CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 14 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 5.3.2018 03h00

Dar, donar, balhar, bailar


Comentaris 24 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Tùng Lycan




Presentacion simplificada per los començaires
 
Lo vèrb irregular dar coexistís amb lo vèrb regular donar. Totes dos an lo meteis sens.
 
Donar es un vèrb regular de la 1a conjugason que pausa pas ges de dificultat d’aprendissatge. Dar es un vèrb irregular de la 1a conjugason que demanda mai d’esfòrç de remembrança.
 
Dins una presentacion rapida e simplificada, es possible de dire que lo vèrb donar es l’usatge occitan majoritari quand dar es l’usatge occitan gascon. Es bon d’o presentar ansin a de personas que començan d’estudiar la lenga.
 
 
Reparticion dialectala dels usatges frequents de dar e donar
 
En realitat, tanlèu passar a un nivèl mai avançat, se vei qu’aquesta reparticion es pas sistematica. Qualque usatge de donar se pòt trobar en gascon, qualque usatge de dar se pòt trobar dins los dialèctes non gascons.
 
Dins la màger part dels dialèctes, en defòra del gascon, se ditz en general donar. Lo vèrb dar i es tanben conegut mas es arcaïc e rar.
 
Totun l’usatge vivaç de dar si que rèsta possible en provençal e vivaroalpenc, dins qualques cases ben precises.
 

(1)
En provençal se ditz puslèu donar a totes los tempses, mas dar se pòt utilizar facilament encara:
 
— al futur: donarai, donaràs, donarà, donarem, donaretz, donaràn; o ben darai, daràs, darà, darem, daretz, daràn
 
— al condicional: donariáu, donariás, donariá, donariam, donariatz, donarián; o ben dariáu, dariás, dariá, dariam, dariatz, darián
 
— a l’imperatiu, a la 2a persona del singular: dona (o da, dau).
 
(2)
En vivaroalpenc, se ditz puslèu donar a totes los tempses, mas dar se pòt utilizar facilament encara:
 
— al present, a las 1a, 2a e 3a personas del singular e a la 3a persona del plural: dono (o dau), donas (o das), dona (o da), donam, donatz, donan (o dan)
 
— a l’imperatiu, a la 2a persona del singular: dona (o da, dau).
 
(3)
En gascon, al contrari, se ditz en general dar a totes los tempses. Totun donar es conegut en gascon, sustot dins certanas encontradas del nòrd e de l’èst de Gasconha.
 
 
L’interjeccion dau
 
Es a partir del vèrb dar que s’es creada l’interjeccion dau, qu’exprimís l’encoratjament e que se pòt utilizar corrèctament dins totes los dialèctes. 
 
Nòstre dau occitan correspond ben al mot italian dai que servís tanben d’encoratjament. Ça que la, l’italian dai a de senses pus diversificats que l’occitan dau. L’italian dai a la meteissa etimologia: es un imperatiu del vèrb dare “dar”.
 
 
Formas conjugadas completas de dar en gascon
 
Ja que lo gascon utiliza mai dar que los autres dialèctes, e ja qu’es es un vèrb irregular, vos presentam sa conjugason completa dins lo gascon mejan de Pèire Bèc. De segur, i a de variacions.
 
Infinitiu: dar
 
Present: dau, das, da, dam, datz, dan
 
Imperfach: davi, davas, dava, dàvam, dàvatz, davan
 
Preterit: dèi, dès, dèc (dè), dèm, dètz, dèn
 
Futur: darèi, daràs, darà, daram, daratz daràn
 
Condicional: darí, darés, daré, darem, daretz, darén 
 
Futur del passat: dèra (dèri), dèras, dèra, dèram, dèratz, dèran
 
Subjontiu present: de (dei), des, de, dem, detz, den
 
Subjontiu imperfach: dèsse (dèssi), dèsses, dèsse, dèssem, dèssetz, dèssen
 
Imperatiu positiu: da (dau), dem, datz
 
Imperatiu negatiu: non des pas, non dem pas, non detz pas
 
Gerondiu: en dant, en dar, en tot dar, en bèth dar
 
Participi: dat, dada
 
 
Balhar, bailar
 
Coma sinonim de dar o donar, totes los dialèctes coneisson tanben lo vèrb regular balhar (o bailar; mas en gascon se preferís balhar).
 
Dins certans dialèctes, especialament en auvernhat e en gascon, se fa pas sovent una diferéncia de sens entre lo parelh dar, donar e lo parelh balhar, bailar...
 
D’autres dialèctes tendon a far una diferéncia de sens. En provençal, donar o dar an puslèu un sens general; per contra balhar o bailar evòcan l’idèa de responsabilizar la persona que recep, e eventualament d’esperar d’ela una contrapartida (en aqueste darrièr cas, balhar o bailar son tanben sinonims de fisar o remetre).
 
A las personas qu’aprenon la lenga, es important de remembrar que donar e dar son de vèrbs occitans corrèctes. Es una error d’eliminar sistematicament donar e dar per dire solament balhar, en cresent qu’aquò fariá “pus occitan”.
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

9 de març 06.30h

En ancian francés, i'a tanben le doblet bailler/donner.
Le sens original de "bajulare' en latin es portar, e d'aquiu liurar, dar...
"baile" en tant que portaire d'una carga o fonccion procède de la mesma etimologia.
Tot aquò es estranh...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de març 16.37h

Lo castelhan d'Argentina a una forma fòrça similara a nòstre "Dau" e que s'emplega per dire la mesma causa, ò quasi. Es lo famós "Dale".


Aviáu jamais fach lo raprochament, avans que de legir aquest article.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de març 09.23h

Cal se felicitar d'aquell article complementari del precedent tocant als clitics,que son al centre de la paraula de dialògue, e que'n condicionan l'aise. Aquò val per tota lenga de mai.

En occitan, cal mestrejar totas combinasons vèrbe-clitics,
=> Vèrbes:
- en mòde conjugat (indicatiu, imperatiu), non-conjugat (infinitiu, gerondiu, participi...)
- de forma enonciativa, negativa, interrogativa, interronegativa...
=> Clitics:
-personals, neutre, oblics (ne, i)
=> ambe les dus vèrbes pl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 23.54h

Brave article sus un vèrbe fòrt frequent, fasent indirèctament l'elògi de la regularitat e simplicitat de la conjuga gascona que soleta n'a una complèta de "dar", de son futur del passat, que l'espanhòl confond uei le jorn amb le subjonctiu.
De notar que l'hibridacion de la lenga mondina (tolosan) fa mailèu favor a la conjuga gascona de per "estandardizacion" naturala.
Sens futur del passat, i'a pas nat avènir al present.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 20.26h

#19 en galo es "bailler" e "douner"


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 17.15h

En peitavi tabé tenim "dounàe" e "ballàe"


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 15.48h

Bailar, la forma plus etimologica, se ven de bàjulare ?
Dar, semanticament le mot d'origine?
Donar, pluslèu far un don?
Le meu grand-paire (cevenòl) disiá: baila-me la man, que teni pas ben...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 15.05h

#15
En vasadés : balha-me. Lo tipe balha'm i es inconeishut e lo vèrbe dar tabé.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 14.01h

#14 Òc-ben òc, e medish jo m’estori pensat "bailar" qu’èra un ispanisme e pro. A çò qui sembla l’aranés qu’auré “barar”.
Tà çò deu mot majoritari, qu’èi hòrt probable sii sustot… “dançar”.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de març 11.49h

#13 L’imperatiu de "dar" qu’ei generaument "dau" au nòrd, "da" au sud.
Da’m còca, Da’u suu mus, etc. Donc las duas formas, “Dau!” o “Da’u!” que’s pòden emplegar segon que desígnam la cibla o non.
Per contra efectivament n’i hè pas necèra l'accent.
Tà l’expression "balhar lo dau", efectivament n’ei pas un envit a dà’n sus qqr o qq1, donc la grafia mei logica qu’ei la shens apostròf.
Donc :
• Dau-me o da’m (Mes ”dau-me còca” que pèrd lo nhac exclam... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   bèc   canfora   casinò   clo   codificacion   congrès   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   geopolitica   istre   italianisme   lo martegue   lorda   lugar   lugran   lusèrna   mar   mf   sumien   vènus  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions