capÇALERA: oplo

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 2 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 16.6.2014 03h00

Meditatz l’exemple de Francesc Vallverdú (1935-2014)


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Francesc Vallverdú
© Núvol




Etiquetas
lingüista, lingüistica, necrologica, sumien, vallverdú

La desparicion de Francesc Vallverdú, sociolingüista e poèta catalan, es un eveniment terrible per nòstres fraires catalans e, tanben, per nosautres los occitans. Vòli atirar l’atencion sus l’eiretatge fondamental qu’aquel grand òme nos daissa en sociolingüistica, amb un servici possible per l’occitan.
 
 
Vallverdú al còr de nòstra presa de consciéncia
 
Se sap que la lingüistica es la sciéncia umana qu’estúdia lo lengatge.
 
Idealament, tot occitan conscient deu saber que la sociolingüistica es una maniera de far de lingüistica en relacion amb la vida en societat. La sociolingüistica es fondamentala per analisar las lengas subordenadas e per las salvar.
 

— La lingüistica se desvolopèt coma sciéncia modèrna tre lo sègle XIX, coneguèt de progrèsses fulgurants amb l’estructuralisme de Ferdinand de Saussure vèrs 1916 e amb lo generativisme de Noam Chomsky dins los ans 1950. La sociolingüistica se preparava ja tre aquelas epòcas. Mas es vèrs 1960 que la sociolingüistica nasquèt coma corrent de recèrca conscient e organizat, a partir dels Estats Units.
 
— Tre lo mitan dels ans 1960, son de cercaires catalans qu’introduguèron aquela sociolingüistica en Euròpa. Es abitual de citar quatre pionièrs catalans: Francesc Vallverdú, Antoni Badia i Margarit (aquestes dos del Principat), Rafael Ninyoles e Lluís Aracil (aquestes dos del País Valencian). An desvolopat la nocion de conflicte que regís las relacions entre una lenga subordenada (tipicament: lo catalan) e una lenga dominanta (tipicament: l’espanhòl o lo francés). Propaguèron aqueles estudis de manièra fòrça coratjosa contra lo regim de Franco que proïbissiá l’usatge public del catalan.
 
— Vèrs 1970, la sociolingüistica s’installèt en Occitània gràcias a Robèrt Lafont, lèu acompanhat per Georg Kremnitz e Brigitte Schlieben-Lange. L’escòla occitana de sociolingüistica s’inspirèt dirèctament de l’escòla catalana, en particular en plaçant las nocions de conflicte e de diglossia (o melhor subordinacion) al còr de sas analisis.
 
Se compren doncas que Vallverdú, amb son òbra concreta tocant lo catalan, a inspirat las analisis mai lucidas sus la situacion de l’occitan. Dins un collòqui en onor de Georg Kremnitz, en 2005, a Viena, aguèri l’onor de rescontrar Vallverdú e soi testimòni que lo grand sabent catalan se mostrava sincèrament atentiu a la situacion occitana, en comparason amb l’avançada del catalan.
 
 
Vallverdú deu inspirar uèi lo desvolopament de l’occitan
 
Que l’òbra de Vallverdú inspire e servisca d’exemple als defensors de l’occitan.
 
Quand los catalanistas traversavan de periòdes de pessimisme, sempre Vallverdú interveniá per remontar lo moral en insistir sus la capacitat de resisténcia de la societat e de la lenga catalanas. Es gràcias a de personas coma Vallverdú que lo catalanisme es arribat a véncer un fum d’adversitats. Que los occitanistas o mediten, qu’abandonen l’esperit de desfacha e que cultiven l’estrambòrd e l’ambicion, coma Vallverdú sempre o fasiá.
 
Vallverdú desvolopava una poesia catalana qualificada de realisme social, que s’enracinava dins la societat contemporanèa. Connectava estrechament literatura e sociolingüistica, poesia e combat per la lenga. O explicitèt en particular dins L’escriptor català i el problema de la llengua (1968). Los occitanistas amb una trajectòria similara, coma Robèrt Lafont, son pas estats nombroses fins ara. Uèi, vesèm un fum d’intellectuals que se pretendon pròches de Lafont e que se pèrdon dins los estudis literaris ultrateorics, en abandonant la sociolingüistica de combat. Que retròben la luciditat, que s’inspiren de Vallverdú e Lafont, que replacen la literatura dins la lucha sociala per la lenga.
 
Vallverdú ocupèt de foncions importantas d’editor, de conselhièr lingüistic e de corrector dins d’ostals d’edicion, de jornals e de mèdias en catalan. Tenguèt aital un ròtle central dins la difusion d’un catalan corrècte, digne e eficaç, amb un impacte sus la populacion. Uèi tenèm un catalan de comunicacion de granda qualitat gràcias a Vallverdú. Sabi ben que lo catalan mediatic e jornalistic es encara fòrça imperfièch, mas es infinidament melhor que l’occitan mediatic e jornalistic.
 
Dins los mèdias e los ostals d’edicion en occitan, la correccion lingüistica es luènh d’èsser una practica sistematica. Encara tròp de revistas, tròp de sits web e tròp de libres difusan un occitan incoerent, plen d’errors calamitosas, plen de violacions gramaticalas, plen d’antinormisme pueril. Quin mesprètz per l’occitan que de lo tractar ansin! E al nivèl audiovisual, l’occitan que parlan es de còps d’una fonetica marrida. Que los occitans que fan d’edicion, de jornalisme e d’audiovisual s’inspiren de la rigor de Vallverdú!
 
 

 
_____ 
— Associacion dels Escriveires en Lenga Catalana: Biografia de Francesc Vallverdú
Gran Enciclopèdia Catalana: Francesc Vallverdú i Canes
Jornalet: Es mòrt lo sociolingüista e poèta Francesc Vallverdú
 



publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions