Diluns, 27.8.2018 03h00
eslbase.com
Ai ausit mai d’un còp que l’occitan auriá pas de besonh d’estandard rigid ni d’organisme de codificacion. E lei personas que dison aquò afirman que l’occitan se deuriá inspirar de l’anglés. Afirman que l’anglés l’estandard ven de l’usatge e que la lenga anglesa a ges d’organisme de codificacion...
Tota lenga de comunicacion eficaça, amb de foncions estendudas dins la societat, a nòstra Edat Contemporanèa (sègles XIX, XX e XXI), es necessàriament una lenga amb un estandard. L’estandard es una guida utila per levar lei dobtes, per aver d’asinas armonizadas (diccionaris, gramaticas, correctors automatics, òbras literàrias...) e per facilitar leis escambis. L’abséncia d’estandard existís pas dins una lenga solida. I a un estandard que fonciona en anglés, francés, alemand, italian, espanhòu, portugués, rus, arabi, chinés o catalan... Un occitan que foncionarà e que retrobarà sei fòrças dins lo futur serà un occitan estandard.
L’occitan a ben un estandard en via de construccion: es un estandard “pluricentric”, compren de variacions dialectalas leugieras. Es pasmens un estandard que rèsta inacabat, amb tròp de zònas de dobte, a causa dei tergiversacions dau movement occitanista qu’arriba pas encara de s’organizar eficaçament davant lei lengas dominantas (ai fach ma tèsi sus lo subjècte). Pasmens l’occitan estandard existís, maugrat sei lacunas, e coneis d’usatgiers e d’escrivans.
(Un autre jorn, dins aqueste blòg, vos farai un article per respòndre ai gents que creson que l’occitan estandard existís pas.)
L’occitan a ben agut dos organismes de codificacion istorics.
#42 I a aquò en atendent.
https://atlas.limsi.fr/
#42 Es un quicòm coma çai-jos que nos cal raportat a Occitània, de per exemple sus la mapa dels territòris e airals facha per jornalet.
https://atlas.limsi.fr/
A-an-aquel propaus es plan perda que i aguessa pas los departaments de far apareisser en cliquejant sus un s'aquòs, d'aqui estant que los departaments son los reperis los mai coneiguts de cadun, i son las comunas (mudas) perque i sarian pas los departaments sus las mapas dels airals e la de las provencias ??
#41 manca una maqueta sonòra d'Occitània, aisina de transmission intergeneracionala e d'attestacion del usatge oral. De podcastes classats per còdge postal sus un sit dedicat.
#40 ...E lo Cèp d'Òc a Ais de Provença de segur...
http://www.cepd-oc.fr/qui-sommes-nous.php
#39 E tanben la colleccion 'Al Canton' de Cristian-Pèire Bedèl
https://www.amazon.fr/Christian-Pierre-Bedel/e/B001K75RZU
E i a d'autreis exemples...
#38 Efectivament, es important de collectar e de difusar de registraments de locutors primaris. I a de gents que fan aqueu trabalh remirablament e que meton sus Internet de vidèos de granda valor. Per exemple l'IEO de Lemosin o SuveProd (Lissandre Varena).
http://la-biaca.org/
https://www.youtube.com/user/SuveProd
Adiu.
M'agrada plan aqueste article. Mes en legissent, ai pensat que non cal pas solament escriure o parlar, o legir per parlar plan una lenga. Cal d'en prumier escotar.
Donc caldriá tanben organisar de sessions massivas de collectatge oral ambe les ainats qu'an encara un una lenga "nativa". Dins cada parçan del país ont se pòt far.
Per que las generacions qu'an pas agut la lenga occitàna per lenga mairala pòsquen ausir d'occitan autèntic e comprener milhor l'esperit de la lenga, le bia... Legir la seguida
Justament ;..... es, me pensi, exactament lo contrari de çò qu'avetz enumerat !
Las divisions del monde Occitan (associatu, politica, linguistic...) son las primèiras rasons de aquela mort programa.
Perqué la joventu enterèssa pas a l'occitanisme? E simple:
-Pas de plaça a l'escola
-En los mèdias
-Presença visuala plan discreta, especialament en las contradas Occitanias del nord
-Volontat politica nulla
-indéferencia de la populacion
Pas de reivindications politicas dirèctas en raport amb una luta populara, coma la luta de la ZAD de Sivens auria podia esser. Res ... Legir la seguida
#34 L'ai legit completament vòstre comentari. D'autres an agut laissat de comentaris realistas, an agut fach de prepausicions concrètas per una nòva partença emb d'una metodologia renovelada, emb d'idèias ausardas e objectivas.
Lo ressòn que lurs es estat fach sus Jornalet ? Quauques dets verds, un det rouge, un o dos comentaris complementaris e pertinents mès sustot e pro sovent... de silenci. Silenci dals autors d'articles, silenci dals especialistas de la lenga, silenci dau monde ass... Legir la seguida