CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.8.2018 03h00

Ardaisa


Comentaris 25 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Toiture.pro




Lo nom femenin l’ardaisa designa una ròca que se pòt talhar en placas primas e que permet de far de teules per leis edificis, de gredons, de tauletas que se pòt escriure dessús amb de gredas, de sòus d’ostau, etc. Son etimologia es fascinanta e son estandardizacion es pas simpla.
 
L’usatge occitan coneis pus sovent lo nom femenin la lausa (la lauva), que fonciona coma sinonim d’ardaisa. Ça que la, l’ardaisa fa partida tanben de l’usatge occitan autentic.
 
En catalan se ditz la llicorellala pissarra, en francés l’ardoise, en italian l’ardesia (prononciat l’ardèsia) e en anglés slate.
 
L’etimologia d’ardaisa es pas completament segura. Segon pron de diccionaris etimologics, sembla ben de venir d’un mot latin de Gàllia, ardesia°, qu’es reconstituit e pas atestat. Aqueu mot latin vendriá d’un mot cèlta amb la racina ard‑ que significa “aut, elevat”. Aquela racina cèlta tanben es presenta dins lo nom de la montanha francesa que li disèm Ardena o leis Ardenas (las Ardenas, li Ardenas), en francés l’Ardenne o les Ardennes. E precisament, dins aquela montanha i a de peirieras d’ardaisa o de lausa.
 
Vejatz per exemple lo celèbre diccionari etimologic FEW, tòme 1, p. 132-133, e mai tòme 25, p. 152-159.
 
Lo tipe ardaisa coneis de variacions localizadas dins lei parlars occitans coma ardeisa o coma lo francisme superflú ardoasa*, ardoèsa*.
 
La grafia ardesa*, que trobam dins quauquei diccionaris occitans d’usatge, sembla pas justificada. En realitat correspònd a una pronóncia localizada dau tipe ardeisa. Efectivament, dins quauquei parlars locaus nòrd-occitans, ei es passat de la pronóncia classica [ej] a la pronóncia evolutiva [e].
 
La grafia ardaisa, ela, sembla completament justificada. Lo tipe ardaisa es pron present dins de parlars lemosins que fan ben la diferéncia de prononciacion entre lo diftong tonic ai [aj, aɛ̯] coma dins ardaisa o aiga e lo diftong tonic ei [ej] coma dins veire.
 
Quina forma podèm preferir en occitan estandard e pluricentric? Ardaisa o ardeisa? Lei diccionaris occitans d’usatge, que son mai en circulacion, suggerisson pas de solucion clara. Se còntradison entre elei.
 
Ma preferéncia personala, per l’occitan estandard, seriá la forma ardaisa, per doas rasons.
 

— La forma ardaisa sembla la mai utilizada dins lei parlars occitans vius e eiretats. Per exemple, la mapa numèro 1756 de l’Atlàs lingüistic de França mòstra ben l’usatge viu d’ardaisa dins certanei parlars lemosins. Leis autrei parlars occitans preferisson lo sinonim lausa o lo francisme ardoasa*, ardoèsa*. La forma ardeisa sembla fòrça pauc utilizada en comparason amb ardaisa.
 
— Dos diccionaris que pesan fòrça dins la recuperacion de l’occitan autentic, e qu’an una qualitat superiora a la mejana, utilizan aquela forma ardaisa e suggerisson de l’espandir a d’autrei dialèctes au costat dau sinonim pus frequent lausa. Es çò que se prepausa dins lo Tresaur dau Felibritge de Mistral e dins lo Diccionari de basa francés-provençau de Lèbre, Molin e Martin.


 
abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

24 d'agost 17.02h

Ardaisa, ardeisa ne son pas mots deus gascons e ne seràn pas comprenguts ni emplegats per noste. Lausa qu'ei corrècte.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'agost 11.20h

#23 bòf m'en vau jaire tè... :-) baste que los parets me caisisson pas sul morre ! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 22.27h

#21 Paret es tanben feminin en catalan , castelhan, portugues----paret , pared , parede


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 22.21h

De còps que i a , i a de que rire pas que de veire per que lo monde se carpinhan dins los comentaris
Per ieu, çaquelà:
- Una teula es pas un teule. Un teule servis pel teulat, una teula pel pasiment (e pòt arribar, per bastir)
- Dins los parlars que coneissi, "paret" es al feminin : la paret
- Una lausa es una peira- sovent diferenta segon los airals, que se pòt trencar en sisas per far de teuladas. Se'n pòt veire quasi dins totas las montanhas e causses nauts d'Occitània.
- L ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 20.20h

#14 Per ieu, es "LA paret". Verai que subissi l'influéncia de l'italian "LA parete"...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 14.44h

#18 Son pas meteissas la lauseta vòla mai naut que las lauzas...

Can vei la lauzeta mover
De joi sas alas contra’l rai,
Que s’oblid’ e’s laissa chazer
Per la doussor c’al cor li vai,
Ai! Tan grans enveya m’en ve
De cui qu’eu veya jauzion!
Meravilhas ai, car desse
Lo cor de dezirer no’m fon

Ailas! Tan cuidava saber
D’amor, e tan petit en sai,
Car eu d’amar no’m posc tener
Celeis don ja pro non aurai.
Tout m’a mon cor, e tout m’a me,
E se mezeis e tot lo mon;
E can se... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 14.43h

#18 La lauseta, la pichona lausa ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 13.06h

#12 Nosaus que sèm feministas disèm la teula e la paret. Lo teule es çaquelà plan atestat per Alibert e per Mistral. Mas totis dos dónan la paret res qu'al femenin. Avètz plan rason çaquelà de dire lo paret s'es atal que se ditz en çò vòstre.
Per lausa, lauseta, i a pas d'esitacion, èran dejà al femenin al temps dels trobadors. Es Bernat de Ventador, cresi, que cantava : Cand vei la lauseta mover / de joi sas alas contral rai... (citi de cap, ai pas lo tèxte jols èlhs :-) .


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 12.05h

#15 plan descorat mas es UN paret e non pas una paret, Un paret es atestat e re atestat ! i pòdi pas ren....


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'agost 11.53h

#13 Aquò's segur es aqui que se parlar de charpanta....


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions