CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 14 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 2.4.2018 03h00

L’arpitan o francoprovençau: questions de noms


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Lei personas curiosas sus lei lengas sabon que i a una lenga romanica, distinta de l’occitan, que s’apèla arpitan o francoprovençau. La devèm sostenir, desvolopar e valorizar coma totei lei lengas dau Mond. Pasmens, lei manieras de la nomenar entraïnan de confusions persistentas.
 
 
Quauquei caracteristicas generalas
 
L’arpitan o francoprovençau se parla dins un territòri a l’entorn dei grandei vilas de Lion, Sant Estève, Grenòble, Anecí, Chamberí, Genèva e Lausana. Aqueu territòri se partís entre tres estats: França, Itàlia e Soïssa.
 
Totei lei lingüistas son d’acòrdi sus lo fach que l’arpitan es una lenga romanica independenta. Es absoludament distinta dei tres lengas romanicas vesinas que son lo francés, l’occitan e lo nòrd-italian (piemontés).
 
Dins una vision scientifica, es impossible de considerar l’arpitan coma un dialècte francés. Es tanben impossible de pretendre que seriá una mescladissa de francés e d’occitan. L’arpitan a de trachs comuns amb lo francés e l’occitan, mai tanben amb lo piemontés! E mai que mai, l’arpitan a de trachs pròpris coma lei possessius noutron “nòstre” e voutron “vòstre”.
 
L’arpitan nasquèt au començament de l’Edat Mejana, vèrs lo sègle VIII, dins la zòna d’influéncia de la granda vila de Lion.
 
L’arpitan a una literatura venerabla, creativa e ininterrompuda dempuei l’Edat Mejana. Pasmens a jamai suscitat una identitat culturala fòrta e largament reconeguda per la populacion. Lei populacions que parlan arpitan, tre l’Edat Mejana, se son somesas a l’influéncia e au prestigi de la lenga francesa.
 
Es revelador que la Soïssa Romanda e la Vau d’Aosta ajan chausit lo francés coma sa primiera lenga emblematica, abans l’arpitan.
 
Lei parlants, en granda majoritat, estiman que parlan un “patés” e se limitan a una consciéncia ben localizada. Lei parlants que desvolopan una consciénca “francoprovençala” o “arpitana” son pauc nombrós e s’organizan solament dempuei leis ans 1970.
 
Uei l’arpitan s’afeblís terriblament a causa de la dominacion dau francés e de l’italian. La sola excepcion es la Vau d’Aosta, dins l’estat italian, ont l’arpitan rèsta pron vivaç perque leis autoritats localas lo defendon (amb lo francés ça que la).
 
La codificacion de l’arpitan comencèt fòrça tard, a la fin dau sègle XX. I a de grafias concurrentas. La nòrma pus dinamica, pus unitària e pus eficaça es l’ortografia de referéncia B (ORB) que lo lingüista Domenico Stich elabòra dempuei leis ans 1990.
 
Lei movements politics que revendican un usatge de l’arpitan s’organizan sustot a l’escala de Savòia o de la Vau d’Aosta. Lei grops que voudrián crear una accion politica per la totalitat d’Arpitània son fòrça reduchs.
 
 
Lo nom confús de francoprovençau
 
Lo primier qu’identifiquèt la lenga clarament foguèt lo lingüista friolan Graziadio Isaia Ascoli, quand publiquèt son article fondador “Schizzi franco-provenzali” en 1873 (lo redigiguèt en italian).
 
Es ansin qu’Ascoli inventèt lo tèrme francoprovençau. Voliá indicar qu’aquela lenga se situa entre lei domenis dau francés e dau provençau: aquí nos cau comprene provençau coma sinonim d’occitan segon l’usatge abituau d’aqueu temps.
 
Lòngtemps, lo tèrme franco(-)provençau s’escriguèt amb un jonhent per separar lei dos elements: franco-provenzale en italian, franco-provençal en francés. Dins leis ans 1970, leis especialistas d’aquela lenga decidiguèron de levar lo jonhent e de soudar la grafia per ben mostrar qu’es una lenga distinta: francoprovenzale en italian, francoprovençal en francés.
 
(En occitan, en tot cas, l’ortografia dau CLO demanda d’escriure de maniera soudada lei mots qu’an aquela estructura XoY: notam francoprovençau / francoprovençal coma afroasiatic o cardiovascular).
 
La grafia soudada a pas demenit lei riscs de confusion. Expliquèri un jorn a un òme de Lion que la lenga istorica de sa vila es lo “francoprovençau”. O restituiguèt pus tard dins una convèrsa en disent qu’a Lion se parla “provençau”. Lei cartas dei lengas minorizadas en Itàlia, quand son fachas per d’amators, confondon tròp sovent “francoprovençau” e “provençau”. Es insoluble...
 
Tant d’un ponch de vista occitan coma arpitan, lo mot francoprovençau demòra un mostre pesantàs e incomprensible. Merita que l’abandonem.
 
 
Lo nom esoteric d’arpitan
 
Lo nom d’arpitan emergiguèt coma solucion alternativa dins leis ans 1970 e a obtengut una difusion dempuei leis ans 2000. Rèsta pauc conegut dins lei populacions, es encara absent dins lei diccionaris, ça que la es un mot viu, atestat e d’usatge creissent.
 
Ten un avantage enòrme: suprimís lei confusions insolublas dau tèrme francoprovençau. Segond avantatge: permet de crear un nom comòde per lo domeni de la lenga: Arpitània.
 
(Ai agut legit lo nom de “Francoprovençalia” —en francés “la Francoprovençalie”— mai èra una galejada plasenta inserida dins un tèxt scientific. Aqueu nom seriá tròp lòng e incomòde per aver de succès.)
 
Pasmens, lo tèrme arpitan a de defauts tanben.
 
— Foguèt concebut per l’ideològ basco Federiko Krutwig dins una vision deliranta e antiscientifica sus lei lengas d’Euròpa. Krutwig voliá crear un grand “Bascoat” que manjariá tota Gasconha e Aragon e que negariá l’existéncia de la lenga occitana. Voliá revelhar de racinas ancianas dins d’autrei lengas e pensava que l’arpitan poiriá participar a aquela vision. La pensada de Krutwig se difusèt en Vau d’Aosta gràcias a l’activista Joseph Henriet (àlias Joze Harrieta, segon son nom basquizat). Krutwig inventèt tanben lo nom dau país, Arpitània, mai l’escriguèt curiosament Harpytania.
 
— A causa de son origina deliranta, lei mots arpitan e Arpitània son refusats per lei lingüistas seriós que se son especializats dins aquela lenga. S’estiman mai de mantenir lo tèrme francoprovençau, per fidelitat a Ascoli, maugrat leis imperfeccions.
 
— Segon leis elucubracions de Krutwig, arpitan vendriá d’una racina supausada arp dins una lenga anciana e bascoïda. Auriá engendrat de mots coma l’aup (l’alp) e leis Aups (los Alps). Pasmens, lo domeni reau de la lenga arpitana se limita ges ais Aups. S’estend tanben dins la Vau de Ròse, lo Massís Centrau e en Jura.
 
 
Romand? Savoiard?
 
Lei mots romand e savoiard (o savoian) se son poguts prepausar tanben. Mai son ambigús perque designan sustot de partidas dau domeni: la Soïssa Romanda e Savòia. An ges de succès per designar l’ensemble de la lenga.
 
 
Conclusion pragmatica e provisòria
 
Lo nom de francoprovençau crèa d’ambigüitats interminablas. Interferís de lònga amb l’identificacion de nòstra lenga occitana, tanben apelada provençala.
 
Lo nom arpitan a conegut una genèsi deliranta sus lo plan ideologic e inacceptabla sus lo plan scientific. Pasmens es lo solet nom alternatiu que semble de se difusar. En practica, degun identifica lo nom d’arpitan amb leis Aups. E es ben practic per nomenar lo territòri de la lenga, Arpitània.
 
Ara per ara, me contenti de preferir arpitan e Arpitània coma mendre mau, tot en condemnant la pensada absurda de Federiko Krutwig qu’es a l’origina d’aquelei mots.
 
S’una solucion melhora qu’arpitan emergís dins l’usatge, la caudrà sostenir. La decision ultima aperten pas ais occitans. Depend dei promotors de la lenga arpitana.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

3 d'abril 06.55h

Ieu, per parlar del país de la lenga "arpitana", adjectiu mai que modèrne, contemporanèu, que data coma ditz l'article de 1970 a quicòm prèp, diriái mailèu Arpitania que non pas *Arpitània, coma disi Occitania que non pas *Occitània. Coma disi Asia e Australia, e non pas Àsia ni Austràlia, Italia que non pas Itàlia.

E non soi pas plan convençut que la "varianta" pseudo-populara sia ligada a qualque variacion dialectala. Ai mailèu l'intuicion que s'agís d'una deriva linguïstica... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 23.05h

#4 Siatz en contradiccion ame lo " Mossur que saup tot" dei comentaris dau Jornalet...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 20.21h

TOTE AQUESTA CONFUSIO DAU NOMS DE SI FRANCOPROVENZAL DE SI ARPITAN NO EXISTIRIA SI ELS ARPITANS TINGUESIN UN ESTAT PROPI.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 20.18h

#10 «Aci al nord dels Pirineus succeeix igual? Les diferències lingüístiques són superiors a les nostres?»
=> En occitan, lei diferéncias dialectalas son pus fòrtas qu'en catalan. Totun lei dialèctes occitans gardan una coesion fòrta e se semblan fòrça.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 20.14h

#11 Dins la recèrca scientifica, la lenga arpitana o francoprovençala existís de maniera incontestabla. La critica de Krutwig es ben meritada, mai pòt pas remetre en question l'existéncia de la lenga.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 15.46h

Me fa pensar que aviái legit una critica de la nocion d'Arpitània, del nacionalisme arpitan e del quite francoprovençal/arpitan sul Lugarn 123 (2017): http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/2017/10/ethisme-a-propos-des-faux-nationalismes.html
Citi:
"En revanche, nous ne reconnaissons pas aux parlers « français du sud-est » ou « franco-provençaux » le statut d’une langue d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 15.00h

Al sud dels Pirineus tenim el catala-valencià-mallorquí, tres dialectes de la principal: el català. Les seves peculiaritats estan aprofitades pels qui volen justificar malintencionadament que són llengües diferents i de formació independent l'una de l'altra; evidentment són els lacais-sicaris de l'anti-catalanisme espanyol.

Els qui lluitem per a que la nostra llengua no es perdi no tenim problemes amb que les tres s'anomenin com es vulgui mentre es reconegui que el català és la lleng... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 13.39h

La febla reconoissença de l'arpitan -tèrme d'efiech preferible a "francoprovençal", coma ben es explicat aicí- mena a de situacions absurdas. Dins l'Acadèmia de Grenòble, los candidats bacheliers son obligats de s'inscriure oficialament a l'espròva orala... d'occitan-lenga d'òc (!) se vòlon èsser examinats en lor lenga!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 13.34h

Demest los autors d'aquesta lenga i avià lo sògre de Frederic Mistral.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'abril 11.27h

Un coneishut occitanofil me parlèva i a quauques jorns d’ua soa amiga lionesa qui "parlait couramment l’arpitan". D’on tiri qu’effectivament lo nom se vòu har ua plaça en la consciéncia collectiva, quan serà enqüèra marginau.
E i a traça de com aperèvan la lenco aus sègles passats (avant que vadossi per decret estatau un "patués")?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions