CAPÇALERA: AMIC Covid19

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 25 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 30.3.2020 03h00

’Chabatz d’entrar dins lo mond fascinant de l’aferèsi


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


Dins los tres dialèctes nòrd‑occitans (vivaroalpenc, auvernhat e lemosin) la a‑ iniciala pòt tombar de maniera facultativa, e solament dins certans mots. Aquel fenomèn s’apèla l’aferèsi. Una formula ben conegua de Lemosin illustra ben lo mecanisme: achabatz d’entrar’chabatz d’entrar.
 
L’aferèsi es sustot frequenta dins los quatre mots seguents que començan per (a)qu‑. Dins aquestes quatre mots, es pas necessari de remplaçar la a- tombaa per un apostròf.
 

vivaroalpenc auvernhat lemosin
aquòquò aquòquò aquòquò
aquíquí aquíquí aquíquí
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquestequeste
aquestaquesta
aquestesquestes
aquestasquestas
aquelquel
aquelaquela
aquelesqueles
aquelasquelas
aquelquel
aquelaquela
aquelesqueles
aquelasquelas
aqueuqueu
aquelaquela
aquilhsquilhs
aquelasquelas
 
Dins los autres mots, l’aferèsi a un usatge mens intens, pus limitat, estilisticament pus marcat, e, donc, se nòta amb un apostròf () que remplaça la a‑ iniciala.
 
vivaroalpenc auvernhat lemosin
aver’ver aver’ver aver’ver
achabar’chabar achabar’chabar achabar’chabar
assetar’setar assetar’setar assetar’setar
arribar’ribar arribar’ribar arribar’ribar
asegar’zegar asegar’zegar asegar’zegar
 
Dins lo tablèu precedent, òm pòt remarcar quauques detalhs ortografics.
 
— La sequéncia iniciala arr- s’escriu ’r- quand i a una aferèsi: arribar’ribar.
 
— La sequéncia iniciala ass- s’escriu ’s- quand i a una aferèsi: assetar’setar.
 
— La sequéncia iniciala as- s’escriu ’z- quand i a una aferèsi: asegar’zegar.
 
L’apostròf de l’aferèsi vòl una forma normala (). Val mai evitar l’apostròf inversat () que s’incrusta automaticament dins certans programaris de tractament de tèxt: chabatz dentrar, non pas chabatz dentrar.
 
Remarca — Aquestas règlas sus l’usatge o l’omission de l’apostròf venon dels obratges de codificacion dels dialèctes nòrd-occitans. Son formulaas dempuei los ans 1970. Fòrça autors las respèctan pas o las aplican de maniera inconsistenta.

L’espaci que separa dos mots se manten davant una aferèsi: volèm arribar volèm ’ribar. Val mai evitar d’escriure volèm’ribar sens espaci entre los mots.
 
En defòra del cas de l’aferèsi, dins los autres mots que coneisson un apostròf, si que chal suprimir l’espaci al costat de l’apostròf: l’aiga, d’estiu, pr’aquò (non pas l’ aiga, d’ estiu, pr’ aquò).
 
Atencion, fòrça mots que començan per a- an pas d’aferèsi: avion, atomic, alterar, analisi, Agen, Avinhon, Africa. Se ditz pas ’vion, ’tomic, ’lterar, ’nalisi, ’Gen, ’Vinhon, ’Frica.
 
Un interès de l’aferèsi es que dona mai de libertat per jogar amb lo nombre de pès dins un vèrs, en poesia. En pròsa, l’aferèsi es pas indispensabla.
 
Se per cas avètz un dobte, rèsta totjorn corrècte d’utilizar un mot amb a‑ iniciala e sens ges d’aferèsi. L’aferèsi es pas jamai obligatòria, dins ges de mot.
 
Seriá ideal que los bons diccionaris indiquèsson, amb precision, los mots qu’accèptan l’aferèsi.
 



abonar los amics de Jornalet

 



 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

20 d'abril 14.21h

#12 Adieu Maime. Òc lo pòdes traduire, aviáu pas vist ton messatge. Mercé per ton apreciacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 13.42h

Adieu Domergue,

t'avias mandat un messatge per saubre si pòde far une revirada de ton article per lo blòg de mos escolans debutants (lor fau un blòg dau temps dau confinhament). L'as benleu pas vud d-enguera. Qu'es possible ?

Mercés! E mercés per tos articles!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'abril 18.38h

#6 https://ca.wikipedia.org/wiki/Af%C3%A8resi


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'abril 18.30h

#9 gUaire e non *goaire


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 20.04h

#7 En gascon tanben, per l'aferèsi de ligason. Per exemple, "que parli d'aqueth òmi" que's dirà "que parli de'queth òmi" deu Medòc dinc a le vath biarnesa d'Aspa. Qu'es un trèit los neo-locutors ne hèn pas goaire e qu'es de dòu har. E's dit en lengadocian aquò ? "Parli de'quel òme ?"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 20.19h

#7 Plan mercé per vòstra responsa. M'avètz esclairat.
La cordelada d'exemples qu'ai entamenada es sens fin, perque son d'aferèsis de ligason, coma disètz plan justament. Apertenon mai que mai a la lenga parlada, e pòdon quitament èsser inconscientas. Pasmens pòdon servir a refortir la tonalitat d'un tèxte.
Las cal donc destriar de las aferèsis nordicas sistematicas, plan espepissadas e legitimadas dins d'unas gramaticas, coma dins l'article çai-sus..


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 12.08h

#2 Me sembla que cal diferenciar l'aferèsi sistematica : quò, queste, queu, de l'aferèsi de ligason que ne donatz d'exemples.

En fach las ligasons del tipe :

manjar 'quò ; coma 'quò, aquò 'quí, (g)acha 'quò , èra 'quò... èra 'quí, manja 'quel ...

Son comunas aumens a tot lo lengadocian ( es pas una question de nòrd/sud, e es çò meteis en catalan amb "això").

Per contra l'aferèsi sistematica que la descriu Sumien çai dessobre, es un pauc mai pròpria del nòrd occitan. ( ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 10.14h

Question d'ignorantàs : e se pòt pas considerar una aferèsi aquel fenomèn que s'ausís en cèrtas variantas del catalan colloquial (mai que mai barceloní, me sembla) " 'nem!" " 'qui" " 'xò" etc. ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 01.47h

Que seguissi lo Quentin.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 00.20h

'Qu'es vrai, 'na 'gulha tanben (e : una > 'na, dins daus-uns cas).

E fau notar qu'i a la comuna de Gulhon (Aiguillon en francés), en Agenés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament e es en espera de moderacion

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions