CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 17.9.2018 01h30

De mf a nf: anfiteatre, trionf, sinfònia...


Comentaris 32 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


L’arc de trionf d’Aurenja pendent l’Edat Antica, reconstituit per l’artista Alex Evang

L’Arc de Trionf d’Aurenja a l’Edat Antica, reconstituit per l’artista Alex Evang
© Alex Evang (http://www.alexevang.fr)




Etiquetas
anfetamina, anfibi, anfiteatre, anfitrion, anfòra, anfós, canfora, cànfora, canfre, enfasi, enfiteòsi, mf, mph, nf, sinfònia, sinforian, sumien, trionf

En lenga d’òc, i a ges de distincion fonetica entre lei sequéncias ‑nf‑ e ‑mf‑. Totei doas se pronóncian identicament dins un dialècte donat:
 

‑nf‑ e ‑mf‑ se realizan [ɱf] en gascon e en lengadocian
 
‑nf‑ e ‑mf‑ se realizan [ⁿf] dins leis autrei dialèctes occitans (o pus precisament [f, ~f]).
 
Lo catalan manten una distincion ortografica entre ‑nf‑ e ‑mf‑ segon de critèris etimologics mai la pronóncia es identica dins lei dos cas: [ɱf]. Tanben, lo francés manten una distincion ortografica entre ‑nf‑ e ‑mph‑ mai se pronóncian parier.

Remarca — Lo catalan ‑mf‑  e lo francés ‑mph‑ s’explican sovent, mai pas totjorn, per un mot d’origina grèga que ten la sequéncia ‑mph‑ (‑μφ‑).
 
L’italian e l’espanhòu establisson una ortografia unica ‑nf‑.
 
Dins la nòrma classica de l’occitan, fixada per Alibèrt en 1935, i aviá au començament una distincion etimologica entre ‑nf‑ e ‑mf‑ coma en catalan. Mai lo quite Alibèrt trantalhèt per aplicar aqueu principi. Per quauquei mots, mentre qu’auriá degut escriure Simforian, simfònia, emfiteòsi, li arribèt d’escriure Sinforian, sinfònia, enfiteòsi. E mai esitèt entre Anfós e Amfós.
 
En 1996‑1997, lo Conseu de la Lenga Occitana (CLO) chausiguèt de simplificar aqueu problèma e generalizèt la grafia simpla ‑nf‑. La grafia ‑mf‑ es completament abandonada d’ara enlà.
 
 
1) Vaicí una mòstra dei mots nombrós que tenon l’ortografia ‑nf‑ en occitan, catalan e francés.
 
enfant (cat. infant, fr. enfant)
 
enflar (cat. inflar, fr. enfler)
 
infèrn o en gascon in·hèrn (cat. infern, fr. enfer)
 
informar (cat. informar, fr. informer)
 
anfractuositat (cat. anfractuositat, fr. anfractuosité

Anfós, prenom (cat. Anfós, fr. Alphonse)
 
 
2) Vaicí una lista de mots tipics que vòlon ‑nf‑ en occitan, ‑mf‑ en catalan e ‑mph‑ en francés.
 
anfetamina (cat. amfetamina, fr. amphétamine)
 
anfibi ~ anfíbia, que pòt viure en mitan terrèstre o aqüatic (cat. amfibi ~ amfíbia, fr. amphibie)

Remarca — Aicí l’accent tonic es soslinhat; l’occitan pòt evitar lei francismes anfibiu* ~ anfibia* o anfibí* ~ anfibia* que pòrtan un accent tonic a la francesa.
 
un anfibi, categoria d’animau (cat. un amfibi, fr. un amphibien)
 
anfiteatre (cat. amfiteatre, fr. amphithéâtre)
 
anfitrion (cat. amfitrió, fr. amphitryon)
 
anfòra (cat. àmfora, fr. amphore)
 
la canfora o en niçard la cànfora (cat. la càmfora, fr. le camphre)

Remarca — L’occitan pòt evitar lo francisme lo canfre*, ja que lo tipe autentic la canfora o la cànfora es ben atestat en occitan ancian e pus recentament en gascon, en niçard e en vivaroaupenc.

enfasi (cat. èmfasi, fr. emphase)
  
enfiteòsi (cat. emfiteusi, fr. emphytéose)
 
ninfa (cat. nimfa, fr. nymphe)
 
sinfònia (cat. simfonia, fr. symphonie)
 
Sinforian, prenom (cat. Simforià, fr. Symphorien)
 
trionf (cat. triomf, fr. triomphe)
 
 
 
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

12 d'octòbre 19.33h

#31 Lo mot 'trionf' es pas inventat, es atestat solidament a Niça e alhors... Es fòrça mai classic que 'trinfe'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 21.29h

Lou TRIMFE de la Lengouo Gascouo: Aus Playdejats de Las Quouate Sasous E Deous Quouate Elomens (1636)

Dongas, perqué inventar aqueste mot trionf quand avèm lo vièlh mot "trimfe" atestat depuish quasi quatre sègles? ???


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 01.22h

#29 «la Santa Nòrma es arbitrària e establida segon lo benvoler d'Alibert e seguida avuglament per una armada de fanatics»
=> Lei reflexions d'aquesta mena, lei legissèm ren que quand s'agís de l'occitan. Quand lei gents aplican la nòrma dau catalan, dau francés o de l'anglés, degun ditz que son de fanatics.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 12.00h

Per resumir : la simplificacion grafica de "nf/mf" a "nf" es estada facha perqué Alibert aguèt de problèmas a seguir l'etimologia correcta. Coma ben sovent, la Santa Nòrma es arbitrària e establida segon lo benvoler d'Alibert e seguida avuglament per una armada de fanatics. Perqué pas simplificar "iu/ieu" en "iu" ò "ieu" (coma o fan lei mistralencs) tanben ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 06.57h

#25 L'accentuacion dei mots en -IA a bolegat dins lo temps. En italian, per exemple, DANTE notava "comedia", en apielant sus lo "i" [kume'dia]. Es après que leis italians son passats a "commedia" [ko'mèdja].


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de setembre 07.49h

#6 Dins lo Tdf :

Ja que : puisque, bien que, quoique, soit que, car, certes.

Es pas un castelhanisme mi sembla.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de setembre 22.07h

#18 Compreni pas brica quina distincion fasètz entre los dos: me caldriá d'exemples per comprene.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de setembre 21.57h

Sinfònia, Sinfonia,Sinfoniá
(segond le TdF)
Le grèc quicha sus la "i" finala, quand se suppausa que le latin ou fa sus la "ô" car vocala larga e barrada que precède la casuda en "ia". Amb'aquò, la "ô" larga barrada latina vèn una "ó" en occitan e non pas una "ò". Probable que le mot es sortit pel francés...
Le quich sus la casuda, ía o iá sembla plan plausible, amb un segondari sus l'iniciala.
"Sinfonia" es una grafia generala de fonetica restituida.

La grafia dels manlèus dal g... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de setembre 21.55h

#21 Sus l’adaptacion de la grafia, de còps que i a qu’ei necessària (apèram, aperèvam); en d’autes cas que pensi que la solucion ei meilèu pedagogica.
Per exemple -en finau en gascon maritim, de Baish Ador enlà, que’s realiza /-œj/. Se coménçam d’escríver "arrei", "tabei", "que prei", on fenéishem? Que son tipicament exemples de causas qui jo m’estimi mei d’escríver de faiçon "ortodòxa", pr’amor autament que s’i debana tot l'escabèth e que tórnam tà las mila e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de setembre 19.22h

#17 Es plan possible que sapi pas çò qu'es, o sabi pas tot, ai pas de "diplòms", ieu. Vos, qu'avètz l'aire de saber çò qu'es, nos podètz dire se la terminason [nf] es prononciabla endacòm mai qu'en niçart, sol exemple citat per Mistral ? E ambe d'exemples serà pus credible.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   bèc   canfora   casinò   clo   codificacion   congrès   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   geopolitica   istre   italianisme   lo martegue   lorda   lugar   lugran   lusèrna   mar   mf   sumien   vènus  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions