lo sol tipe d’occitan que se pòt reproduire massissament dins l’ensenhament, los tèxtes, los mèdias e las foncions especializadas. L’usatge espontanèu dels parlars locals, non estandards, cada còp qu’es encara possible, deu èsser respectat: lo cal veire coma un registre complementari de la lenga estandard.
10. Las variacions regionalas dins l’occitan estandard (lo pluricentrisme) devon restar sufisentament simplas e facilas d’ensenhar, per tal de facilitar la mobilitat de las familhas, dels escolans e dels trabalhadors d’una region a una autra. Lo localisme intransigent e l’antinormisme son contraris, evidentament, a la mobilitat de l’occitan.
11. Es inutil de dessenhar de regions e de parçans segon de limits estrictament dialectals o sosdialectals. Un occitan estandard pluricentric, compatible amb la mobilitat de la societat modèrna, rendriá las modalitats regionalas de l’estandard accessiblas per totes, pertot en Occitània, e serián facilament interconnectablas, interoperablas e escambiablas. Aquel sistèma garentiriá la possibilitat a un lemosin de s’installar en Provença e de se metre a practicar lo provençal. Tanben aquò li permetriá de contunhar a practicar lo lemosin en Provença, s’o desirèsse.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#9 E oc... termièras istoricas, linguisticas, sociologicas, sentiment d'apartenéncia... cada cop que s'ensaja de dessenhar las termièras, se vei plan la dificultat. Tot aquo es movedis. Es per aquo que pot pas desembocar que sus de guirguilhs, carpinhatges e conflictes. Es pas talament la limita administrativa qu'es importanta, es lo respecte de cadun a l'interior.
#8 Vertat qu'ei. De tant que senhoreja l'identitat basca, que i a gascons de Baish-Ador qui parlan perfèitament gascon, qui l'an coma lenga purmèra, e qui's pensan bascos e creden que parlan basco (!). Qu'existeishen, que n'encontrèi un bèth temps a, lo Dhospital de Guíshen.
Guíshen (Guiche) qu'ei descriuta per Uiquipèdia com part de Lapurdi, mentre que tots los lòcs dits, barris, etc. an noms se pòt pas mei gascons. « La langue qui prédominait jusqu'au XIXe siècle était l'occitan dans sa variété gasconne », ç'admet lo Uiquí. Trente ans a, pas au sègle XIX, lo Doxpi be parlèva lo gascon de hiu, lo francés coma ua lenga estranha, e lo basco pas guaire o pas briga.
Malaja ! enter los gascons qui s'empataligan dens l'identitat e los qui se'n foten beròi, ne ns'ajúdam pas.
Ça que la ne crei pas a un plan expansionista basco senon a un fèit demografic e culturau. L'implantacion basca en Baish-Ador qu'ei ua realitat de temps perdut e la màger part deus bascos d'aciu ne's son pas jamei demandat on èran las termièras istoricas de Bascoat e de Gasconha.
#7 Pasmens, de segur, s'apren primier a nosautres se per cas l'identitat occitana es mens fòrta que l'identitat basca.
#6 Pensi que l'expansionisme basco s'explica per de rasons demograficas. Me siáu totjorn demandat quina seriá la capitala d'una collectivitat territoriala basca: Hendaia? Una vila tres còps mens importanta que Baiona. Sensa Baiona-Anglet-Biàrritz, lo Bascoat seriá probable tròp feble per formar un departament e encara mens una region.
#4 Car Matieu,
Quand parli d'enquistar sus lo sentiment d'apertenéncia de las populacions, pensi mai que mai a enquistar "entre occitans", a nos delimitar entre regions occitanas e parçans occitans.
Mas per Baiona-Anglet-Biàrritz, es una autra question: es la question del limit exterior d'Occitània. L'associacion Ací Gasconha fa un trabalh de presa de consciéncia occitana a Baiona-Anglet-Biàrritz. Los cal ajudar. Devèm desmontar aquel expansionisme basco que ditz pas son nom.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari