CAPCALERA: la botiga
CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de genièr

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 15.11.2021 03h00

Celebracion de la resisténcia lingüistica de Lemosin


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (57 vòtes)
carregant En cargament





Vene de legir un article de J.C. Dordet dins Jornalet que fai una lonja lamentacion sus los malaürs terribles que menaçan Lemosin emb la soá lenga, la soá cultura, la soá coesion umana e lo seu environament. Sei de consent emb l’autor per defendre la cultura lemosina contra los perilhs creissents d’uniformizacion e d’oblit. Per contra l’apròve pas quand crei d’identificar l’origina daus dangiers e quand termina lo seu tèxt per un pessimisme desmobilizaire.
 
Quauques coneissenças de basa de la sociolingüistica ajudan a veire que i a totjorn de las lusors, au pus mens per subreviure a l’anientament culturau, au pus mai per cerchar de revitalizar la lenga e la cultura de maniera ambiciosa. Sus aqueu tèma, chau legir Robèrt Lafont e Joshua Fishman. Pretende pas qu’avèm de las solucions miraclosas, mas i a totjorn de las possibilitats per agir e per manténer una flama d’esperança.
 
Chau identificar clarament la causa de la reculada de la lenga e de la cultura en Lemosin. L’autor pretend qu’es essencialament la “modernitat liberala qu’acultura tot”. Ieu i crese pas entau. L’uniformizacion liberala existís, plan evidentament, quò es un perilh vertadier, qu’impausa de las practicas antisocialas e antiecologicas per privilegiar los profiechs financiers.
 
Mas la reculada de la lenga e de la cultura occitana, en Lemosin, ven pas tant d’aqueu liberalisme. S’explica essencialament per una politica centralista e chauvinista de l’estat francés au profiech d’una lenga francesa unica. Lo supremacisme francés, quò es queu problèma centrau que l’autor deuriá denonciar en primier luòc. E “oblida” completament d’o faire. Ne ditz pas un mot... Aquel oblit es tipic de las situacions de subordinacion lingüistica: quand i a doas lengas en conflicte, lo conflicte es insuportable e i a daus mecanismes inconscients per lo dissimular, per refusar de lo veire clarament, per inventar quitament daus faus enemics qu’empachan de veire l’enemic vertadier. Quò quí o expliquèt lo sociolingüista Lluís Aracil. Aicí la dissimulacion —inconscienta— dau conflicte consistís a atacar la “modernitat liberala” en luòc dau centralisme-chauvinisme francés.
 
Lo liberalisme es sovent indiferent a la question de las lengas. Tant que la cultura occitana lemosina serà febla coma es lo cas uei, lo liberalisme la laissarà morir, queraque. Mas se la cultura occitana lemosina representava un merchat dinamic, seriá sostenguda per de las iniciativas de tipe liberau. En Catalonha, la cultura catalana es menaçada mas es dinamica e representa un merchat: aquí i a un liberalisme pròcatalan coma i a un liberalisme anticatalan.
 
L’autor crei oportun de criticar maitot l’occitan estandard emb una ideologia ben coneguda. Que ditz entau: “Lo Lemosin crebará e qu'es pas en eissaiar de sauvar 'na miserabla modalitat d'occitan meridionau venguda se-disent referenciala, eisida de l'esperit d'un paubre bogre daus alentorns de Carcassona que coneissiá ren au Lemosin, que li serviá mas de domeni d'extension, que podrá quauqua ren a la mòrt dau Lemosin, mon país es desjà mòrt.” Aqueste argumentari es confús e inexacte. La realitat es plan diferenta.
 
Un autre còp, quò es la tactica plan coneguda de dissimulacion dau conflicte lingüistic: òm ataca puslèu lo frair lengadocian, òm critica pas l’agressor francés.
 
Dins los mitans reconeguts de la lingüistica occitana (universitats, IEO istoric, AIEO, CLO...), degun afirma que Lemosin deuriá oblidar son dialècte nòrd-occitan ni que i chaudriá impausar una “modalitat meridionala”.
 
L’òme presentat coma “un paubre bogre daus alentorns de Carcassona”, avèm ben comprés qu’es Alibèrt. Queraque Alibèrt coneissiá pas pro la realitat lemosina. Per contra ieu coneisse pas una sola citacion ont Alibèrt demandariá de remplaçar lo lemosin per lo lengadocian: quò es un pur fantasma, non documentat.

Alibèrt diguèt quitament de las chausas valorizantas per l’occitan lemosin: dins l’introduccion de son diccionari lengadocian, quò es ben conegut, prepausa de reprene lo mot lemosin chadierau, en adaptacion lengadociana cadieral, justament per evitar en lengadocian lo francisme fautuelh* (que ven dau francés fauteuil).
 
L’occitan estandard es concebut coma una lenga pluricentrica, inclutz daus dialèctes en via d’estandardizacion coma o pròvan los libres plan coneguts de Pèire Bèc (Manuel pratique d’occitan moderne, emb una seccion completa sus lo lemosin) e de Gerard Gonfroy (Dictionnaire normatif limousin-français). Lo quite CLO a reafirmat aquilhs principis recentament.
 
L’occitan estandard —emb la soá modalitat lemosina defenduda per Bèc e Gonfroy— es previst per reconquerir de las foncions de comunicacion en fàcia de la lenga dominanta francesa. Sabe pas s’aquela mission reüssirà un jorn. Mas una chausa es plan segura: los trabalhs occitans de codificacion e d’estandardizacion sostenon lo ròtle dau lemosin.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions