CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.4.2019 03h00

Lo futur de l’occitan estandard, lo futur de la comunicacion en occitan


Comentaris 81 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (27 vòtes)
carregant En cargament


L’occitan estandard es en granda part definit mas manten encara de zònas incertanas.
 
Vos parli dels occitanistas que creson qu’un occitan estandard es necessari per conquerir de foncions de comunicacion: en granda majoritat, son d’acòrdi amb la vision pluricentrica de Loís Alibèrt, de Pèire Bèc, de Robèrt Lafont e del CLO. Creson qu’es just d’aver de formas estandards per cada grand dialècte occitan, mas coordenadas, amb de principis comuns.
 
A l’ora d’ara, quatre dialèctes occitans an de varietats estandardizadas, mai o mens disponiblas. Son los seguents, del mai estable al mens estable.
 

L’occitan estandard general (de basa lengadociana) es abondosament illustrat per un bon nombre d’autors coma Joan Bodon, Loís Alibèrt, Robert Lafont, Pèire Bèc e plan d’autres.
 
L’occitan estandard provençal es abondosament illustrat per Robèrt Lafont e per un grop solid d’escrivans contemporanèus qu’an seguit son exemple. La koinè literària mistralenca n’es pas fòrça luènh mas rèsta distinta.
 
L’occitan estandard gascon es illustrat per Pèire Bèc. Las visions un chic diferentas d’Andrieu Bianchi, Alan Viaut e Maurici Romieu ne son pas fòrça luènh. Certans autors de la koinè literària bearnesa ne son pas fòrça luènh tanpauc. La cultura de l’occitan aranés es un fenomèn distint, respectable, compatible amb un gascon estandard.
 
L’occitan estandard lemosin es estat esbossat per Gerard Gonfroy. Los escrivans lemosins mai contemporanèus ne son pas fòrça luènh.
 
Los autres tres dialèctes occitans sofrisson encara d’una manca de disponibilitat de lors varietats estandards, que rèstan pro teoricas: son l’auvernhat, lo vivaroalpenc e lo niçard. Ai suggerit de pistas per dessenhar lors estandardizacions possiblas. Una koinè literària niçarda existís ben mas presenta encara fòrça esitacions.
 
Dins lo futur, se per cas l’occitanisme arriba de sortir de sa crisi actuala, se pòt impulsar una reconquista de l’usatge social de la lenga, alara podèm esperar que l’occitan estandard se desvolope de manièra pluricentrica e ordenada. Auriam un sol occitan estandard, mas pluricentric, amb de variacions regionalas coordenadas. Auriam de diccionaris, de gramaticas e de metòdes coordenats. Los parlars locals serián pas enebits, segur, e l’occitan estandard seriá vist coma lor aliat, coma lor ponch de referéncia. Seriá una situacion un pauc similara a aquela del catalan estandard, qu’es tanben pluricentric (catalan estandard central, catalan estandard valencian, catalan estandard balear, catalan estandard rosselhonés).
 
Alternativament, se l’occitanisme sòrt pas de sa crisi actuala, es evident que l’occitan se cultivarà de mai en mai amb de practicas fragmentadas, amb un antinormisme exponencial, amb d’acadèmias concurrentas, amb un artifici creissent, amb un localisme fantasmat, amb una somission-resignacion al francés, a l’italian e a l’espanhòl. En totala desconnexion amb un pòble privat de lenga occitana. D’alhors es ben çò que se passa ara meteis.
 
Mai soi optimista de natura. Deman es un autre jorn.







abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

15 d'abril 18.39h

#80 Òc, coneissi ben lo libre "Nòrmas Ortogràficas, chausias morfològicas (...)", es una guida ben facha per cultivar lo vivaroaupenc dei Valadas. Mai aqueu libre ofrís pas objectivament un estandard regionau. Ofrís de solucions practicas per una sèria de parlars locaus.
De mon costat, benlèu sabètz qu'ai publicat una tèsi en 2006 sus l'estandardizacion pluricentrica. I detalhi lei questions que se pausan per estandardizar lo vivaroaupenc. Ara per ara, lo vivaroaupenc estandard es pa... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 14.19h

#79 Compreno l'idèia d'un estandard e son utilitat, dens lhi fachs. Mas coma se pòt dire que l'estandard ipotetic serè d'una influéncia notabla sus la lenga de deman... char o far emb prudéncia. Aüra avèm ja un debut d'estandard per l'Occitan vivaroalpin das Valadas, qu'es pas marrit e puslèu respectuós de lhi parlars locals (e que me sèrv ben per trobar de solucions per escriure lo Cairassenc) : lo qu'es presentat dens las "Nòrmas Ortogràficas, chausias morfològicas (...)" (libret... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 18.40h

#78 Dins ma vision de l’estandardizacion, vòli pas interdire ni “diluir” lei parlars locaus dins leis estandards regionaus. Se volètz practicar un parlar locau —per exemple de Cairàs o dau nòrd de Vivarés— fasètz-o.

Ara, l’occitan estandard (pluricentric) rèsta una necessitat practica. Perque un molon de gents pòdon pas accedir a l'occitan se i a pas una solucion estandard.

I a una istòria culturala que buta lo niçard a voler un usatge estandard distint dau provençau. ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 d'abril 23.53h

Perqué voler prepausar un estandard per lo Niçard, a despart dau Provençal, mas voler regropar dens un estandard unic tuches lhi parlars Vivaroalpins? Lo Niçard a d'especificitats ben claras, l'es segur, e dizo pas que la char lo diluir dens lo Provençal... mas alora perqué voler diluir dens un mesme estandard de parlars coma lo dau Vivarés e lo dau Cairàs o de Barcilona? Finarament, las diferéncias son pas aitant grandas entre lo Niçard e lo Provençal maritim, qu'entre lhi parlars V... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 d'abril 09.51h

La question de l'auctoritat d'una nòrma dins l'usatge, es fondamentala.
Es un affar personala de reconnoissència e d'acceptacion.
Concrètament, l'usatgièr "natural" se pausa la question normala de que far "de mon patoés" contra le francés, e quinas motivacions d'assimilacion occitana, dialectala o generala, auriái ieu, independentament de consideracions litteràrias o geopoliticas ?



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'abril 18.42h

#75 O dirai en francés, aqueste còp, descorat que siái d'èstre vengut un dals rares a parlar encara la lenga dinc un país pro concient de son identitat locala o geoculturala mès pro desculturat :
J'ai véritablement le sentiment de ne pas être maître de mon destin sur le plan identitaire comme sur le plan socio-économique. Comme si tout m'échappait :
- d'un côté, le centralisme français et les élites gagnantes de la globalisation continuant leur oeuvre de dépersonnalisation et... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'abril 17.51h

La divessita es la councretisaciu ouralo nourmalo de touto lengo. Es lou reba de la divessita geugrafico e umano. Touto espandido lenguistico que partajo de tra coumun s'esprimo en moudalitas.
E quan se decidiguèsse deman de moudelà uno lengo unenco, faudriè douos generaciu soulament per entendre la trasfourmaciu d'aquesto lengo (espelido de las variaciu ou moudalita).
Segu que lou rasounà que lou nous meno queste article es pa couioun amai es prammatico. I aguè be uno lengo mai ou men es... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'abril 16.02h

#28 Tè, lo sènher "hand off Venezuela" nasèja tornamai !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'abril 22.06h

Critica metodologica de l'estandardizacion policentrica
Le policentrisme polariza un continuum lingüistic en blòcs eterogènes, mai o mens coordenats, a l'image dels blòcs geopolitics de l'Euròpa latina que rompen la continuitat lingüistica istorica.
Es una forma de confederalisme lingüistic, que créa de reticèncias naturalas, mai que mai als confins d'aicestes blòcs dits dialectals.
Un estandard, com lenga virtuala, se dèu d'èsser flexible en tot parlar, mai que mai de grafia orala... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'abril 19.10h

#55
Ne'm pausi pas com ua victima. N'èi pas jamei dit que n'èra pas possible de s'exprimir librament suu Jornalet (com at estó escriut per exemple suu siti gasconha.com).

Que vatz léger un còp mei çò qu'èi VERTADIÈRAMENT escriut:
"Ne compreni pas l'incapacitat de quaques un a suportar non pas la contradiccion mes la quita divergéncia d'opinion..."

Adara, que vatz tornar léger tots los mens comentaris suu hiu de discussion d'aquet article (# 27, 37, 41, 45, 47, 51 e 53) e que vatz... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4
-
5
-
...9 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions