CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 7 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.6.2014 03h00

L’occitanitat de Provença: la rason a trionfat


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (21 vòtes)
carregant En cargament


Lo president de Provença, Miquèu Vausèla, ven de reconéisser l’evidéncia: Provença fa partida d’Occitània. Aquò sembla d’èsser la fin d’un lòng camin de quaranta ans ont l’occitanisme de Provença foguèt coratjós e tenaç fàcia au secessionisme (...e fàcia a quauquei traïsons lengadocianas e bearnesas).
 
 
Lo secessionisme lingüistic: pichona revision 
 
Lo secessionisme lingüistic es l’assai de separar un dialècte d’una lenga que ne fa normalament partida. Dins un grand nombre de cas (pas totei), presenta lei caracteristicas seguentas:
 

— Lo secessionisme lingüistic concernís una lenga subordenada.
 
— Lo secessionisme lingüistic ataca amb viruléncia lo movement de defensa de la lenga subordenada, mentre qu’ataca pas la posicion de la lenga dominanta.
 
— Lo secessionisme lingüistic refusa de regardar en fàcia la natura vertadiera dau conflicte lingüistic. Escond lo conflicte reau entre lenga dominanta e lenga subordenada; lo remplaça per un conflicte imaginari entre la lenga subordenada e una de sei partidas. Ansin, lo secessionisme lingüistic es, en generau, l’aliat de la lenga dominanta.
 
Se saup que l’occitan subís tres o quatre temptativas de secessionisme lingüistic: en gascon, en auvernhat e en provençau. De còps tanben en niçard, mai de maniera pus vaga.
 
Lo pus violent dei secessionismes es estat lo qu’afècta lo provençau. Lo podèm apelar de tres faiçons: secessionisme lingüistic provençau o pseudomistralisme o pseudoprovençalisme. L’ai ja presentat dins un article precedent entitolat “Nosautres lei provençalistas” (Jornalet dau 23.9.2013). I ai ja analisat sa natura fraudulosa, antiprovençala e antimistralenca. Lo quite Frederic Mistral defendiá l’unitat de l’occitan.
 
Uei, aquelei que defendon realament lo provençau, sus lo terren, son lei partisans de l’unitat de l’occitan (que son d’usatgiers de la grafia classica e de la grafia mistralenca, e totei se pòdon classar dins l’“occitanisme” au sens larg).
 
 
Ascencion e casuda dau pseudomistralisme
 
Lo pseudomistralisme, maugrat sa violéncia, ara sembla ben que s’escranca, que s’autodestrutz e que se marginaliza. Resumissi son evolucion:
 
— Lo mistralisme autentic emergís amb lei succès literaris de Frederic Mistral, que mena lo Felibritge de 1854 a 1914 (es lo Temps Un dau movement occitan segon Robèrt Lafont).
 
— Lo pseudomistralisme (o secessionisme lingüistic provençau) apareis dins leis ans 1970, coma reaccion de panica fàcia a un “occitanisme” en grafia classica qu’a agut de bèus succès dins leis ans 1960 e 1970 (es lo Temps Dos dau movement occitan segon Robèrt Lafont). Lo primier goro dau pseudomistralisme es Loís Baile, qu’escriu un Procès de l’occitanisme en 1975.
 
— Dins leis ans 1980, lo pseudomistralisme, per son agressivitat e son arrogància, paralisa en granda partida la vida culturala provençala. Aquò coïncidís amb una epòca de crisi generala de l’“occitanisme” (fin deis ans 1970, ans 1980 e inici deis ans 1990). Fòrça usatgiers de la grafia mistralenca son manipulats per lo pseudomistralisme. Se son costat, fòrça usatgiers de la grafia classica son tetanizats e tomban dins lo minimalisme: ausan pus criticar la dominacion dau francés, ausan a pena utilizar lo mot “occitan” per designar la lenga...
 
— A partir deis ans 1990, lo pseudomistralisme oscilla entre lei reculadas e lei succès. Coneis de reculadas perque d’organizacions mistralencas importantas sostenon de mai en mai l’unitat de l’occitan, coma lo Felibritge e Parlarem, que s’alian amb l’IEO. Pereu, lo pseudomistralisme arriba pas de contrarotlar l’emergéncia d’un occitanisme novèu, creatiu, incarnat mai que mai per Massilia Sound System e per tot plen d’artistas d’una generacion nòva (es lo començament dau Temps Tres dau movement occitan segon Robèrt Lafont, e aqueste Temps Tres contunha uei).  Pasmens, lo secessionisme pseudoprovençalista coneis tanben de succès pontuaus amb la mediatizacion relativa de son novèu goro Felip Blanchet.
 
— Dins leis ans 2000, lo pseudomistralisme es de mai en mai isteric e agressiu; e alora pèrd fòrça credibilitat demieg leis usatgiers de la grafia mistralenca. Subís una granda desfacha lo 5 de decembre de 2003 quand lo conseu regionau de Provença adòpta una resolucion sus l’unitat de la lenga occitana. Après, subís una autra desfacha quand un agropament d’associacions mistralencas, l’Union Provençala, s’aluenha dau secessionisme lingüistic e chausís una coexisténcia pus pacifica amb l’occitanisme. Lo pseudomistralisme se concentra alora dins un agropament diferent, lo Collectiu Provença (exactament: lo “Collectif Prouvènço”). Lo Collectiu Provença arriba de far provisòriament de gròs rassemblaments publics, en manipulant e mobilizant sustot d’aderents d’associacions folcloricas que, en generau, sabon pas parlar provençau.
 
— A la fin deis ans 2000 e au començament deis ans 2010, la decadéncia dau pseudomistralisme es de mai en mai evidenta. Lo Collectiu Provença es incapable de rivalizar amb lei manifestacions multitudinàrias dau collectiu Anem Òc, qu’es partisan de l’unitat de l’occitan e qu’agrèga lei mistralencs seriós dau Felibritge e de Parlarem.
 
— Lo 15 de mai de 2014, un eveniment illustra ben aquesta evolucion positiva: lo president de Provença, Miquèu Vausèla, utiliza explicitament lei tèrmes “occitan” e “Occitània” en i inclusent lo provençau, a l’ocasion d’un omenatge oficiau de la region a Frederic Mistral. Aquò se passa amb la participacion dau Felibritge que patrona l’omenatge. E pasmens, Miquèu Vausèla, fins a un passat recent, s’entestardissiá encara a sostenir lo pseudomistralisme (còntra l’opinion de sa quita majoritat au conseu regionau).
 
Lo Collectiu Provença, que de costuma es ernhós e ultrareactiu, sembla tetanizat: ara per ara, a pas encara comentat la conversion quasi “occitanista” de Vausèla.
 
Sabi pas exactament coma Vausèla a pogut evolucionar dins lo bòn sens. Supausi qu’a escotat lei conseus savis dau Felibritge e de certanei conselhiers regionaus dau PCF e dau PÒC que defendon l’occitan. Feliciti sincèrament totei lei personas qu’an permés aquesta evolucion.
 
Ara pretendi ges que lei problèmas sigan terminats.
 
— L’occitan, e l’occitan provençau en particular, rèsta subordenat au francés e es en perilh de mòrt.
 
— Vausèla rèsta membre d’un partit sovent ostil a l’occitan (lo PS) e contunha de defendre la supremacia dau francés. Dins son discors d’omenatge a Mistral, lo 15 de mai, remetèt jamai en question la plaça dau francés.
 
— Lei secessionistas pseudomistralencs, e mai se semblan tetanizats, auràn encara de reaccions violentas pontualas. Contunharàn d’organizar de complòts e de manipòlis. Mai es realista d’esperar qu’auràn un impacte ridiculament feble.
 
 
Aquelei traites qu’abandonavan Provença
 
Per finir, vòli denonciar l’actitud de certaneis occitanistas exteriors a Provença qu’an jamai vougut comprene çò que se passava e qu’avián de comportaments irresponsables, pendent lei quatre darriers decennis.
 
Dos o tres occitanistas de Lengadòc nos disián, a nosautres leis occitanistas de Provença, que deviam tot cedir ai pseudomistralencs. Sovent pretendián negociar elei en nom de tot l’occitanisme amb lei mistralencs, sens solament consultar leis occitanistas provençaus... Avián una vision deformada, se laissavan intoxicar per la propaganda dau pseudomistralisme, s’imaginavan que tota Provença s’èra convertida a una grafia mistralenca exclusiva e a un refús unanim de l’idèa de lenga occitana. Si, si! Vos asseguri que trobèri de lengadocians que cresián aquò...
 
Dos o tres occitanistas bearnés nos disián, a nosautres leis occitanistas de Provença, que Provença èra una region perduda dins lei conflictes de lenga e de grafia. Segon elei, ren de seriós podiá sortir de Provença. Es absoludament veridic, o disián...
 
De genolhs, traites, que cresiatz que podiatz abandonar Provença... Imploratz lo perdon dei provençaus. Demandatz nòstre perdon a nosautres que lucheriam en Provença per defendre l’unitat de la lenga occitana, amb coratge, sens poder comptar solament amb vòstra solidaritat. Imploratz lo perdon de tot lo pòble occitan, que l’avètz traït en essent prèsts a acceptar que lei provençaus ne foguèsson exclús. Fasètz lo vòstre examen de consciéncia.
 
L’apertenéncia a Occitània es ara una idèa consensuala, normala e banala dins lei mitans instruchs e cultivats de Provença. Disi pas que lei provençaus se mobilizan en massa per Occitània (son encara tròp alienats per leis esquèmas francés). Mai disi —e es la veritat que cadun pòt observar— que lei provençaus tròban naturau d’èsser considerats occitans. La rason trionfa. Que se sàpia, que se diga, que se repetisca.



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions