CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 23 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 21.1.2019 03h00

La diferéncia entre gn e nh


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


insígnias de missions astronauticas




Etiquetas
diagnostic, digne, ensenha, gn, gnostic, ignorar, insígnia, magnetic, manhòlia, nh, sagnar, sanhar, saunar, senhal, senhau, signar, signe, sumien

Nòstra lenga coneis una diferéncia entre los grops de letras gn e nh. Lo grop nh es ben conegut per las personas que cultivan l’occitan. Per contra lo grop gn o es mens.
 
 
La pronóncia de gn en occitan
 
En lengadocian, gn se pronóncia classicament [nn].
 
En gascon, gn se pronóncia classicament [nn] o [gn].
 
En provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin, gn se pronóncia classicament [ⁿn] o eventualament [n].
 
Vaicí qualques exemples detalhats de la pronóncia.
 

magnetic
= lg. [manneˈtik]
= gasc. [manneˈtik, magneˈtik]
= prov. [maⁿneˈti]
= niç. [maⁿneˈtik]
= viv. [maⁿneˈtik]
= auv. [maⁿneˈtji]
= lem. [maⁿneˈti]
 
ignorar
= lg. [innuˈra]
= gasc. [innuˈra, ignuˈra]
= prov. [iⁿnuˈra]
= niç. [iⁿnuˈra]
= viv. [iⁿnuˈrar]
= auv. [iⁿnuˈra]
= lem. [iⁿnuˈra]
 
diagnostic
= lg. [djannusˈtik]
= gasc. [djannusˈtik, djagnusˈtik]
= prov. [djaⁿnusˈti]
= niç. [djaⁿnusˈtik]
= viv. [djaⁿnusˈtik]
= auv. [djaⁿnusˈtji]
= lem. [djaⁿnusˈti]
 
sagnar
= lg. [sanˈna]
= gasc. [sanˈna, sagˈna]
= prov. [saⁿˈna]
= niç. [saⁿˈna]
= viv. [saⁿˈna]
= auv. [saⁿˈna]
= lem. [saⁿˈna]
 
Remarca — Aqueste darrièr vèrb, sagnar, accèpta totun de vièlhas variacions regionalas. En niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin se ditz sagnar o sanhar... En provençal se ditz sagnar o saunar. Lo provençal literari mistralenc utiliza solament saunar e ignòra sagnar. Mas en provençal popular, lo tipe sagnar [saⁿˈna] es perfièchament atestat.
 
En començament de mot, gn- val [n]. Mas es fòrça rar dins aquela posicion.
 
gnostic
= lg. [nusˈtik]
= gasc. [nusˈtik]
= prov. [nusˈti]
= niç. [nusˈtik]
= viv. [nusˈtik]
= auv. [nusˈtji]
= lem. [nusˈti]
 
En resumissent, l’occitan destria:
 
gn que val [nn] (o regionalament [ⁿn], [gn]...)
 
nh que val [ɲ].
 
 
Dins d’autras lengas romanicas
 
Que se passa dins d’autras lengas romanicas?
 
La distincion classica de l’occitan (entre gn e nh) se tròba de manièra pro similara en catalan (entre gn e ny), en espanhòl (entre gn e ñ) e en portugués (entre gn e nh).
 
La distincion classica de l’occitan (entre gn e nh) existís pas en francés e en italian ont i a quasi sempre de formas amb lo grop gn que se pronóncia [ɲ]. L’occitan destria classicament magnetic (amb gn) e montanha (amb nh). Lo francés coneis solament gn dins magnétique e montagne. L’italian coneis solament gn dins magnetico e montagna.
 
Remarca — Qualques mots franceses , fòrça pauc nombroses, coneisson per lo grop gn la pronóncia excepcionala [gn] en luòc de la pronóncia abituala [ɲ], per exemple dins le diagnostic.
 
 
La distincion entre gn e nh, malgrat los peses del francés e de l’italian
 
A causa de la dominacion del francés e de l’italian, i a lo risc de remplaçar gn per nh dins qualques mots. O cal evitar totjorn al nivèl escrich; e tanben se possible al nivèl de la pronóncia. Per exemple, signe, ignorar, magnetic son preferibles a sinhe*, inhorar*, manhetic*.
 
 
Lista d’exemples
 
Vaicí d’exemples de mots que vòlon gn en occitan en luòc de nh.
 
agnat ~ agnata
Agnès
agnostic ~ -ica
assignacion
assignar
benigne ~ benigna
cognat ~ cognata
cognicion
cognitiu ~ -iva
consigna
consignacion
consignar
cosignar
cosignatari ~ -ària
designacion
designar

diagnòsi
diagnostic ~ -ica
diagnosticar
dignament
digne ~ digna
dignificacion
dignificar
dignitat
estagnacion
estagnant ~ -anta
estagnar
gnòme
gnòsi
gnostic ~ -ica
gnosticisme
Ignaci
ignar ~ ignara
ignicion
ignicòla
ignifug ~ ignifuga
ignifugar
ignòble ~ ignòbla
ignomínia
ignorància
ignorant ~ -anta
ignorar
impugnable ~ -abla
impugnacion
impugnar
indignacion
indignar
indigne ~ indigna
inexpugnable ~ -abla
insigne ~ insigna (adjectiu) (remarcable)
insígnia (nom femenin) (emblèma)
insignificant ~ -anta
lignita (nom femenin)
magnanim ~ magnanima
magnanimitat
magnat ~ magnata
magnèsi (en francés magnésium)
magnetic ~ -ica
magnetisme
magnetizacion
magnetizar
magnetofòn
magnetoscòpi
magnetosfèra
magnific ~ -ica
magnificar
magnificat
magnificéncia
magnitud
maligne ~ maligna
prognat ~ prognata
prognatisme
pugnaç ~ pugnaça
pugnacitat
regnar (o renhar)
règne (o rènhe)
sagnar (prov. sagnar/saunar, niç. viv. auv. lem. sagnar/sanhar)
signar
signatari ~ -ària
signatura
signe
significacion
significar
significatiu ~ -iva
 
 
Qualques cases particulars
 
Se fa una distincion de sens entre signar (escriure una marca) e se senhar (far lo signe de crotz).
 
Se fa una distincion de sens entre lo signe e lo senhal (lo senhau). Lo mot senhal a de derivats coma senhalizar, senhalizacion, senhaletica...
 
Se fa una distincion de sens entre una insígnia (emblèma pichon, badge, pins; evitatz lo francisme un insinhe*) e una ensenha (indici, drapèl, indica de botiga o d’aubèrja).
 
Se fa una distincion de sens entre estagnar (circular pas, avançar pas) e estanhar (trempar, embeure).

Per contra, si que cal preferir nh dins lo nom d’arbre e de flor la manhòlia perque ven del nom del botanista occitan Pèire Manhòl (1638-1715). Las formas amb gn coma le magnolia e Pierre Magnol son francesas. Lo latin scientific deuriá dire manholia en luòc de magnolia*. Lo catalan, per solidaritat amb l’occitan, deuriá dire la manyòlia en luòc de la magnòlia*.
 



publicitat



Comentaris

25 de genièr 22.44h

#6 Avètz plan rason en respècte de nòrmas establidas que i'a.
Pr'aquò, convendre/atz qu'en granda vila, i'a pas de dialècte quimicament blos, nimai(s) de francés quimicament blos.
A Tolosa, las geminadas del francés en francés se realizan gaireben totas en çò fòrça mond, coma doas consonantas assimiladas, e pas sonque las N, L, R, ... biais de díser ortografista de per ipercorreccion ?
Le "mais" englobant se ditz indif(f)erentament mai, mèi, mas, mès..
Se trentalha entre ela e er... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de genièr 18.15h

#3

*fonccion: fonCion
*lengua: lenga (lengua es de gascon)
*reconoissència: recoNoissEnça
*sapient: sabent
*çò's: çò es
*ellas: elas


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de genièr 18.12h

#4 recoNoissença (JAMAI DOAS ennas !), MAI o mens (jamai de S, a priori), aFar (jamai de dobla èfa en occitan)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 14.24h

L'articulacion non-destibada de las consonantas es una condicion de la reconnoissència fonetica, en comunicacion e en dictada. La reconnoissència dels parlars destibats populars d'ont que sian, es un affar d'entrainament. Sembla qu'i auja un estandard fonetic de fait, inevitable en mitan dobèrt, amai tintat d'un GPS dialectal mais o mens sensible.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 22.54h

Excellent article que sostend la tripla fonccion de la grafia d'una lengua: fonetica, etimologica, e gramaticala, amb un fonetisme relatiu dins le lexic ancian, dit popular, e un etimologisme relatiu dins le lexic tardiu, dit culte. Es un afar de bona reconoissència per tot legeire, sia fonetica, sia visuala, sapient que la grafia es pas neutra sus la fonacion, çò's la pronóncia.
Tipicament, les grafèmes occitans NH e LH son restacats al lexic vièlh, e inexistents en latin.

Las causidas ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 18.38h

Au ras deus mots cultes (en -gn-) ua lista de’us de formacion populara (on lat. -gn- < occ. -nh-) que seré interessanta tanben (anhèu/anhèl/anhèth, cunhat, estanh, lenha, senh/senhau… ne me’n vien pas un hum en cap).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 06.03h

Les gropes NN (annada..), CN (tecnic...) son de fonacion similara.
En país tolosan, le francitan popular sèrva aquell biais de díser, notadament en inicial e mitan de mots, mai que mai cultes. Parièr amb fòrça geminadas graficas sensiblas,, notadament en prefixes que prenen un quich, e una destaca
CN d' "arachne" baila aranha e araignée...lexic ancian popular...



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions