CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 19 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.5.2019 03h00

Ibrida


Comentaris 23 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Annette Kellerman dins 'Queen of the Sea', 1918




Etiquetas
ibrida, sumien

Lo mot ibrida fonciona coma un nom masculin (un ibrida), coma un nom femenin (una ibrida) e coma un adjectiu (un motor ibrida, una veitura ibrida; un lengatge ibrida, una creatura ibrida). Sa forma normativa es pas de bon trobar quand òm consulta los diccionaris occitans.
 
Lo diccionari bassètz ancian de Frederic Mistral, lo TDF (1879-1886), dona la forma ibrida (en grafia mistralenca ‘ibrido’) qu’es identica aus dos genres.
 
Lo diccionari normatiu d’Alibèrt de 1966 tracta pas aqueu mot. Sabèm que l’Alibèrt es un diccionari postum, inachabat e editat dins de las condicions dificilas.
 
Daus diccionaris mai recents donan ibrid au masculin e ibrida au femenin (los autors fanatics de l’-e de sosten, ilhs, preferisson ibride au masculin e ibrida au femenin). Coma far per conéisser la bona forma?
 
Quò es l’obratge mai ancian, lo diccionari de Mistral, que dona la melhora responsa: conven de dire ibrida aus dos genres. Lo mot occitan ibrida ven simplament dau latin ibrida qu’a totjorn una -a finala.
 
I a una anecdòta grafica amusanta. La forma latina originària es ben ibrida. I a una segonda forma en latin, hybrida, que se pronóncia exactament coma ibrida. Daus meschants escriveires latins metèron una h e una y artificialas per donar una faussa aparéncia grèga. En realitat lo grèc ancian coneis pas un mot semblable (nonmàs lo grèc modèrne a adoptat fòrça tard la forma yvrídio / υβρίδιο, que ven de l’anglés hybrid, que ven dau latin ibrida / hybrida).
 
Lo latin ibrida / hybrida engendrèt lo francés hybride un pauc abans 1600. Pus tard, lo francés hybride se manlevèt dins las autras lengas romanicas emb de las formas que chamjan au masculin e au femenin: en catalan híbrid ~ híbrida, en romanés hibrịd ~ hibrịdă, en espanhòu híbrido ~ híbrida, en italian ịbrido ~ ịbrida, en portugués híbrido ~ híbrida.
 
En francés, la terminason escricha de la -e muda es sovent comuna aus dos genres (un hybride ~ une hybride, un psychologue ~ une psychologue, il est drôle ~ elle est drôle, il est magique ~ elle est magique). Donc, la màger part de las lengas romanicas adoptèron lo masculin francés un hybride en li donant una terminason masculina zèro (en catalan híbrid, en romanés hibrịd) o una terminason masculina -o (en italian ịbrido, en portugués híbrido, en espanhòu híbrido).
 
La forma occitana de Mistral, ibrida, a degut passar maitot per lo filtre dau francés hybride.
 
Mas dins la règlas d’adaptacion dau francés vèrs l’occitan, quò es frequent de convertir una -e finala francesa en -a occitana. Per exemple, lo francés l’automne a engendrat en occitan lo francisme l’autona*. Las formas occitanas preferiblas son l’auton o l’automne o ben la tardor, l’agòr, la darriera, etc.
 
Dins lo cas especific dau mot ibrida, miraculosament, lo francisme a pas perturbat la correspondéncia entre lo latin e l’occitan: la -a finala dau latin (ibrida) produguèt una -e finala en francés (un hybride) que produguèt de nuòu una ‑a finala en occitan (un ibrida).
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de mai 12.28h

Lo diccionaris occitans son tots, fins ara, d'òbras faitas per d'amators, certanament ben intencionats, mas qu'an doncas mai o mens d'errors (per exemple mots recopiats dels diccionaris precedents, "falses" catalanismes per suplir de mancanças que son de fait de castilhanismes del catalan, etc.).


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 12.21h

"ibrida" per Mixt ("vehicul ibrid) es un anglicisme...

*auton se deu escriure AUTOM, amb -M finala, puèi que ven de -MNUS e sustot que se pronóncia [un]


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 07.02h

Occitan/latin e marca finala del genre
Sembla que les mots latins sens marca distinctiva del genre grammatical, sièguen una lei, sabenta e pas totjorn populara, desparièira, segond que le mot es de finala invarianta en "-a" (féminin) o non.
Se feminizan en -a la màger part dels mots, quand la màger part dels invariants latins en -a se masculiniza pas sistematicament.
Lei non recipròca ? E subjècta a la regularizacion naturala populara ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de mai 23.10h

De consens, Perqué díser pas?
- ibrid(e)/ibrida: forma populara regulara
- ibrida/ibrida: forma sabenta etimologica


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de mai 07.53h

#16 Ep Jojo ! Détend-toi du gland !


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 13.32h

#17 se se tracta d'estandard general, cada logica, etimologica (epicèna) o bi-genre se justifica, mai que se prenguèsse una logica unenca.
Se se prend ibrida, se prend a l'un còp, l'epicène gascon -al/au (ex: una virada general), e l'epicène latin en -àbile* o -íbile, ex: condemnable, acceptable, responsible (*responsable, francisme amb' estelleta), totes invariants al feminin.
Es un afar de coërència abans tot, en tot sàber que les dialèctes son pas absoludament coërents.
D'aquí l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 12.34h

Los arguments de Domergue Sumien m'an convencut. Aviái daissat passar dins un article nòstre un "ibrid", de biais mecanic e sens i perpensar gaire, mas ara o remplaçarai per "ibrida", atestat dins lo diccionari de referéncia lo TDF e confòrme a l'etimologia, coma disèm, per exemple, "omicida" e non pas *omicid.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 07.29h

#14 ep, trolleton, parla en lenga nòstra o vai-t'en escriure dins Midi Libre.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 07.09h

#13
L'occitan se définis, çò m'par coma una lenga amb genre grammatical, totalament, parcialament, o nullament, graficament e/o foneticament (fonologicament), marcat, al singular e al plural, segond les parlars e mai les locutors. La marca tòca les articles, noms, pronoms e adjectius, e le prénoms e mai les noms de familha que se feminizan per la molher.
Ne va parièr de la marca del subjonctiu dels vèrbes...
Las lengas e les locutors an una propension a la simplificacion, çò es a la r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de mai 06.20h

#10 Excellent! Même s'il y en a qui vont vous prendre au premier degré...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions