CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 de novembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 22.10.2018 03h00

Coma escondon lo conflicte lingüistic (Mélenchon, Avia, la “glotofobia” e l’inèrcia generala)


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


Una ataca de mai
 
L’ataca de Mélenchon còntra l’accent occitan de la jornalista Veronica Gaurèl, lo 17 d’octòbre, es una agression còntra l’identitat occitana. Es una manifestacion d’òdi e d’exclusion còntra nosautres lo pòble occitan tau coma siam, amb nòstre accent e amb nòstra lenga occitana qu’engendra nòstre accent... Mélenchon auriá jamai ausat far aquela provocacion davant un jornalista tenent un accent alemand, italian o anglés.
 
Ma posicion de ciutadan indignat es ben representada per dos tèxts:
 

lo comunicat de l’Assemblada Nacionala Occitana, “Mélenchon ataca nòstra identitat occitana” (19.10.2018)
 
l’editoriau de Jornalet, “E mai l’accent los emmalícia” (21.10.2018).
 
 
Desmontar lo discors de Mélenchon
 
Mon trabalh de lingüista engatjat —e pus precisament de sociolingüista— me buta a far d’observacions complementàrias.
 
Lo discors generau de Mélenchon còntra lei lengas minorizadas, dempuei lòngtemps, se basa sus una acomolacion de messòrgas grossieras. Leis ai agudas explicadas dins un article precedent de Jornalet: “Mélenchon còntra lei lengas minorizadas, una impostura intellectuala francesa” (14.10.2013).
 
Après que Mélenchon se trufèt de l’accent occitan de Veronica Gaurèl, apondèt una frasa reveladoira: “Se quauqu’un a una question formulada en francés? E aperaquí comprensibla? Que, ieu, lo vòstre nivèu me despassa, compreni pas.” (“Quelqu’un a-t-il une question formulée en français? Et à peu près compréhensible? Parce que, moi, votre niveau me dépasse, je ne comprends pas.”) Jògui que Mélenchon sap perfiechament de qué parla: Mélenchon sap que l’accent de Veronica Gaurèl reflectís la traça d’una lenga qu’es l’occitan e que pòt pas èsser lo francés.
 
Sus aqueu ponch, Mélenchon representa perfiechament una ideologia francesa oficiala que s’apèla l’unilingüisme. Parli pas dau monolingüisme qu’es la preséncia d’una sola lenga. Disi ben l’unilingüisme: es una ideologia extremista que senhoreja en França. Es denonciada per lo sociolingüista occitan Enric Boyer.
 
— L’unilingüisme vòu una sola lenga, lo francés.
 
— L’unilingüisme vòu una sola varietat d’aquela lenga, un francés estandard uniformizat.
 
— L’unilingüisme vòu un sol registre d’aquela lenga, un francés formau, en estigmatizant lei registres tròp populars.
 

Que fariá un occitanisme en bòna santat?
 
Lo movement occitanista coneis una crisi dins aquesteis ans 2010 e, donc, se limita a de reaccions indignadas e legitimas, mai insufisentas. Un occitanisme en bòna santat auriá ja organizat per carrieras de protèstas davant lei diferents locaus de la França Insomesa que son implantats en Occitània. E mai que mai davant la permanéncia de Mélenchon qu’es deputat de Marselha.
 
 
Çò que ditz la sociolingüistica canonica
 
Un movement occitanista en bòna santat assumiriá melhor lei coneissenças de la sociolingüistica. En particular, deurián èsser evidentas, per tot occitanista, lei quatre causas seguentas. E tot occitanista se deuriá afanar per lei far saupre dins la societat.
 
— L’occitan e lo francés son doas lengas en conflicte. La primiera es remplaçada per la segonda.
 
— L’estigmatizacion de l’“accent occitan” (dau francitan) es una manifestacion en superfícia de l’agression pus prefonda còntra la lenga occitana. Car l’accent occitan es la darriera traça de l’occitan que rèsta dins lo francés.
 
— L’accent occitan en francés recula davant lo francés estandard. Es un indici de la baissa d’usatge de l’occitan e de son remplaçament accelerat per la lenga francesa. Dins aqueu remplaçament, l’accent occitan (lo francitan) es solament una varietat de transicion provisòria que testimònia dau cambiament de lenga. L’accent occitan pòt pas èsser estable ni permanent.
 
— L’objectiu fondamentau es de restaurar l’usatge normau de l’occitan dins la societat. Se contentar de la sola defensa de l’accent occitan, dins lo francés dominant, aquò pòt pas èsser una fin en se. L’accent occitan (dins lo francés) deuriá èsser puslèu un instrument, una resèrva de saber popular, per reconquerir lo plen usatge de la lenga occitana.
 
 
Coma escondon lo conflicte lingüistic
 
Lei “lingüistas” mediatizats, aquelei qu’an mai la paraula dins lei mèdias, son en generau de personas qu’accèptan la dominacion dau francés sus l’occitan. Es lo cas de Felip Blanchet, que refusa quitament la nocion de lenga occitana (e segon ieu es pas un vertadier lingüista). Blanchet a escrich recentament un libre per denonciar la “glotofobia”, valent a dire, l’òdi d’una lenga (Philippe Blanchet, 2016, Discriminations: combattre la glottophobie, París: Textuel). Ara: son libre se limita a criticar l’òdi dei lengas minorizadas e deis accents non estandards. I a ges de proposicion per inversar la dominacion dau francés, donc i a ges de solucion eficaça au problèma denonciat. En realitat, denonciar la “glotofobia”, coma fa Blanchet, es una posicion minimalista, insufisenta, que passa au costat au problèma essenciau.
 
 
Retorn sus la sociolingüistica canonica
 
Dins la vertadiera sociolingüistica internacionala, se ditz quicòm de diferent e de pus prefond. Lei lengas dominantas e lei lengas subordenadas coexistisson jamai de maniera establa. Lei lengas subordenadas se’n pòdon sortir solament se se libèran d’aquela dominacion e s’accedisson a un estatut de plena normalitat.
 
Dins la sociolingüistica canonica, an pas atendut lo recent libre de Blanchet sus la “glotofobia” en 2016. Dempuei leis ans 1960-70, la vertadiera sociolingüistica internacionala trabalha sus de concèptes operacionaus coma:
 
— lo conflicte lingüistic
 
— la diglossia (amb bilingüisme e sens bilingüisme)
 
— la discriminacion lingüistica, etc.
 
Vejatz aquelei concèptes, per exemple, dins l’excellent Diccionari de sociolingüística, redigit en catalan, realizat en 2001 per Francesc Ruiz, Rosa Sanz e Jordi Solé (Barcelona: Enciclopèdia Catalana). Es un libre que leis occitanistas lo pòdon consultar facilament. Es pus eficaç qu’una critica superficiala de la “glotofobia”.
 
 
La dissimulacion dau conflicte, aspècte essenciau de la dominacion lingüistica
 
Après la provocacion antioccitana de Mélenchon, una deputada macronista de París, Laetitia Avia, a preparat una proposicion de lei còntra la “glotofobia” en se referissent explicitament a Blanchet. Mai ven de declarar, fin finala, qu’aquò èra solament una galejada.
 
L’explica finala d’Avia es un monument de cinisme: “Es pas question de legiferar sus aquò, qu’ai tròp de respècte per nòstreis institucions. Mai siáu aürosa d’aver revelat un verai subjècte de societat.” (“Il n’est pas question de légiférer là-dessus, j’ai trop de ­respect pour nos institutions. Mais je suis heureuse d’avoir révélé un vrai sujet de société.”) Avètz ben legit: segon aquela deputada, la lucha còntra lei discriminacions lingüisticas pòt pas èsser un subjècte seriós ni solament compatible amb lo respècte deis institucions francesas...
 
Lei sociolingüistas pioniers, de grands scientifics occitans e catalans coma Robèrt Lafont, Lluís Aracil o Rafael Ninyoles, tre leis ans 1960-70, an ben explicat que l’ideologia lingüistica dominanta assaja totjorn de dissimular o de minimizar lo conflicte lingüistic. Jean-Luc Mélenchon a revelat bèstiament lo conflicte dins un accès de colèra, Laetitia Avia o Felip Blanchet son aquí per lo minimizar.
 
Òm velha ben per que la dominacion dau francés contunhe, per que l’occitan rèste subordenat e per que tot aquel afaire se limite a una simpla anecdòta “d’accent”.
 
Dins lo futur, o espèri, l’occitanisme se revelharà de sa crisi actuala e sauprà trabalhar per leis objectius vertadiers. Mai luenh que l’“accent”, obrarem per l’usatge normau de la lenga d’òc e per la liberacion nacionala d’Occitània.
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

31 d'octòbre 07.38h

Glòttafobia e liberacion nacionala
Se constata una differenciacion glossica dobla e graduala:
- geografica: París/Província
- sociala: Pòble/Elèit tocant l'occitanitat.
L'appartenència doble, geografico-sociala Província-Pòble, es victima, conscienta o inconscienta, de discriminacion, qu'una liberacion nacionala geografica li sembla pas la solucion d'un problèma social, que tòca ren que la resistència, inconscienta o volentària, la que definís l'occitanisme.



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'octòbre 06.41h

Avora lo Merluçon tempta de se descharjar en dire que respondiguèt coma aquò perdeque se cresiá mocat per la jornalista... Aquel òme es d'una meschanta fei que se pòu pas dire !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'octòbre 09.18h

Terrorisme social
La vergonha o la blosa páur de seu accent, francitan, o patoés, resultan del terrorisme social francés ambient.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 12.59h

Conflicte lingüistic
De mon vejaire, es un concèpt macro-lingüistic, que prend pas en compte le caire micro-lingüistic al nivèll de cada persona occitana (occitanofòna). Quines son les determinants psicologics, cognitius, e socials, de l'arbitratge lingüistic a tota pausa, francés # occitan, o plus exactament francés / patoés demieij les natius?
La sola presència ja d'un non-parlant implica le francés, per cortesia.
L'occitan viu pas necitament la causa coma un conflicte lingüisti... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 09.18h

Elements de lenguatge
Fa besonh d'una clartat dels concèptes per fin de bona analise e d'estrategia.
Le concèpte general de glòttofobia e particular d'occitanofobia es central; l'oppousicion occitanofobia / occitanofilia clarifica le debat en delà de l'ignorància o l'indifferència.
Le concèpte de conflicte lingüistic passa mal dins l'opinion publica, e mai fosquesse factual;
Sembla pluslèu una concurrència inegala entre una lengua establida d'Estat, e una unitat lingüistica virtual... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 08.07h

Es espantant de constatar de quante biais péson uèch cents ans d'alienacion gaireben sus un ensems de comunautats occitanofònas. Se vei que, quand los occitanofònas au sègle passat utilizàvon la lenga encara, aviáun conciença de lur entercomprenença, maugrat las diferenças dialectalas que designàvon coma una multitud de patoés.
Quatre causas, segon ieu, contribuièron a l'òbra destructuranta e destructritz de l'absolutisma franco-parisenc :
- la repeticion d'una illegitimitat leng... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 02.37h

Me pense pas qu'aquela proposicion de lei contra la glotofobia èra una blaga a la debuta... Pasmens quant de pressions e de mocariás subissèt Mma Avia per tornarvirar coma aquò ? Aquí enquèra l'deologia dominanta es a l'òbra... Vergonha !


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'octòbre 21.43h

La glòttafobia se deu d'èsser combatuda coma totas discriminacions, e mai que mai coma racisme interior. Es pas segur que siásca pas condemnat en justícia, e en tal cas, caleriá legiferir.
Son tròpas gents en "mièijorn" que ne patissen, socialament o laboralament.
Les regionalismes lingüistics del francés son naturals e legitims, e sens effeit sus l'intercomprension.
Les occitanismes tiran legitimitat de la lengua istorica del sòl, e justifican pas, ni vergonha, ni discriminacion.
D'u... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 d'octòbre 20.19h

ES UN RACISME DISFRAÇAT DE FRANCECISME.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   canfora   casinò   catalan   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   garrolha   geopolitica   istre   italianisme   lingüista   lo martegue   lorda   lugran   lusèrna   mar   mf   sumien   terminason   vènus   és  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions