La desparicion de Francesc Vallverdú, sociolingüista e poèta catalan, es un eveniment terrible per nòstres fraires catalans e, tanben, per nosautres los occitans. Vòli atirar l’atencion sus l’eiretatge fondamental qu’aquel grand òme nos daissa en sociolingüistica, amb un servici possible per l’occitan.
 
 
Vallverdú al còr de nòstra presa de consciéncia
 
Se sap que la lingüistica es la sciéncia umana qu’estúdia lo lengatge.
 
Idealament, tot occitan conscient deu saber que la sociolingüistica es una maniera de far de lingüistica en relacion amb la vida en societat. La sociolingüistica es fondamentala per analisar las lengas subordenadas e per las salvar.
   
Se compren doncas que Vallverdú, amb son òbra concreta tocant lo catalan, a inspirat las analisis mai lucidas sus la situacion de l’occitan. Dins un collòqui en onor de Georg Kremnitz, en 2005, a Viena, aguèri l’onor de rescontrar Vallverdú e soi testimòni que lo grand sabent catalan se mostrava sincèrament atentiu a la situacion occitana, en comparason amb l’avançada del catalan.
 
 
Vallverdú deu inspirar uèi lo desvolopament de l’occitan
 
Que l’òbra de Vallverdú inspire e servisca d’exemple als defensors de l’occitan.
 
Quand los catalanistas traversavan de periòdes de pessimisme, sempre Vallverdú interveniá per remontar lo moral en insistir sus la capacitat de resisténcia de la societat e de la lenga catalanas. Es gràcias a de personas coma Vallverdú que lo catalanisme es arribat a véncer un fum d’adversitats. Que los occitanistas o mediten, qu’abandonen l’esperit de desfacha e que cultiven l’estrambòrd e l’ambicion, coma Vallverdú sempre o fasiá.
 
Vallverdú desvolopava una poesia catalana qualificada de realisme social, que s’enracinava dins la societat contemporanèa. Connectava estrechament literatura e sociolingüistica, poesia e combat per la lenga. O explicitèt en particular dins L’escriptor català i el problema de la llengua (1968). Los occitanistas amb una trajectòria similara, coma Robèrt Lafont, son pas estats nombroses fins ara. Uèi, vesèm un fum d’intellectuals que se pretendon pròches de Lafont e que se pèrdon dins los estudis literaris ultrateorics, en abandonant la sociolingüistica de combat. Que retròben la luciditat, que s’inspiren de Vallverdú e Lafont, que replacen la literatura dins la lucha sociala per la lenga.
 
Vallverdú ocupèt de foncions importantas d’editor, de conselhièr lingüistic e de corrector dins d’ostals d’edicion, de jornals e de mèdias en catalan. Tenguèt aital un ròtle central dins la difusion d’un catalan corrècte, digne e eficaç, amb un impacte sus la populacion. Uèi tenèm un catalan de comunicacion de granda qualitat gràcias a Vallverdú. Sabi ben que lo catalan mediatic e jornalistic es encara fòrça imperfièch, mas es infinidament melhor que l’occitan mediatic e jornalistic.
 
Dins los mèdias e los ostals d’edicion en occitan, la correccion lingüistica es luènh d’èsser una practica sistematica. Encara tròp de revistas, tròp de sits web e tròp de libres difusan un occitan incoerent, plen d’errors calamitosas, plen de violacions gramaticalas, plen d’antinormisme pueril. Quin mesprètz per l’occitan que de lo tractar ansin! E al nivèl audiovisual, l’occitan que parlan es de còps d’una fonetica marrida. Que los occitans que fan d’edicion, de jornalisme e d’audiovisual s’inspiren de la rigor de Vallverdú!
 
 

 
_____ 
— Associacion dels Escriveires en Lenga Catalana: Biografia de Francesc Vallverdú
— Gran Enciclopèdia Catalana:Francesc Vallverdú i Canes
— Jornalet: Es mòrt lo sociolingüista e poèta Francesc Vallverdú