Diluns, 1.1.2018 03h00
De quins animals de tracta?
En occitan, l’usatge popular apèla boquetin o bocardon un ensemble d’espècias animalas, salvatjas e montanhòlas que son pròchas de la cabra. Un usatge pus sabent agropa aquelas espècias sota lo nom general d’ibèx. Se ditz en anglés steinbock o ibex, en francés bouquetin o ibex, en italian stambẹcco o ịbice, en espanhòl íbice, en catalan íbex, en alemand Steinbock...
La classificacion biologica agropa los ibèxes amb las cabras dins un genre comun que li dison Capra en latin scientific.
En Occitània tenèm tres espècias del genre Capra.
—
Capra ibex (nom latin scientific). Es l’ibèx salvatge dels Alps. En occitan corrent lo poirem apelar convencionalament
boquetin alpenc,
bocardon alpenc o
ibèx alpenc (...o
aupenc).
—
Capra pyrenaica (nom latin scientific). Es l’ibèx salvatge de la Peninsula Iberica e dels Pirenèus. En occitan corrent lo poirem apelar convencionalament
boquetin pirenenc,
bocardon pirenenc o
ibèx pirenenc. Aquel animal
despareguèt dins los Pirenèus entre 1910 e 2000 e lo calguèt reïntroduire en 2014 gràcias a d’especimèns capturats dins lo còr de la Peninsula Iberica.
—
Capra aegagrus (nom latin scientific). Es l’espècia qu’apelam usualament en occitan la
cabra (viv. auv. lem. chabra, gasc. craba). I a de
cabras salvatjas en Orient Mejan e en Creta e i a de
cabras domètjas dins lo Mond entièr. La cabra domètja s’apèla scientificament
Capra aegagrus hircus.
se tròban en defòra d’Occitània, dins divèrses païses d’Asia e d’Africa.
Los tèrmes mai comòdes: boquetin, bocardon, ibèx Lo mot
boquetin es usual per designar l’ibèx dins los dialèctes occitans que cobrisson los Alps, çò es: en vivaroalpenc, en provençal e en niçard. Es un mot acceptable dins tot l’occitan. Aquel mot coneis dos senses: 1º siá es un sinomim d’
ibèx o
bocardon; 2º siá significa “pichon boc, pichon mascle de la cabra”.
L’origina del mot
boquetin es fòrça complèxa e se poiriá explicar per doas pistas diferentas, mas compatiblas.
— La pista pus simpla es que boquetin siá un derivat de boc, amb los sufixes diminutius ‑et e ‑in. Es pensable perque existís ja en occitan ancian e modèrne lo mot boquet que significa “pichon boc”. Es aisat de passar de boc (“mascle de la cabra”) a boquet (“pichon boc”) puèi a boquetin (“pichon boc, ibèx”).
— En parallèl, lo mot occitan boquetin a degut beneficiar del prestigi del mot francés bouquetin que significa “ibèx”. Ça que la, lo francés bouquetin vendriá el meteis d’una forma anciana de l’occitan o de l’arpitan, coma o veirem çai jos.
Boquetin coneis una varianta a pena diferenta:
boqueton.
Lo mot
bocardon es un dels mots pus clars per designar l’ibèx. Es usual en gascon e es acceptable dins tot l’occitan. Es un derivat evident de
boc, “mascle de cabra”, amb los sufixes
‑ard e
‑on. Lo mot
ibèx ven del latin
ibex~ibicis e es de formacion culta. Es limitat a un usatge sabent. Totun lo cal acceptar en occitan car las autras lengas romanicas utilizan tanben de formas similaras: en catalan
íbex, en espanhòl
íbice, en francés
ibex, en italian
ịbice... D’autras solucions per parlar de l’ibèx I a d’autres mots que permeton de designar l’ibèx en occitan, mas lor analisi es complèxa e pretendi pas d’o aver tot descobèrt. Vaicí qualques tròces d’explicas provisòrias.
L’expression
boc estanh significa “ibèx”. Es atestada en occitan ancian e sembla oblidada en occitan modèrne. I a de formas similaras en arpitan. Es aqueste tipe arpitan e occitan
boc estanh que seriá a l’origina del
francés bouquetin (segon lo fòrça seriós diccionari TLFI), e benlèu lo francés
bouquetin auriá ajudat puèi a difusar pus fòrtament lo mot occitan
boquetin (e mai se l’occitan
boquetin sembla de derivar, a l’origina, de
boc + -et + -in).
Ara, d’ont ven
boc estanh? Es un manlèu medieval a l’alemand
Steinbock “ibèx”. I distinguissèm los elements
Stein “rocàs” e
Bock “boc”, valent a dire: lo “boc dels rocasses”. Gràcias als escambis intenses que relian los païses de montanha, lo mot viatgèt a partir dels dialèctes alpencs de l’alemand fins als dialèctes alpencs de l’arpitan e de l’occitan. Las lengas romanicas inversèron l’òrdre dels elements alemands:
Steinbock s’arpitanizèt o s’occitanizèt en
boc estanh.
Trobam tanben dins los parlars occitans alpencs modèrnes lo mot
estambec per “ibèx”. Aquò se ditz solament dins las Valadas. Es un manlèu evident a l’italian
stambẹcco “ibèx”, que ven el meteis de l’alemand
Steinbock. En aquel cas, s’es gardat l’òrdre primitiu dels elements
Stein e
Bock. Se l’occitan normatiu deu acceptar aquel italianisme pauc espandit? Los quites parlars occitans alpencs de las Valadas, dins l’estat italian, dison tanben
boquetin.
Trobam enfin en occitan lo nom masculin
bocau dins lo sens d’“ibèx”. Es un usatge tipic del gascon. Aquel mot s’utiliza tanben coma adjectiu femenin, aqueste còp dins diferents dialèctes, dins l’expression
cabra bocau, cabra bocal, amb lo sens de “cabra prèsta per recebre lo boc”. Es interessant de notar que l’adjectiu femenin
bocal, bocau manten la terminason arcaïca
‑al, -au puslèu que la terminason modèrna
‑ala.
Es possible que i aja d’autres mots o d’autras formas dialectalas per parlar de l’ibèx.
Comentaris
10 de genièr 09.28h
#31 Ajuste...
En latin, les mots trisallibics forman una sequéncia de sillabas: iniciala accentuada, intèrna atòna,finala atòna flexionala (casuala o verbala).
En romanic:
- la finala verbala demòra flexionala e sola una contraccion intèrna es possible en conjugason
- la finala dels autres mòts deven de simple supòrt, e la reduccion es contractada o troncada.
Les vèrbes se dèven èsser tractats a part dels mòts demai, per aquestes rasons fonologicas e fonccionalas (flexionalas).
E... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
1
0
10 de genièr 07.34h
Excellenta reaccion. La question de la coeréncia intèrna (intra-occitana) e extèrna de l'accentuacion en respècte al latin o a las autras lengas romanicas, es fondamental. Fa besonh d'una matritz clara de formacion dels neologismes.
Consideri que l'ibèx, formacion conscienta o inconscienta, es una bona escaséncia de revisitar le subjècte.
Valora aquest comentari:
1
0
10 de genièr 01.11h
#29 "Que ne ditz l'autor (...)?" => Cresi que farai un article complet sus la question ;)
Valora aquest comentari:
2
0
9 de genièr 02.08h
mercés
Valora aquest comentari:
0
0
8 de genièr 23.16h
#21 aquò's un vejaire, mès caldriá presentar una analisi descriptiva dels populismes e de neologismes, eissits de la tresena declinason latin, ne far una evaluacion objectiva, e ne tirar de recomendacions.
Es pas segur que Domergue Sumien fosquèssa aitant categoric. L'occitan es pas una vertat establida, nimai una religion. Que ne ditz l'autor, costumièrament balançat e consensual?
Valora aquest comentari:
1
0
8 de genièr 09.47h
#27 Errors de frapa, escrivi tròp lèu:
(grandas espacis) > grands espacis
(constuma) > costuma
Valora aquest comentari:
0
0
8 de genièr 09.45h
#24 Bona annada mon amic, bona annada a totes. Ai pas d'explica segura, mas se pot supausar rasonablament aquò. Los dos tipes d'ibèxes an de territòris ben separats entre los Pirenèus e los Alps. Entre aquelas doas montanhas, i a de grandas espacis sens ibèxes ont los occitanofòns an pas constuma de parlar dels ibèxes. Los occitanofòns, donc, an desvolopat d'usatges diferenciats segon las zònas de montanhas: 'bocardon' d'un caire, 'boquetin' de l'autre...
Valora aquest comentari:
2
0
8 de genièr 00.13h
Be m'esclacassi
Valora aquest comentari:
1
0
7 de genièr 18.43h
#24 per que la cabra es un animal policentric, ten!
Valora aquest comentari:
1
0
7 de genièr 13.01h
Adiu Domergue, bona annada, mercés d'aqueth article. Que'm sòbra ua question non sèi se n'as la responsa darrèr l'aurelha mes se l'as que'm haré gai de sabe'c. Quin esplicar que lo mot " boquetin" e s'ei espandit en occitan aupenc e non pas en occitan pireneenc? Bon dimenge a tots
Valora aquest comentari:
1
0
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament
33 comentaris
En cargament
33 comentaris
Mandar
