CAPÇALERA: Generalitat de Catalunya
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 d'octòbre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 11.10.2021 03h00

L’IEO deu retrobar son energia e son ròtle centrau


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (27 vòtes)
carregant En cargament





Etiquetas
ieo, sumien

Venèm d’aprene lei menaças sus l’existéncia de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) e ne siáu esglasiat. Mon primier engatjament dins l’occitanisme se faguèt a l’IEO quand aviáu 18 ans e es gràcias a de militants de l’IEO que trobèri un mitan occitanofòn actiu. Espèri que l’IEO subreviurà e que son amassada generala dau 17 d’octòbre de 2021 trobarà de solucions.
 
L’IEO merita de subreviure perque es la sola associacion occitanista que ten un malhum diversificat, enracinat e popular dins totei lei regions d’Occitània, deis Aups a l’Atlantic. Una persona qu’a enveja de parlar en occitan, quand a besonh de contactar de gents accessiblas e pròchas, sovent se vira vèrs una seccion locala de l’IEO.
 
L’IEO merita de subreviure tanben perque, dempuei sa fondacion en 1945, a tengut un ròtle centrau dins la promocion de la nòstra cultura occitana. L’IEO es una institucion, una referéncia e una amira que fòrça gents la reconeisson.
 
L’IEO es pas exempte de defauts dins son istòria. Aviá seguit una trajectòria exemplara de 1945 a 1975. Pasmens...
 

— Vèrs 1975, l’IEO foguèt dominat de mai en mai per una tendéncia dicha “populista” menada per Ives Roqueta, que marginalizèt la tendéncia dicha “universitària” de Robèrt Lafont. Aquò butèt leis “universitaris” a quitar l’IEO en 1980-1981, après la terribla scission de l’AG d’Orlhac.
 
— En 2002, un president de l’IEO, Dàvid Grosclaude, menèt una ataca absurda còntra lo Conseu de la Lenga Occitana (CLO) e alonhèt encara mai l’IEO de son ròtle de protector de la grafia classica (vejatz l’article de Dàvid Grosclaude, 2002, “Per la creacion d’ua «Academia* occitana»”, Occitans! nº105, març-abriu de 2002: 13-14).

Dins aqueleis eveniments trists, tant Ives Roqueta coma Dàvid Grosclaude afebliguèron l’IEO e destruguèron de maniera duradissa l’aliança necessària entre universitaris e militants culturaus qu’aviá prevaugut de 1945 a 1975.
 
Òr, en defòra d’Ives Roqueta e de Dàvid Grosclaude, es evident que l’IEO a conegut, a bòn astre, d’autrei presidents, de quadres e de benevòls d’una immensa valor.
 
Uei, dins la crisi actuala, l’IEO sembla victima de l’Ofici Public de la Lenga Occitana o ÒPLO (qu’a un poder oficiau unicament en Nòva Aquitània e dins la Region de Tolosa).
 
L’ÒPLO, se compreni ben, dona de subvencions enòrmas ai Calandretas e au Congrès. Per còntra refusa d’ajudar l’IEO e un fum d’autreis entitats meritòrias. Ara l’IEO risca de desparéisser de la meteissa maniera que lo jornau la Setmana despareguèt per manca de subvencions de l’ÒPLO en 2018.
 
Donc es necessari de pausar una question logica. Perqué l’enriquiment dei Calandretas e dau Congrès en subvencions astronomicas entraïna la roïna financiera de l’IEO? Coma se pòt jogar ansin amb la vida de l’IEO, qu’es un organisme reconegut d’utilitat publica? Perqué aquela meteissa politica opaca de l’ÒPLO a ja entraïnat la mòrt de la Setmana? Quau organiza aqueleis injustícias? Quau i tròba son interès?
 
Seriá necessari de menar una enquista de tipe jornalistic e, atanben, seriá bòn d’obtenir un audit sus l’usatge de l’argent public dins aqueleis afaires.
 
L’occitanisme es en situacion de crisi dempuei leis ans 2010 (o avèm ja indicat aquí, aquí e aquí). De grops contestables coma l’ÒPLO, que repartisson lei subvencions de maniera inequitabla, agravan la crisi generala de l’occitanisme: menaçan de destruire una entitat essenciala coma l’IEO.
 
Apondi una autra consideracion. L’ÒPLO, o avèm dich, se limita oficialament a la Nòva Aquitània e a la Region de Tolosa, a pas de poder dirècte dins d’autrei regions occitanas. Pasmens, en asfixiant l’IEO, l’ÒPLO risca de destruire lo ròtle fondamentau de l’IEO per far viure la cultura occitana dins leis autrei territòris occitans que son Provença-Aups-Còsta d’Azur, Auvèrnhe-Ròse-Aups, lo Centre-Vau de Léger, Piemont, Ligúria, Mónegue e Aran. Es benlèu involontari, es benlèu impensat, mai en tot cas es una politica irresponsabla e inacceptabla.
 
Vaicí un exemple regionau que vesi de près. Aicí en Provença, la politica d’asfixia financiera venent de l’ÒPLO (qu’es pas un organisme provençau) menaça d’afeblir la foncion essenciala de l’IEO que desvolopa la grafia classica en Provença e que fa avançar la cultura provençala en generau. Quand sabèm que lei secessionistas fanatizats dau “Collectif Provença” ja assajan de tuar la lenga en Provença e de marginalizar l’IEO, constatam que l’ÒPLO deven un aliat irresponsable e involontari dau “Collectif Provença”.
 
Espèri que l’IEO passarà aquela espròva terribla e que subreviurà. Se subreviu, l’IEO aurà besonh:
 
— De refaire l’aliança istorica entre leis universitaris e lei militants culturaus de terren.
 
— De tornar aquerir sa rigor scientifica que faguèt sa glòria dins leis ans 1945-1975.
 
— De retrobar son ròtle de defensor d’una nòrma lingüistica establa, dins Occitània tota, deis Aups a l’Atlantic, en acòrdi amb lo trabalh actuau dau CLO.
 
— De se trobar un modèl financier que dependa pas unicament dei subvencions, mai tanben dau sosten popular.
 
Per acompanhar aquestei vòts, mandi uei mon pagament de readesion a l’IEO.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

ieo   sumien  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions