CAPÇALERA: CAOC cursos occità
CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.1.2018 03h00

Observacions sus lo pronom o (ac) (I)


Comentaris 29 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Lo pronom o (en gascon ac) es important e fòrça frequent en occitan.
 
Es un pronom d’objècte dirècte, de la tresena persona del singular, que lo qualificam de “nèutre” perque s’aplica a quicòm qu’es ni masculin, ni femenin. Equival als senses dels pronoms aquò e aiçò (en gascon aquò e açò).
 
Se lia estrechament al vèrb. Se plaça en general davant lo vèrb: o sabi (o sabe, o sabo, qu’ac sabi). Se plaça après lo vèrb a l’imperatiu positiu: explicatz-o (explicatz-ac). En gascon, ac se plaça abans o après lo vèrb a l’infinitiu: o dire (en gascon: ac díser / dise’c [díser-ac]).
 
 
Ni masculin, ni femenin
 
Lo genre nèutre, en principi, existís pas en occitan. Avèm solament dos genres productius: lo masculin e lo femenin. Ça que la, o (ac) representa un dels rars cases ont l’occitan destria de manièra explicita quicòm que pòt pas èsser ni masculin ni femenin.
 
Vaicí d’exemples tipics qu’ajudaràn a distinguir:
 

— lo pronom “nèutre”, ni masculin, ni femenin: o (en gascon ac),
 
— lo pronom masculin: lo (l’) (en gascon lo, l’, ’u),
 
— lo pronom femenin: la (l’).
 
 
(1)
 
— ni masculin, ni femenin: O sabi (O sabe, O sabo, Qu’ac sabi) => aquò / que vas a Bordèu / que lo gat es intrat / que ma tanta partirà diluns / coma resòlver lo problèma / a quina ora lo tren vendrà...
 
— masculin: Lo sabi (Lo sabe, Lo sabo, Que’u sabi) => lo tèxt / aquel principi / lo teorèma de Pitagòras...
 
— femenin: La sabi (La sabe, La sabo, Que la sabi) => la cançon / aquesta règla / la mitologia grèga...

 
(2)
 
— ni masculin, ni femenin: O pòdes creire (O pòes creire, Qu’ac pòdes créser) => aquò / çò que veses / que soi a Brussèlas / que la nèu es tombada...
 
— masculin: Lo pòdes creire (Lo pòes creire, Que’u pòdes créser) => lo rapòrt / aqueste òme / mon amic...
 
— femenin: La pòdes creire (La pòes creire, Que la pòdes créser) => la professora / la version oficiala / aquela istòria...

 
(3)
 
— ni masculin, ni femenin: Explica-o (Explica’c [Explica-ac]) => aquò / çò que pensas / cossí lo vesin es arribat...
 
— masculin: Explica-lo (Explica’u) => lo rapòrt / aquel discors / lo motiu de son acte / lo principi de precaucion...
 
— femenin: Explica-la => la solucion / la pensada de Robèrt Lafont / la rason de ta jòia...
 
 
(4)
 
— ni masculin, ni femenin: O imaginavan (Qu’ac imaginavan) => aquò / qu’Amèlia vendriá / de partir en viatge / de rotlar en Ferrari...
 
— masculin: L’imaginavan (Que l’imaginavan) => lo Paradís / lo scenari del filme / aquel sejorn a Venècia...
 
— femenin: L’imaginavan (Que l’imaginavan) => la situacion / aquela aventura / la fin de l’istòria...
 
 
Comparason amb d’autras lengas romanicas
 
Per un aprenent que part del francés, de l’italian o de l’espanhòl, la dificultat principala es que l’occitan distinguís lo pronom neutre o (ac) del pronom masculin lo. Lo francés, l’italian e l’espanhòl, al contrari, fan pas aquela distincion; utilizan un pronom identic al masculin e al nèutre: en francés le, en italian lo, en espanhòl lo.
 
Un aprenent que part del catalan a pas aquela dificultat. Lo catalan fa la meteissa distincion que l’occitan. Lo pronom nèutre catalan es ho e correspond ben a l’occitan o (ac). Lo pronom masculin catalan es el e correspond ben a l’occitan lo.
 
 
Formas estandards e non estandards
 
Las doas formas estandards, o avèm dich, son o dins la màger part dels dialèctes e ac en gascon.
 
D’autras formas pus localas, non estandards, existisson tanben.
 
— ac e òc dins certans parlars lengadocians non estandards (se sarran del tipe ac en gascon estandard)
 
— au
 
— ec
 
— el
 
— iau
 
ic
 
— iò
 
— ò
 
— òu
 
— vo, v’
 
— ziò
 
— zò
 
— zo, z’
 
— va, v’ e dins un tipe de provençal local (maritim) e, tanben, dins un tipe de lengadocian local. La forma per defaut es va (o pensi => va pensi). Davant vocala se ditz v’ (o imagini => v’imagini). Après un vèrb, se ditz vò (diga-o => diga-vò). En lengadocian local, ont la v se pronóncia coma la b, cal ben escriure va e vò. I a pas cap de rason d’escriure ba* e bò* perque aquò romp l’unitat grafica amb las formas del provençal local va e vò, ont la v es foneticament distinta de b.
 
lo, l’. Certanas varietats localas d’occitan, pro limitadas, suprimisson lo pronom nèutre de tipe o e lo remplaçan per un pronom de tipe masculin lo (l’). Sembla un fenomèn tardiu en occitan. Es benlèu una influéncia del francés le. Aquò se constata, entretant, en provençal literari mistralenc e en niçard popular.
 
 
Usatge de o en provençal e en niçard
 
Dins l’ensemble dels dialèctes, i a pas cap de dificultat per explicar als usatgièrs que la forma o es usuala. En provençal e en niçard, o es tanben una forma perfièchament coneguda, mas aquò necessita de fornir qualques explicas a certanas personas qu’o creirián pas.
 
Se ditz ben o dins los parlars provençals populars vèrs Forcauquier, Manòsca e Castelana; vèrs Nimes; e mai a Canas. Parièr, se ditz ben o dins certanas localitats vesinas de Niça. Es aquela forma unitària e classica o que se conselha tant en provençal estandard coma en niçard estandard, dins la perspectiva de l’occitan estandard pluricentric.
 
L’òbra abondosa de Robèrt Lafont, qu’es lo modèl del provençal estandard, e que representa la pus granda massa de tèxtes de tota l’istòria del provençal, utiliza sistematicament o.
 
Lo quite provençal literari mistralenc, e mai s’utiliza pus sovent lo, accèpta tanben l’usatge de la forma o: l’escrivon ‘hou’ en grafia mistralenca, un pauc coma lo catalan ho. Lo grand diccionari de Mistral consagra una intrada al pronom o (‘hou’) qu’es presentat, aparentament, coma un mot que se diriá sustot “en Lengadòc”, mas pro d’exemples que seguisson aquela intrada son redigits clarament en provençal: fasètz-o (‘fasès-hou’); s’o podiá far (‘s’hou poudié fa’); m’o diguèt (‘m’hou diguè’); t’o fau pas dire (‘t’hou fau pas dire’); vos o dise (‘vous hou dise’); s’o vòs pas creire (‘s’hou vos pas crèire’); la lei vos o defend (‘la lèi vous hou defènd’); es daumatge d’o estraçar (‘es daumage d’hou estrassa’); coma òm o pren, òm o baila (‘coumo on hou pren, on hou bailo’)... E tanben lo meteis diccionari de Mistral utiliza o coma forma normala dins los exemples d’autres articles. A l’article saupre, legissèm la frasa me lo saupràs dire, seguida de la version equivalenta m’o saupràs a dire (en grafia mistralenca: ‘me lou saupras dire, m’hou saupras à dire’).

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

6 de febrièr 14.03h

Lo problèma amb las gramaticas "referencialas" es que, de còps que i a, veïculan d'errors que se trasmeton d'obratge a obratge. Un cas ben conegut es la conjugason del subjonctiu present en -i qu'es erronèa en un gran nombre de gramaticas ditas de referéncia on i son notadas las formas cantim e cantitz, totalament incorrèctas (existisson pas en cap de parlar) en luòc de càntim e càntitz que son las formas corrèctas. L'abséncia de la fòrma assilabica del mot 'ac' es un autre exemple ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de febrièr 13.41h

#28 femenin com masculin, per exemple "aquera pelha, pòrta-m'ac" qu'ei autant de corrècte.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 22.26h

#27 ai vist aquò. Question: e se ditz sonca relativament a un nom masculin?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrièr 07.29h

#26 Es pas vertat per 'ac', pòt perfèitaments remplaçar un nom quora es emplegat en composicion amb un pronom personal. Per exemple: 'aqueste libe, pòrta-m'ac'. Aquesta frasa es plan corrècta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de febrièr 09.00h

Per resumir, "o" o "ac" son de pronoms que remplaçan pas un nom
Coma aquò e çò,... Eca....
:)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 22.42h

Mercé a DS de pòrger de responsas argumentadas.
Pòsca el se liberar un pauc d'una tradicion e de referéncias d'un pichon monde fòrça conservaire...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 00.24h

#21 "Pòes" es la forma vivaroalpenca per "pòdes". I a de règlas ortograficas dins aquel dialècte. La casuda de "d" intervocalica en vivaroalpenc es un fenomèn ancian amb una pertinéncia fonologica, es tan prigond coma la casuda de "n" intervocalica en gascon. Se pòt pas comparar amb lo catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrièr 00.13h

#20 #20 Tenèm de règlas d'ortografia en occitan e —sabètz?— las respècti. Quand prononciam [ˈpɔs], escrivèm "pòs", escrivèm pas "pòts". En occitan coneissèm doas formas equivalentas "liar" e "ligar", las doas formas s'escrivon e totas doas son corrèctas.

A prepaus de "lo" que remplaça "o", ai pas citat totas las varietats concernidas... Auriái pogut citar tanben lo nòrd-gascon per exemple... Ai escrich "entretant": aquel mot occitan significa en catalan "entre altres coses".... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de febrièr 23.59h

#19 L'occitan accèpta de notar un fum de contraccions coma "parlà'm" (en gascon), "aquò es => aquò's", "aquò es => quò es" (en lemosin), "pas verai > pas'rai", etc. Dins lo cas d'un vèrb seguit de "ac", se tracta de l'elision d'una vocala finala davant la vocala iniciala del mot "ac": las règlas de lectura permeton de far l'elision sens que siá necessari de modificar l'ortografia de basa de "ac".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de febrièr 12.17h

Domergue,
ieu escririá "la pòTs" e non pas "la pòs"; "la pòdes" e non pas "la pòes" (cf. catalan).
Tanben "LiGar" e non "liar" per coëréncia.

Cal ajostar lo montpelhierenc: " lo, l’. Certanas varietats localas d’occitan, pro limitadas, suprimisson lo pronom nèutre de tipe o e lo remplaçan per un pronom de tipe masculin lo (l’). Sembla un fenomèn tardiu en occitan. Es benlèu una influéncia del francés le. Aquò se constata, entretant, en provençal literari mistralenc e en n... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

auriò   auriòl   auriòu   ausar   evolucionar   evoluir   excessiu   excès   fishman   gausar   grafias arcaizantas   gròc   jaune   lafont   lemosin   lenga   mal capitar   malescasuda   reüssida   reüssir   roma   roman   si escaire   sumien   vauclusa  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions