CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 22.4.2019 03h00

Lo norvegian estandard: un ensenhament


Comentaris 30 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (27 vòtes)
carregant En cargament


Avís — Los articles que parlan de l’occitan estandard revelhan de discussions excessivament passionalas dins los comentaris. Contunharai de ne parlar cossí que siá, e tranquillament. Los que me legisson sens prejutjat sabon ben que l’occitan estandard es necessari per retrobar un usatge massís de la lenga. Sabon qu’un occitan estandard pluricentric, amb d’adaptacions regionalas moderadas, èra ja la via dessenhada per los grands mèstres Robèrt Lafont e Pèire Bèc.
 
Lo norvegian estandard a una istòria fòrça particulara qu’ajuda a esclarzir la situacion occitana. La vitalitat de las doas lengas es fòrça diferenta ça que la, bòrd que lo norvegian a pas jamai subit de menaças d’eradicacion.
 
 
Una longa subordinacion e una renaissença
 
De ponches comuns amb l’occitan existisson. Lo norvegian —una lenga germanica— coneguèt un long periòde de subordinacion al danés, de la fin del sègle XIV fins a 1814. Norvègia èra alavetz dins l’estat de Danemarc. Lo norvegian se limitava a l’usatge popular e lo danés monopolizava las foncions administrativas e prestigiosas.
 
Ça que la, norvegian e danés son de lengas tras que similaras mentre qu’occitan e francés son de lengas fòrça mai diferentas. Donc, lo danés dominant èra pas radicalament diferent del norvegian parlat del pòble.
 
De 1814 enlà, Norvègia retrobèt pauc a cha pauc sa libertat e lo norvegian coneguèt una renaissença complicada, amb de garrolhas passionalas sus la forma de lenga que caliá desvolopar.
 
Ne resulta uèi un norvegian normatiu fòrça variat, amb un fum d’opcions possiblas, que ramenta un pauc qualques esitacions de l’occitan.
 
 
Dos estandards concurrents en norvegian
 
En norvegian, trobam doas varietats estandards concurrentas mas pròchas.
 
— L’estandard mai utilizat es lo bokmål, la “lenga dels libres”. Uèi representa un 85% de l'usatge. Manten fòrça formas d’origina danesa mas a una fonetica e una ortografia norvegianizadas. Fins en 1929 lo bokmål s’apelava riksmål, la “lenga de l’estat”. L’an agut apelat tanben dansk-norsk, “danonorvegian”. Son fondador principal es Knud Knudsen (1812-1895).
 
— L’estandard mens utilizat es lo nynorsk, lo “neonorvegian”. Ocupa un 15% de l’usatge. Se basa sus los dialèctes populars de Norvègia. Fins en 1929 lo nynorsk aviá nom landsmål, la “lenga del país”. Son fondador es lo genial autodidacte Ivar Aasen (1813-1896).
 
Long dels sègles XIX e XX, los dos estandards se desvolopèron en parallèl, amb de partisans acarnassits de cada costat. L’estat norvegian los reconeis totes dos dempuèi la fin del sègle XIX e assaja de los gerir amb de reformas mai o mens reüssidas. Un projècte de raprochament, lo samnorsk, lo “norvegian comun”, aguèt luòc dels ans 1930 a 1960 mas foncionèt gaire.
 
Al nivèl local, las comunas son liuras de causir un o l’autre. Las comunas que s’estiman mai lo nynorsk (minoritari) forman un grop compacte al sud-oèst. Las comunas que preferisson lo bokmål (majoritari) son puslèu al sud-èst e al nòrd. I a tanben fòrça comunas nèutras mas lo bokmål i senhoreja completament, es lo cas de las vilas grandas coma Òslo, Bergen e Trondheim.
 
L’administracion estatala, l’educacion e los mèdias publics garentisson de possibilitats d’usatge als dos estandards dins l’ensemble del país. Los escolans los devon aprene totes dos. Mas pus tard son liures de preferir un o l’autre. Los foncionaris devon poder respondre dins los dos estandards.
 
Lo nynorsk, en essent minoritari, a recebut de garentidas oficialas de proteccion. Una quòta minimala d’emissions en nynorsk es instituida dins los mèdias publics. Los toponims se fixan en nynorsk dins los territòris artics e antartics que dependon de Norvègia (Svalbard, Jan Mayen, la Tèrra de la Reina Maud, l’Illa Pèire Ir, l’Illa Bouvet).
 
 
Una territorializacion de tipe diferent
 
Una diferéncia amb l’occitan es que, del caire norvegian, bokmål e nynorsk forman dos estandards concurrents dins lo meteis territòri, dins Norvègia tota. E mai s’al nivèl comunal lo nynorsk es preferit al sud-oèst e lo bokmål alhors, totes dos gardan de pertot un estatut oficial d’estat.
 
L’occitan estandard a pas dos estandards concurrents. Possedís un sol sistèma estandard en construccion que s’es imperfièchament acabat (n’ai parlat dins mon article del 1.4.2019). Las varietats regionalas de l’occitan estandard son de partidas d’una nòrma comuna e son pas en concurréncia, se vòlon complementàrias. La grafia mistralenca diferenciada a pas engendrat un real “estandard” concurrent, al pus mai es un usatge cultural especial. Las tres “acadèmias” concurrentas de l’occitan an pas fargat d’estandards concurrents, an solament mostrat lor incapacitat d’ofrir un occitan estandard valid als usatgièrs (ne parli dins mon article del 26.11.2018).
 
 
Fòrça opcions, tròp d’opcions
 
Un ponch comun entre norvegian e occitan es la variabilitat excessiva de las opcions.
 
En bokmål coma en nynorsk, i a de sosvarietats que se dessenhan segon de corrents sòcioculturals plan marcats e antagonistas, fòrça tibats a passat temps, un pauc pus apasimats uèi.
 
— Lo bokmål coneis tres sosvarietats almens. Lo bokmål oficial “moderat” o “conservator” manten mai los traches daneses. Lo bokmål oficial “radical” se sarra del nynorsk e dels parlars populars. Lo riksmål es uèi una varietat non oficiala e envielhida que refusa tota concession al nynorsk e que lo grand jornal Aftenposten l’utiliza encara.
 
— Lo nynorsk coneis almens doas sosvarietats. Lo nynorsk oficial es una via mejana entre conservatisme e qualques concessions al bokmål. L’høgnorsk, “lo naut norvegian”, es una varietat non oficiala que refusa de se sarrar del bokmål.
 
Lo norvegian a pauc de declinasons, n’a fòrça mens que dins de lengas germanicas sòrres coma l’alemand o l’islandés. Sos vèrbs se son fòrça simplificats tanben. Donc las formas dels mots norvegians deurián èsser pro facilas. Mas la profusion de variantas estandards concurrentas, sus un meteis territòri, dona a aquelas formas una complexitat fòla e artificiala. Los estrangièrs qu’aprenon lo norvegian ne son estabosits.
 
L’occitan estandard o normatiu accèpta tanben pro de variacions, mas son puslèu de variacions de tipe regional-dialectal-espacial, donc aquerisson mai de sens que las variacions sens territòri del norvegian.
 
 
La pression sociala
 
La pression sociala sus l’usatge es fin finala lo factor mai determinant per metre d’òrdre.
 
Lo norvegian es una lenga en plena santat, es pas subordenada, una societat entièra la parla solidament. Aquò crèa una pression sociala sus l’usatge. Se passa aital dins totas las lengas solidas: en norvegian coma en francés, italian, espanhòl o anglés...
 
La pression sociala en norvegian, totun, es relativament toleranta. Avètz drech de causir vòstra sosvarietat de nynorsk o de bokmål. E dins fòrça contèxtes informals o locals, avètz drech de parlar en norvegian dialectal sens que degun vos faga la mendre reflexion. Son de libertats impossiblas en francés. Ça que la, se parlatz un norvegian tròp artificial, o amb un fòrt accent estrangier o amb d’errors gramaticalas evidentas, si que lo mond o vos faràn comprene. Sentiretz còp sec la pression sociala per melhorar vòstre norvegian.
 
En occitan, la baissa de l’usatge es tan fòrta que la pression sociala tend a desparéisser completament. Podètz parlar un occitan estandard o local, autentic o aproximatiu, en general degun vos fa pas de reflexion. Es pas una “libertat” reala, es signe que l’occitan va mal.
 
Lo norvegian a pas agut de codificacion ben ordenada, a conegut de garrolhas e d’esitacions que rendon sa nòrma inutilament complicada. Mas almens lo norvegian garda tota sa vitalitat sociala e tot son prestigi cultural. Es la lenga de plusors Prèmis Nobel de literatura, es la lenga del grand dramaturg Henrik Ibsen, es una lenga màger del black metal...
 
L’occitan a tanben un eiretatge pesugàs de garrolhas lingüisticas absurdas. Mas es dins una situacion pièger que lo norvegian. En occitan subissèm en mai d’aquò la manca de pression sociala, la politica d’eradicacion, l’amatorisme e la manca de suènh.
 
Dins la nòstra fragilitat creissenta, los occitans nos podèm pas pus pagar lo luxe de certanas garrolhas coma los norvegians. Devèm revendicar e organizar una practica exigenta, ambiciosa e maximalista de l’occitan:
 
— en aliant l’estandard e los parlars (en luòc de los opausar nèciament),
 
— en luchant contra lo mite mortal del “bilingüisme” (explicat aicí lo 22.10.2012),
 
— en luchant contra las lengas dominantas,
 
— en demandant lo maxim, en practicant l’occitan sens concession.
 
 
Lecturas conselhadas
 
Los que vòlon descobrir mai de detalhs sus lo norvegian pòdon consultar d’excellents articles de vulgarizacion, en anglés e en norvegian, sus lo sit de l'organizacion Språkrådet (Conselh de la Lenga). Mai que mai conselhi aquestes tres articles de Lars Vikør:
 
“Norwegian”
 
“Norwegian: Bokmål vs. Nynorsk”
 
“Nynorsk in Norway”.
 
Se pòt legir tanben las òbras en anglés d’Einar Haugen, un grand sociolingüista american d’origina norvegiana, accessible als amators esclairats. Per exemple conselhi la bèla introduccion de son Norwegian-English Dictionary, disponible sus Internet a un prètz derisòri. Son de bonas inspiracions per elevar l’occitan...
 
La Wikipèdia en anglés fornís d’explicas pas tròp marridas sus lo norvegian.
 
 
 
 abonar los amics de Jornalet
 
 
 
 
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

28 d'abril 08.54h

Pensi que se justifique pas qu'una estandardizacion de referència escriuta, graficament plus etimologica que non pas fonologica, serrant le lexic popular d'ambel tardiu, flexibla fonograficament en tot dialècte o parlar, çò's del general al particular del biais del landsmål.
Per quant als aspèctes morfologics de mai, plurals e modèls verbals, se pòt daissar l'usatge adoptar las regularizacions o simplificacions logicasconstatadas.
Un estandard com#a repèri instructiu de çò de comun e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'abril 08.54h

Pensi que se justifique pas qu'una estandardizacion de referència escriuta, graficament plus etimologica que non pas fonologica, serrant le lexic popular d'ambel tardiu, flexibla fonograficament en tot dialècte o parlar, çò's del general al particular del biais del landsmål.
Per quant als aspèctes morfologics de mai, plurals e modèls verbals, se pòt daissar l'usatge adoptar las regularizacions o simplificacions logicasconstatadas.
Un estandard com#a repèri instructiu de çò de comun e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 d'abril 00.13h

#18 I' a ja un estandard dempièi 1854, lou prouvençau mistralen qu'es de prouvençau basi qu'a quita toùti lis element loucau : li oua de la Basso Prouvènço li ch de la nauto Prouvènço e li counjugasoun roudanenco pèr garda rèn que de formo majouritàri en Prouvènço e que s'entenon dins toùti li païs d'o.

Vese dounc pas la necessita d'un autre estandard..... à supausa que n'en chouguèsso un !
De l'ouvirnhat al prouvençau e l'inverse nous entenden plô.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 12.00h

#23 Mercés peu ligam.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 22.20h

#24 Uronia # Ironia, de l'istòria
U/I-ronia de l' istòria, en Occitània independenta coma en Norvègia, la lenga dels camps, concebuda coma una protolenga, jòga un ròtle doble, de recentratge de la lenga correnta intèrnas ibridada e de lenga-pont de referència per le vesinatge lingüistic, que i'aviá un malhon mancant entre la lenga correnta e le latin o l' escandinau vièlh.
Ambe doas Norvègia e Occitània se son salvat la lenga en acceptant e subvertent la lenga de l'ouccupant, e en ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 21.37h

#20 Ah, mercés hòrt… Qu’èi quitat FB dètz ans a, e n’i compti pas tornar. Los hialats sociaus en generau (e FB especiaument) que m’en·hàstian.
Be sembla ne sii pas tad aquò hèit, asociau qui soi ¯\_(ツ)_/¯


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 19.11h

#22 L'ucronia! :) Vòstra comparason entre l'occitan e lo francitan occitanizat es fòrça ben trobada. Lo recors a l'ucronia, que manejatz ben, ajuda a comprene fòrça causas dau mond present. Terric Lausa, dins son article sus lo meteis tèma, a imaginat una comparason ucronica entre francés de França e çò que poiriá devenir un francés quebequés autonomizat: Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 18.49h

#21 Ltrobat, relaxatz-vos. Fasètz exactament coma volètz. Avètz drech d'utilizar un parlar locau, ieu vos dirai ren. Critiqui pas l'usatge dei parlars locaus. E ieu de mon costat ai drech de m'interessar ai lengas estandards, e vos prègui a vòstre torn de mostrar un pauc de dobertura d'esperit sus aqueu tèma. L'utilitat d'una lenga estandard es pas un "dògma" sortit de l'imaginacion, es una realitat demostrada per la recèrca scientifica (lingüistica > sociolingüistica > planificacion ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 13.27h

Cal saludar aquell article, que poiriá èsser un ensaj de sciència-ficcion, se Danemarc e Norvègia se nomenèssen França e Occitània, e qu' Occitània aujèsse presa l'independència.
La borgesia de las vilas se seriá adoptat un francitan marcat, e le pòble rural un occitan conservaire.
Le tot dins una tolerància bèlla e democratica.
Amb aquò ne resulta un usatge majoritari de la lenga dels libres contra la lenga rurala...
La psicosociologia es un factor determinant sus las classes do... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'abril 11.21h

#18
Òc, plan segur. Per contre escríver quauquarren com "Los que me legisson sens prejutjat sabon ben que l’occitan estandard es necessari per retrobar un usatge massís de la lenga", ei un axiòma, un dògma religiós? O se pòt argumentar de faiçon racionau?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions