CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.9.2017 03h00

De visions positivas sus la lenga francesa


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


L'actritz Emma Watson amb una agachada inacostumada
© J. Welters




Etiquetas
clichat, conflicte, francés, lenga, respècte, sumien

Ai parlat dins fòrça articles precedents dau conflicte qu’opausa l’occitan e lo francés. D’efiech, l’occitan es substituit per lo francés dins un rapòrt de fòrça permanent. Aquò significa pas que cauga denigrar lo francés. E ara, tot bèu just, evocarai quauquei comportaments positius que leis occitans podèm entretenir amb la lenga francesa, tot en restant plenament conscients dau conflicte lingüistic.
 
Quand disi que l’occitan e lo francés son en conflicte, aquò significa, de faiçon precisa, que l’usatge qu’òm fa dau francés per remplaçar l’occitan es un usatge marrit. Significa pas que la lenga francesa siá marrida en se. Una lenga pòt pas èsser marrida per natura.
 
Per tant, suggerissi d’evitar certanei clichats còntra la lenga francesa.
 
Lo francés es pas una lenga pus “paura”. L’occitan es pas una lenga pus “rica”. Totei lei lengas an una riquesa infinida e non mesurabla perque s’adaptan cada jorn ai besonhs infinits de la comunicacion umana.
 
Lo francés es pas una lenga “freja” e l’occitan es pas una lenga “calorosa”. Totei lei lengas se pòdon utilizar de maniera freja o calorosa. Aquò depend unicament dei situacions de comunicacion. Quand lei locutors primaris de l’occitan vos dison que “se ditz melhor lei sentiments en patés”, es ben normau pr’amor que l’occitan es sa primiera lenga.
 
Lo francés es pas una lenga pus “rigida” e pus “academica”. L’occitan es pas una lenga pus “liura” e pus “creativa”. I a de segur una vielha tradicion que pretend transformar lo francés en lenga rigida: es l’ideologia purista de l’Acadèmia Francesa, de Vaugelas e de Malherbe. Mai lo francés s’escapa regularament d’aquela gàbia car, coma totei leis autrei lengas de la planeta, s’adapta de lònga a de besonhs novèus per parlar de la complexitat de la vida. Trobam tostemps una expressivitat renovada en lenga francesa. Basta d’escotar lei cançons de Barbara, Eiffel, MC Solaar o Axel Bauer... Basta de legir lei libres de Serge Brussolo, Antoine Volodine o Virginie Despentes... Basta d’escotar lei gents que parlan francés dins la vida vidanta... La creacion en occitan, de son costat, es tanben excellenta e o sabèm ben. Es inutil de se demandar quina lenga es mai creativa. Tota lenga que viu es creativa per necessitat.
 
Leis occitans avèm tant patit l’estigmatizacion que, de còps, se cresèm intelligents quand se trufam de l’accent ponchut (çò es, de la fonetica dau francés estandard). Pasmens es una error grèva. Un occitan conscient deu respectar lei parlaponchuts.
 

— Car tota estigmatizacion lingüistica es inacceptabla per principi.
 
— Car un parlaponchut es pas necessàriament un enemic de l’occitan.
 
— Car i a fòrça occitanistas de granda valor que parlan ponchut (quand parlan francés) e que defendon activament l’occitan.
 
— Car certaneis occitanistas que parlan ponchut (quand parlan francés) son capables, en parallèl, de parlar un occitan de bòna qualitat. N’ai rescontrats regularament dins ma lònga experiéncia de formator e de professor. Fan partida dei ressorsas esperançadoiras per reviudar la lenga.
 
— Car desenant, au sègle XXI, l’immensa majoritat deis abitants d’Occitània parlan un francés estandard e ben ponchut. Se volèm que l’occitan retròbe son estatut de lenga normala, caudrà respectar umilament de milions de parlaponchuts e lei seduire per anar vèrs l’occitanofonia.
 
Ai jamai aderit au mite d’un bilingüisme idillic entre occitan e francés. Es un mite que dissimula la subordinacion lingüistica, qu’amaga lo conflicte e que nos empacha de veire clar. Per còntra cresi en la valor de totei lei lengas, çò qu’es diferent.



abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

25 de setembre 08.12h

I a una error qu'apareis en passar lo cursor davant lo numèro blau dels comentaris que i ai respondut : son los bons numèros de comentari mas pas los bons comentaris qu'apareisson. Anatz dirècte als comentaris numerotats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 08.03h

#8 #13 Pertinentas las remarcas de "Mèfi" (es pas lo primièr còp...) : de considerar, a mon vejaire.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de setembre 07.55h

#16 D'acòrdi amb vos ! Aquela persona que geta una remarca coma aquò fa una acusacion non fondada, perque :
1) La psicologia restaca cap l'omosexualitat masculina amb la pedofilia ;
2) Sabi de parelhs "omosexuals" a mon entorn : aquò reven a los insolentar, a los salopejar ni mai ni mens, que jamai de lor vida lor es vengut a l'idèa de cometre tals actes.
Segur que podèm pas laissar creire de causas parièiras. Mas aqueles personatges, se los bombissètz en paraulas, se faràn encara ma... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 09.24h

L'occitan es una lenga parasita e los occitans son de gens malonèstes, que viven, pensan, e se cultivan en francés, e fan servir un calque del francés coma lenga identitaria.
Emmanuel Macron


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 18.56h

L'occitan es un patés clafit de decas de francés e de mots d'argòt, que se parla amb un accent campagnard, e se transmetiá avant l'escòla...
Intellectual Macron, President.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 08.55h

Plan bona "mise au point" deth Domergue, tems-a que disi aquò ! E qu'anarè mes luenh per càs : mèma en posicion de diglossia, ua lenga qu'a eras sièvas qualitats, e que pòt èster era qu'emplegam meslèu qu'er'auta enà diser d'auguas causas. E cada lenga que's pòt enriquir dera frequentacion---ja sia conflictuala---der'auta, deras autas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 08.52h

#14 l'intercomprension orala es un subjecte tabó a fòrça occitanistas, emai fosquèssa un problèma real. La grafia normalizada amaga de desparetats de pronóncias e d'accent mai grandas a l'oral.
Pensi que los usatgièrs de parlars naturals esluenhats, que se se tròban dins las grandas metropòlis, an un dificultat per s'entrecomprénder.
L'espaci occitan es larg, e cal pas negar las extremitats Nòrd, Sud, Est, Oest, que se rescontran uèi en causa de la mobilitat.
Pensi que cal pensar un... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 12.53h

#15
Amen!!

A còps que i a comentaris que son pro clars shens que haci hrèita ua expertisa posicologica entà saber çò qu'a dit l'autor, çò que volè díser, çò que pensam que volè díser o ne sèi pas qué...

Per exemple, quan lo (mossur?) xenophon que ns'ecriu: "es evident maugrat tot que l'homosexualitat masculina tende vers la pedofilia" (https://www.jornalet.com/nova/8768/lespecia-fantauma) ne sèi pas se lo tipe ei o non omofòb, mes lo son devís qu'ei clarament, francament e ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 23.55h

#12 Sénher o Dòna "ltrobat".

Per se permetre de jutjar qualqu'un que coneissèm pas :
1) Plan conéisser aquel o aquela que nos permetèm de jutjar (e jutjar comportament o paraulas) ;
2) Far mòstra d'onestetat intellectuala, de bona fe ;
3) Se lo/la coneissèm pas cap, espepidar menimosament sos comentaris abans de li pegar las òrras etiquetas de "xenofòb", "omofòb", "faissista" que son mots grèus e pesucs de sens.

Malurosament, las experiéncias de vida non se pòdon transmetre e s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de setembre 16.49h

#13
Que demori en vila e que parli ua varianta dialectau de l'occtitan.
Se l'occitan ei ua lenga vertadièra, los locutors que's pòden compréner que que sii lo dialecte que parlin. Donc perque e haré hreita un "occitan transdialectau" (çò qu'apèri un esperantòc)?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions