CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 11 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.12.2019 03h00

Anniversari, Anna e d’autrei mots en ann-


Comentaris 17 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (20 vòtes)
carregant En cargament


Anna, una eroïna celèbra dau dessenh animat ‘Frozen’
© Disney




Etiquetas
anna, annexar, annèxe, anniversari, annuari, annuau, nn, sumien

Una sèria de mots que començan per ann‑, dins l’usatge corrent, balançan entre ann‑ e an‑, amb doas nn o una n. Lei cas mai recurrents son an(n)iversari, An(n)a e an(n)èxe.
 
Aquela incertitud la devèm a l’aspècte incomplet dau diccionari d’Alibèrt, que se publiquèt en 1965-1966 amb de mancanças ben conegudas. Son autor l’aviá pas terminat quand moriguèt en 1959.
 
Tanben l’esitacion la devèm ai diccionaris pus recents qu’an pas resougut lei dobtes.
 
Leis esitacions s’accentuan, tanben, a causa dau tractament mausegur dau catalan que trantalha entre entre ann‑ e an‑ dins quauquei cas (anual = annu, aniversari, annals, anex corregit en annex). La nòrma dau catalan es fòrça coerenta en generau mai o es pas dins aqueste cas precís.
 
Lei formas de l’occitan medievau pòdon esitar pereu entre ann- e an- mai lei formas escrichas amb ann- i son ben atestadas en tot cas. Lo diccionari etimologic FEW o demòstra.
 
Lo diccionari de Mistral, lo TDF, compausat a la fin dau sègle 19, es mai ancian que l’Alibèrt, e Mistral dona a aquelei mots de formas quasi constantas amb ann‑. Çò que s’escriu en grafia classica anniversari e annèxe, Mistral o nòta ansin en grafia mistralenca: ‘anniversàri’ e ‘annèisse’. Mistral esita solament per lo prenom Anna, que restituís en ‘Ano’ coma primiera forma puei en ‘Anno’ coma segonda forma.
 
Es estonant que la grafia mistralenca escriga sovent doas nn dins aquelei formas en ann- perque aquela grafia, precisament, evita tant coma pòt lei consonantas doblas. En mai d’aquò, lo dialècte provençau de Mistral, dins l’usatge contemporanèu, fa ges de distincion fonetica entre nn dobla e n simpla, que pronóncia tot coma una [n] simpla.
 
Se la grafia mistralenca nòta amb pron de constància d’nn doblas, dins tota una sèria de mots, podèm supausar doas explicas.
 

— Benlèu la distincion fonetica entre [nn] dobla e [n] simpla èra encara possibla o vacillanta en provençau dau temps de Mistral (1830-1914), abans que se generalizèsse la pronóncia amb [n] simpla en provençau au sègle 20.
 
— Benlèu Mistral voliá tenir còmpte de l’usatge de certanei parlars lengadocians, vesins dau provençau, que sabon far encara la distincion fonetica entre [nn] dobla e [n] simpla.
 
En tot cas, lei notacions en ann- de Mistral, lei notacions en ann- o an‑ de l’occitan classic medievau, leis atlàs lingüistics o leis enquistas de terren indican que i a ben una vacillacion fonetica entre [nn] dobla e [n] simpla dins la sèria dei mots seguents.
 
Anna
annada (en vivaroaupenc annaa)
annals (annaus) (nom masculin plurau, tipe de publicacion)
annual ~ annuala (annuau ~ annuala)
  = annal ~ annala (annau ~ annala)
annexar (e~è)
annèxe ~ annèxa
annexion
Annibal (Annibau)
anniversari
annuari
annuitat
 
La pronóncia amb [nn] dobla, uei, es encara atestada aumens dins una partida dau gascon, dau lengadocian e de l’auvernhat, per exemple dins lo mot annada (ALF: 44a / 44b).
 
En ortografia classica, fa mestier una notacion unitària amb doas nn, tot en acceptant una pronóncia amb [nn] dobla o [n] simpla.
 
I a d’autrei mots que pòrtan una nn dobla en occitan coma enneblar, innovacion o perenne ~ perenna mai, per astre, presentan mens de dobtes dins l’usatge.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

9 de decembre 16.53h

Brave article subre le subjècte general de la centralitat de la grafia etimologica dins las lengas romanicas o altras, e de l'oportunitat o non de sa permanència.
La portada grafica generala d'un occitan estandard appèlla:
- la grafia correspondent a la realizacion dialectala o personala mai complèta
- la grafia etimologica communa a de variacions dialectalas (ex: LL latin)
S'i appond una coërència externa de l'occitan.
Totas las geminadas son realizablas en un occitan, al mens per assimi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de decembre 10.02h

Lo glossari de l'ancian gascon de Luchaire non coneish pas "an(n)ada", per contra qu'a plan "an" e "anal" (annau), aqueste darrèr dab un solet n. Qu'ei plan la grafia esperada en gascon puish l'n doble intervocalic deu latin que i vad n simple (dentau) de manièra regulara . Lavetz, un solet n per duas rasons 1- qu'ei la règla morfologica e fonetica normau deu gascon de tostemps a partir deu latin 2- qu'ei tanben la règla aplicada per l'aute bandon (IBG): anade, anadè, e un chic d'arsec u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de decembre 19.59h

Lo CGLG que recomanda d’escríver anada e non pas annada, lhevat en aqueths parlars qui hèn sentir la geminacion d’ua manèira o d’ua auta. Lo CGLG que rapèra lo mot ‘an ‘ que’s pòt har servir entà remplaçar lo mot ‘anada ‘. Que recomanda d’escríver anadèr , anadèra, aniversari, dab ua soleta ‘n’, totun annau (m &f), dab duas, entà evitar la confusion dab anau (m&f).


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de decembre 08.29h

Lo mot ''aniversari'' n'ei pas en lo Palay, non sèi perqué. Deu còp, que m'ahidi au Per Noste, qui nòta un ''n''. E vertat qu'en gascon, a l'orau, lo ''n'' n'ei pas doblat, donc nat besonh de n'escríver dus.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de decembre 09.50h

#12 Pro d'acòrdi amb Pfff. Ieu compreni pas los arguments de F. Bardòu e de Gaby. Alibèrt pausava ‘anèx’ en seguissent lo catalan de Fabra, puèi lo CLO o corregiguèt en ‘annèxe’ quand armonizèt los mots emb ‘e’ de sosten. Es un dels pauques ponches de detalhs ont lo CLO estend un chic l’usatge de ‘e’ de sosten, tot en mantenent una majoritat de formas sens ‘e’. Vista la posicion de D. Sumien que defend lo CLO, vesi pas res d’estonant qu’escriga ‘annèxe’. E... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de decembre 01.27h

#11 E donc
1) cal l’e de sosten al plural quand lo plural es sensible, mas
2) se pòt donc perfièchament prononciar ‘annèx’ (singular o plural) sense e de sosten (1).
Autrament dit, ‘annèxe’ al singular es pas brica indispensable per formar lo plural ‘annèxes’.
Per contra, se los provençals pronóncian [aˈnɛjse], de fach an l’e al singular, donc escrivon ‘annèxe’. Mas aquò a pas ren de veire ambe lo plural.
_
(1) exceptat, de segur : Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 20.31h

#7 E donc per formar to, plural, te cal un "e" de sosten, vesi plan que non es complicat, e non es necessari d'assajar de me far pasar per l'ase que non soi ! La "e" de sosten es indispensabla, aquí. E es per aquò que s'escriu annèxe… Per un còp que soi d'acòrdi amb D; Sumien, non me'n levaràs lo plaser.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 08.48h

BritanNNic OK, mas TiraNNia?

Connèx? Connectar, TeNNis?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 08.45h

#3 Ne preni nòta. Mercés. Ne sabèm pas jamai pro. Mas cal pas insultar los cercaires de bontat e vertat.

Ai un dobte sus acò:

*dubte(s) (sortir de ~) / llevar-treure d’un dubte, llevar-treure de dubte(s), llevar un dubte / llevar (els) dubtes / resoldre un dubte / treure’s el gat del sac (aclarir, esvair dubtes)


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de decembre 06.34h

#7
Òc, ni ges, ni brica, complicat. Normal e natural, simplatament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions