CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 14 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.10.2018 03h00

Lo Lugar: ua vision de Vènus


Comentaris 22 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (15 vòtes)
carregant En cargament


Lo Lugar: ua vision de Vènus
© Nasa / J. Gabás Esteban




Etiquetas
estela, felibritge, fontan, lugar, lugard, lugarn, lugran, lusèrna, sumien, vènus

Un mot tradicionau e un emblèma
 
Lo Lugar, nom pròpri dab majuscula, qu’ei ua de las apelacions popularas de la planeta Vènus. Aqueth astre que’s vei hèra plan dempuish lo nòste cèu terrèstre, especialament a la nueitòta e a l’auba.
 
Per generalizacion, un lugar, coma nom comun sens majuscula, que pòt estar tot astre qui lusish bèthcòp dens lo cèu.
 
Au sègle XIX, lo Felibritge qu’avèva causit l’estela de sèt brancas coma simbòl, en relacion dab la sua patrona Santa Estela. Au sègle XX, Francés Fontan que dèc lo nom de lugar a aquera estela de sèt brancas e que la hiquèc au costat de la crotz occitana sus la bandèra occitana. Lo medish Fontan que creèc la revista politica lo Lugar, organ deu PNO.

 
Formas variablas
 
Lo mot lugar que tien formas localas fòrça variablas: lugan, luganh, lugard/lugar, luan, luard/luar, lubran, lugran, lutzgran (ua reïnterpretacion artificiala de lugran), lugòt, ligòt, ligon...
 
Aqueth mot, dab tantas formas, que sembla limitat aus dialèctes gascon, lengadocian, provençau e lemosin. Que sembla mens tradicionau en auvernhat, vivaroaupenc e niçard.
 
La sua grafia que pausa interrogacions.
 

— En ortografia classica, que s’escriu sustot lo lugar o lo lugan segon los obratges normatius de Loís Alibèrt (lugar dens lo son diccionari, lugar o lugan dens la sua gramatica).
 
— En ortografia mistralenca, que s’escriu ‘lugar’, ‘lugra’, ‘lugan’, ‘lugran’, ‘lutz-gran’, ‘luar’, ‘luga’, ‘lugò’ segon lo diccionari de Mistral.
 
— La revista deu PNO, “lo Lugar”, be trantalha entà escríver lo son pròpri nom. Ancianament qu’escrigoc ‘lu Lùgar’ puish ‘lu Lygar’ dens ua grafia experimentala. Uei qu’escriu lo Lugarn* dab ‑n muda en grafia classica, en lòc de lo Lugar. E tanben ‘lou Lugar’ en grafia mistralenca.
 
— Lo diccionari lemosin d’Ives Lavalada que repren aquera forma lugarn*.
 
 
L’etimologia de lugar qu’ei coneguda
 
L’etimologia qu’ei coneguda. Que la trobam dens lo diccionari etimologic de Walther von Wartburg, lo FEW, ua grana referéncia scientifica (tòme 5, pagina 428). Qu’i cau poder legir los explics redigits en alemand.
 
Au començament, que i agoc en latin lo mot lux~lucis “la lutz”. Que se’n derivèc l’adjectiu latin antelūcānus “anterior a l’auba”. Lo latin mei tardiu que’n hascoc per abreviacion un nom masculin, lūcānus “l’estela deu matin”.
 
Deu latin lūcānus vengoc regularament la forma occitana lo lugan. La sua ‑n finala qu’ei muda o prononciada segon los parlars.
 
Lo tipe iniciau lo lugan que conegoc un tipe segondari lo lugran per influéncia d’ua familha de mots occitans coma lugrejar qui tienen la basa lugr- (deu latin lucor “lusiment”)...
 
En parallèl, lo tipe iniciau lo lugan que conegoc tanben un autre tipe segondari, lo lugard, per cambiament de sufixe. Dens las grafias medievalas que podèvan escríver ‘lugart’ per lugard.
 
Mei tard, lo tipe lo lugard que hoc reïnterpretat coma “lo lugar dens certans parlars gascons, lengadocians e provençaus qui non pronóncian pas la ‑d finala après r (d’autes parlars gascons e lengadocians, au contrari, pronóncian la ‑d finala après r, per exemple lugard [lyˈɣart], mes aquera forma qu’a agut mens de succès).
 
Dens lugar, l’‑r finala qu’ei muda o prononciada segon los parlars.
 
— Bèthcòp d’autors prenormatius de l’Ancian Regim non reconeishèvan pas mei lo sufixe ‑ard e que desvolopèn la forma escriuta lugar. Per exemple los lengadocians Danièl Sage e l’Abat de Sauvatges.
 
— En gascon, la forma lugar qu’ei estada percebuda tanben, coma ac muisha lo derivat gascon enlugarar (en-lugar-ar) (diccionari de Palai).
 
— En provençau e lemosin, l’amudiment de la ‑d finau qu’ei mei generau, çò qui a favorizat tanben la percepcion d’un tipe navèth lugar.
 
La grafia lugar, pro difusada tre l’Ancian Regim, b’èra plan installada e plan anteriora a las normalizacions de Mistral e Alibèrt. En eiretar d’aquera tradicion escriuta, Mistral e Alibèrt qu’escrigón eths tanben lugar, sens comprene que vienèva de lugard.
 
Aquò non ei pas un fenomèn extraordinari. Dens totas las lengas, hèra de mots qu’evolucionan atau dab accidents d’interpretacion qui passan dens l’usatge. En catalan estandard, lo normalizaire Pompeu Fabra que registrèc tanben evolucions accidentalas d’aquera traca.
 
 
La forma discutibla lugarn*
 
La forma lo lugarn* non a pas jamei existit dens l’istòria de la lenga, segon lo diccionari etimologic FEW.
 
Dens los derivats, per contra, si que trobam la basa lugarn- seguida d’un sufixe, per exemple dens enlugarnar (en-lugarn-ar) o lugarnejar (lugarn-ej-ar), mes que son variantas gasconas segondàrias, vengudas d’enlugranar (en-lugran-ar) o lugranejar (lugran-ej-ar), eths medishs derivats de lugran. En gascon l’r après consonanta que’s desplaça sovent.
 
Remarca — Daubuns qu’evòcan ua forma latina coma lucerna entà justificar la grafia lugarn*. Mes lo latin lucerna non pòt pas arribar a lugarn* en fonetica istorica occitana. Au contrari, lo latin lucerna qu’a engendrat lo mot occitan la lusèrna (insècte lusent).
 
 
Quinas preferéncias?
 
Los legedors refractaris a tota idèa d’occitan estandard que’s haràn plaser en utilizar totas las variantas qui vieni d’expausar.
 
Los legedors qui vòlen un occitan estandard, eths, que poiràn preferir la forma lo lugar. Qu’ei comuna a diferents dialèctes. B’ei hòrt incoerenta etimologicament, puish que vien de lugard. Mes que tien ua vielha tradicion orala, escriuta, literària e prenormativa, reculhida dens los obratges normatius. Qu’ei la continuitat de l’usatge...


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

30 de novembre 09.21h

Tirat deu blog deu Joan, sus l'etimologia de "lugran":
"...Totun, com ac èi dejà dit, n'i pas cap d'indicacion qui permet de pensar "lucanu" que pogosse aver ua valor astronomica quina que sia. Que significava lutz de l'auba e non pas estela ni Vènus. Que's cau dongas mauhidà's de l'extrapolacion au camp astronomic hèita per Wartburg. De fèit la solucion mei simpla e mei probabla que ns'ei balhada en comparar lo mot gascon lugrâ (lugran) dab d'autes mots gascons qui, a l'evidéncia, e so... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 14.04h

#19 Ieu pensi que lugarn ven de *lukarnu, mot proto-romanç eretat deu galés *lukornon (s.n.), afin au breton lugern, cornic lugern, gallés llugorn etc mots que significan tots fondamentalament lampa, lum artificiau, lum brilhanta, . En francés vielh, lo mot lucarne que significava "lampe, torche, flambeau" (cf. lo dic. Godefroy), aqueste mot francés es a l'evidència cognate au mot occitan lugarn. La significacion de finestron, modèrna, qu'a pres lo mot francés es per confusion amb l'et... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 12.50h

Qu'ajustarèi la significacion astronomica deu latin "lucanu" qu'ei ua invencion de Wartburg.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de novembre 11.54h

#17 Bon, ne soi pas d'acòrd dab jo medish e que voi corregir las conerias qui escrivoi. :-D Lucanu n'explica pas lugarn ni tanpòc lugran. Lucanu que significa lutz de l'auba e que serveish tà designar un hiestron qui dèisha passar la lutz. Lucarnu qu'ei d'origina galesa e qu'a la significacion deu latin lucerna, haut o baish. Los dus etimons que se con.honen, lo mot francés lucarne - cognate de l'occitan lugarn, qu'avè la significacion de lampa, de lum en ancian francés, ara qu'a la si... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 08.51h

lugan > luga(n) > lugar(n) per refortiment > lugar(d) per error > lugardar, lugardejar, etc. derivats. Mas la fòrma mai etimologica demòra plan viva : lugar(n) > lugarnar , lugarnejar, lugarnejada, lugarnejaire... derivatz amb remembre de la "n".
tavan > tava(n) > tavar(n) per refortiment > tavar(d) per error e derivats > tavardejar, etc. Mas la fòrma etimologica "tavan" demòra plan espandida e avèm > tavanar, tavanejar, tavanièra, etc.

La causida en occitan estandard es : "lugarn" e "t... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de novembre 13.54h

Lo repròche màger que podem har a Domergue Sumien a prepaus d'aqueste article qu'ei d'aver deliberadament evitat d'informar lo lector de las causidas de las duas entitats regulatòrias de l'occitan: lo Congrès e l'Acadèmia qui an retiengut precisament lo famós lugarn. N'ei pas ni aunèste, ni corrècte. E puish que cau evitar formulas deu genre "l'etimologia qu'ei coneguda", pr'amor lo camin etimologic que va de "lucanus" tà "lugar", francament, n'i a pas arren de clar la-hens, qu'ei mei... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de novembre 06.12h

Mentre los braves lectors d'aqueste magnific jornau que's pagan ua pausa musicau, jo que contunhi lo men rasonament. Dongas, l'etimon lucanus non pòt pas explicar lo mot occitan lugar(n) ni lugran. Per contra l'etimon *lukarnu (etimon galés) qu'ac pòt (cf. lo men comentari precedent). Ara plan que'nse trobam davant un doblon suspècte d'etimons: *lukarnu-, lucanu-. Qu'imagini lo solet qui cau retiéner qu'ei *lukarnu (etimologia hòrt mei probabla que non pas lo latin lucèrna en contra de ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de novembre 22.07h

#13 A mon torn de te conselhar una pausa musicala
https://www.youtube.com/watch?v=P_sBSuDJo8M


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de novembre 22.04h

Wartburg balha "lŭcerna" com etimon de enlugarnà (cf. lŭcerna, FEW 5 p.443 ), çò qui validaré l'etimologia lŭcerna -> lugarn. Ne crei pas Wartburg aquiu, precisament per las rasons mencionadas per Domergue . Per contra, podem jogar un *lukarn-u celtic cf. breton lugern: arrai de lutz; cornic lugern: lampa; tb gallés llugorn; vielh irlandés: làcharn, irlandés: làchrann (cf. Victor Henry, Lexique Etymologique du Breton Moderne). Un celtisme, perqué non. Aquò explicaré l'airau li... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de novembre 22.03h

#13 Jornalet te deuriá dubrir una cronica musicala !


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

austronesian   bèc   canfora   casinò   clo   codificacion   congrès   dark vador   enfasi   enfiteòsi   estrategia   francisme   gange   geopolitica   istre   italianisme   lo martegue   lorda   lugar   lugran   lusèrna   mar   mf   sumien   vènus  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions