CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 23 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 19.3.2018 03h00

Jaune, auriòl, gròc


Comentaris 20 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


L’auriòl (l’auriòu) es tanben un aucèl.
© Paco Gómez




Etiquetas
auriò, auriòl, auriòu, gròc, jaune, sumien

Per parlar de la color que caracteriza l’aur o lo safran, nòstra lenga coneis almens tres adjectius.
 

— jaune ~ jauna
 
— auriòl ~ auriòla (auriòu ~ auriòla)
 
— gròc ~ gròga
 
L’istòria d’aqueles tres mots se pòt descobrir dins los expausats remirables del Französisches etymologisches Wörterbuch (FEW).
 
 
Jaune
 
Lo mot mai abitual, de segur, es jaune ~ jauna. Ven del latin galbinus (gálbĭnus) que significava originàriament “verd palle”, qu’es el meteis un derivat del latin galbus “verd palle”.
 
Lo latin classic, per designar la color jauna, disiá puslèu flavus mas aquel mot a pas laissat gaire de descendéncia dins las lengas romanicas.
 
Donc, lo mot latin galbinus aguèt de succès sustot en Dàcia e dins lo nòrd de Gàllia ont designèt de mai en mai la color jauna.
 
— Del costat de Dàcia, galbinus evolucionèt fins al mot romanés modèrne galben “jaune”.
 
— Dins lo nòrd de Gàllia, galbinus evolucionèt fins al mot del francés ancian que foguèt jalne o jaune, puèi fins al francés modèrne jaune.
 
A l’Edat Mejana, per de rasons misteriosas e inexplicadas, lo mot francés jalne o jaune s’exportèt vèrs d’autras lengas romanicas.
 
— En occitan, tre l’epòca dels trobadors, s’adaptèt en jaune ~ jauna.
 
— En italian, s’adaptèt en giallo, qu’es restat uèi lo mot abitual.
 
— En nòrd-italian (o padan), s’adaptèt tanben en un fum de formas que son uèi correntas, per exemble lo piemontés giaun.
 
— En espanhòl, s’adaptèt en la forma jalde que significa “jaune intens” (lo mot general per “jaune” es amarillo).
 
— En portugués, s’adaptèt en la forma jalne o jalde que significa “jaune intens” (lo mot general per “jaune” es amarelo).
 
Ansin, en occitan, jaune es un francisme de segur, mas es completament acceptable perque es un francisme ancian de l’Edat Mejana qu’arribèt en occitan a una epòca ont lo francés dominava pas. En mai d’aquò es un francisme que lo partissèm amb d’autras lengas latinas dempuèi la meteissa epòca.
 
 
Auriòl
 
Lo mot auriòl ~ auriòla (auriòu ~ auriòla) ven del latin aureolus que significa basicament “de la color de l’aur”. Es ben atestat tre l’occitan medieval per significar, tanben, “de la color de l’aur”. Uèi s’utiliza de pertot en occitan coma nom masculin, l’auriòl (l’auriòu), per designar un aucèl.
 
Mas tanben, l’adjectiu auriòl ~ auriòla (auriòu ~ auriòla) s’emplega encara, amb lo sens de “jaune”, dins una zòna que s’estend del lemosin fins al gascon aranés en passant per lo lengadocian.
 
Se pòt integrar tanben dins de locucions coma color d’auriòl “jaune” o una barba d’auriòl “un òme de la barba rossa”. En aquel cas, es clar qu’auriòl fonciona coma un nom masculin.
 
En gascon aranés, auriòu ~ auriòla es lo mot mai corrent per dire “jaune”. An costuma d’escriure localament auriò al masculin mas una ortografia gascona normala e unitària demanda de notar puslèu auriòu (en convenent que ‑òu final se pòt legir localament [ˈɔ]).
 
L’extension e la vivacitat d’aquel mot auriòl ~ auriòla (auriòu ~ auriòla) lo rend completament legitim per figurar en occitan estandard —e pluricentric, dins totes los dialèctes estandardizats—, coma sinonim valable e segondari de jaune.
 
 
Gròc
 
Lo mot gròc ~ gròga èra frequent en occitan medieval. Es restat lo mot abitual en catalan modèrne ont s’escriu sens accent grèu: groc ~ groga. Ven del latin crocus que significava inicialament “safran”.
 
Uèi, lo lingüista Aitor Carrera nos informa que las formas gròc e gròga s’utilizan dins una partida del gascon aranés e, çò ditz, “Es dificil de saber (...) se son de catalanismes o, per contra, unes fossils autoctòns extraordinaris.” (Aitor Carrera, 2011, L’occità, gramàtica i diccionari bàsics, occità referencial i aranès, Lhèida: Pagès, p. 192).
 
Aquel usatge aranés modèrne se restaca dirèctament o indirècta a l’occitan medieval classic. Que lo catalan aja tengut un ròtle o non dins aquel usatge aranés es una question pauc importanta, perque gròc demòra en tot cas una forma occitana autentica e istorica.
 
Aquò es plan sufisent per acceptar gròc ~ gròga en occitan estandard modèrne (e pluricentric) coma sinonim segondari de “jaune”.
 
Va solet que jaune deu restar la forma prioritària dins l’ensenhament e la difusion de l’occitan contemporanèu. Ça que la, auriòl e gròc son tanben de formas modèrnas e acceptablas e mai se son mens conegudas.
 
 
 
 
 

abonar los amics de Jornalet

 



publicitat



Comentaris

19 de març 21.56h

#19 L'auriòl es efèctivament un nom d'aucèl vengut un patronim fòrça espandit en particulièr dins Tarn.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 20.26h

AURIOL= ORIOL ES UN OCELL MOL CONEGUT ALS PP.CC.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 18.19h

#17 Ben vist Joan-Marc :)
Mon diccionari piemontés, que deu èsser lo meteis que lo tieu, indica 'giàun'. Mas ma gramatica piemontesa accèpta de notacions coma 'giaun'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 17.50h

"Flavus" a un eretatge susprenent, es lo mot esperanto "flava" que vòu díser "jaune".
Dens mon diccionari de piemontèis, "giaun" a un accent grèu, "giàun" coma dens los diftongues "àu" generalament, mes pòt depéner deu sistèma utilizat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.45h

Un darrer missatge meu (estic desviant massa el tema), per mostrar com les etimologies "marineres" de Mistral de vegades "feien aigua":

https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=palaigo

la palaia, palaiga, venia segons ell de "pala d´aiga" ;-( Gairebé tots els linguïstes consideren que ve de pelagos..

en tot cas no tinc clar el tema auriol, i pot ser que sigui com dius tu Matieu..


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.42h

Las castanhas e lo vin novèl
Fan pissar las dròllas, fan pissar las dròllas.
Las castanhas e lo vin novèl
Fan pissar las dòllas tot rossèl.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.37h

#13 pot ser, les etimologies de Rondelet són molt interessants però no infalibles (passa el mateix amb Mistral, però ;-))


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.33h

#9 Tot depend çò que viés coma color principala.

Sus aquesta fòto, son esquina es ben "auriòla" ;)

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Scomber_scombrus.jpg/1280px-Scomber_scombrus.jpg

Mistral parla d'un peis "bariolé d'or", çò qu'es lo cas.

https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=auriou




Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.20h

çò me sembla d'aver legit per "jaune" :

Blois e Gruèc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de març 14.20h

çò me sembla d'aver legit per "jaune" :

Blois e Gruèc.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions