CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 11 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 18.11.2019 03h30

Occitània e Catalonha, desconnexion e reconnexion, sempre?


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (35 vòtes)
carregant En cargament


Sebastian Šoška (Pixabay)




Etiquetas
catalanisme, catalonha, exotisme, solidaritat, sumien

Lo desfasament deis istòrias respectivas d’Occitània e Catalonha es un subjècte ben conegut.
 

— Lo catalan se destaquèt lentament de l’occitan, tot en restant pròche de l’occitan, pendent sègles 13, 14 e 15, dins lo periòde d’expansion de la Corona d’Aragon, mentre qu’Occitània restava fragmentada e politicament afeblida.
 
— Lo renaissentisme catalan dei sègles 19 e 20 beneficièt d’un sosten sociau fòrça divèrs, deis obriers e dei païsans fins a una partida importanta de la borgesiá catalana. En Occitània l’adesion sociala a l’occitanisme-mistralisme foguèt fòrça mens massissa, nòstra borgesiá occitana regarda tròp París.
 
Maugrat lo desfasament entre Occitània e Catalonha, sovent, lei catalans an inspirat de progrès decisius per l’occitanisme. La diferéncia d’istòria e de situacion, entre Occitània e Catalonha, pòt pas servir de pretèxt per dire que leis occitans pòdon pas far coma lei catalans. Es un argument inoperant. Dins la realitat dei fachs, lei catalans nos an transmés d’impulsions importantas e inconstestablas.
 
— La reïntroduccion progressiva de la grafia classica de l’occitan, ja començada au sègle 19, s’abrivèt au començament dau sègle 20 amb una ajuda catalana. Pompeu Fabra fixèt la nòrma de la lenga catalana en 1913 e inspirèt dirèctament la fixacion de la nòrma classica occitana, per Loís Alibèrt, en 1935. La gramatica d’Alibèrt s’editèt amb una ajuda catalana. La grafia classica de l’occitan auriá jamai retrobat son importància actuala sens un sosten catalan.
 
— La creacion de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO), en 1945, s’inspirava de l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC) fondat en 1907. Sens l’IÈC, i auriá pas d’IEO. E sens l’IEO, una granda part de l’animacion culturala occitana, uei, existiriá pas.
 
— L’occitan a un estatut de lenga oficiala en Aran dempuei 1990, e dins tot lo Principat de Catalonha dempuei 2006, gràcias au sosten catalan.
 
Jornalet, fondat en 2012, a marcat una estapa fondamentala per installar lo jornalisme occitan en linha. Sens inspiracion catalana, se seriá pas fach.
 
Ara, dempuei leis ans 2010, lo procès catalan per l’independéncia recep un sosten popular extraordinari. Una connexion desirabla, entre Catalonha e Occitània, dins lo moment present, seriá que l’energia catalana inspirèsse leis occitans per defendre sa pròpria dignitat.
 
Que son lei motius d’un revelh?
 
— Dau caire catalan, Madrid a retalhat l’estatut d’autonomia dau Principat de Catalonha, especialament dempuei 2010. Tanben Madrid multiplica lei vexacions, reten d’argent public que deu a Catalonha, multiplica lei violéncias policieras e leis arrestacions arbitràrias. Aquò fa que refortir l’indignacion e l’independentisme dei catalans.
 
— Dau caire occitan, leis atacas francesas s’agravan: destruccion organizada de l’ensenhament de l’occitan, reforma autoritària dei regions administrativas, assai de reduire la nocion d’“Occitània” a la sola Region de Tolosa, desorganizacion dau territòri, populacions abandonadas. L’occitanisme organiza de protèstas e de resisténcias, es evident, mai sufison pas encara. I a un espèr ça que la: certaneis occitanistas intran dins lo movement dei corsets jaunes e introduson la vision occitanista sus la destruccion dei transpòrts interregionaus, sus la connexion refortida amb París (lo TGV n’es l’arquetipe), sus lo centralisme parisenc e sus lei zònas abandonadas...
 
Per establir la connexion necessària entre Occitània e Catalonha, ara, vesi doas errors tipicas que son de frens, de formas d’autocensura.
 
— Quand certaneis occitanistas montan de comitats de sosten a Catalonha (amb tota la rason), fan parlar de Catalonha e quasi pas d’Occitània. Fan parlar lei catalans en catalan mai elei ausan gaire parlar en occitan. Demandan la libertat per Catalonha mai es un tabó absolut que demanden la meteissa libertat per Occitània. Ofrisson una ajuda gratuita ai catalans d’Occitània, demandan pas ai catalans d’Occitània d’ajudar la causa occitana.
 
— Quand certaneis occitanistas escrivon de tèxts flames per glorificar Catalonha, escrivon que la causa occitana sembla perduda. Compensan sa frustracion occitana per una fascinacion exotica catalana. Es un discors irresponsable de desmobilizacion.
 
Explorem una practica pus ferma e pus assumida de la lenga occitana en public, un assai de reliar lei movements sociaus amb la consciéncia occitana, un discors descomplexat. Cau sostenir Catalonha e propagar en Occitània...
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

23 de novembre 22.19h

Sénher Sumien,

800 d'independéncia catalana marcan un sentiment nacional e lo sovenir d'un passat gloriós amb un Estat, una administracion, un parlament, de leis, una lenga oficiala e una literatura prestigiosa.

L'Estat espanhòl, cal ajostar, a pas transferit totas las competéncias previstas per l'Estatut catalan actual, cessa pas de limitar o far avortar las leis e nòrmas catalans amb de leis o nòrmas estatalas, e un long etc de marrit faire.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de novembre 10.15h

#7
Mes que per l’ora una partida de la contemporaneitat la podem pas diser en lenga nòstra e la podem pas ensenhar, d’aqui que los mots los avem pas, lo biais de diser las causas l’avem pas tanpauc.

Tanben aver una lenga que te pòt aprene una contemporaneitat, una tecnica d’auèi en lenga nòstra es lo pus mai grand servici que li podem balhar.

Atal la lenga es alssada a un nivèl naut, valorizada e fa demostracion e n'avem bravament mestièr de demonstracion.

Qu’un jove a l’... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de novembre 00.21h

#5 Se touto lengo può dire la countempouraneïta e se, en mai d'acò, la lengo nostro deu dire aquesto countempouraneïta din lou countèste atuau, touto lengo en quisto de recounquisto a lou devé de pourta, de per soun ime, lou meiou de nostre tems coumo lou meiou dau passat, las valou pu pousitivo e proumetouso amai las esperenço de la soucieta per deman.
Sans acò, sans un messaje founs que pertoque mai d'uno realita de nostre mounde, en mai de touca soun cur, uno lengo finis qu'es desv... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de novembre 18.22h

E ben vèsi que per las tecnicas demorarem a « la siensa de destrar e d’atermenar » de l’adelenc arlatenc : Bertrand Boysset (1355- 1446).

I trobem :

L’empan 25,4 cm.
La Cana que val 8 empans 2,03 m.
Lo destre que val 16 empans que val 2 canas = 4,06 m.Lo destre de la vinhas que ten una valor especifica de 13 empans que nos fa 3,30 m
Los pairons que son « jalons »
La cana ² 8 x 25,4 = 2,03 m²
Lo destre 13 empans 13 x 25,4 = 3, 30 m ²
Lo destre de 16 empans 16 x 25,4 = 4,06 m²... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de novembre 11.16h

#1

M'èri doblidat un briu tot aquò tanben :

http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246981.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246982.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246983.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redpieces/pdfs/sg246984.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246985.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246986.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246987.pdf
http://www.redbooks.ibm.com/redbooks/pdfs/sg246988.pdf
http://ww... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de novembre 11.07h

#2 E tu, per qué prenes la realitat ? Pels desirs dels poders franceses successius ? O pels desirs dels poders castelhans ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de novembre 11.00h

#1 Ah vèsi que i a mond rabodilhat aquiu : Assemblada occitana, Academia occitana, e l’immortal CLO.

Per fin que nòstra lenga aguessa una escasença de subrivida e per aprene causas de la vida en occitan, se las vòstras grandors se volian plan clinar sus una demanda urgenta de vocabulari per las causas çai-jos, me sariá polidament de flor.

http://www.redbooks.ibm.com/abstracts/sg246105.html?Open

https://www.freetechbooks.com/tcpip-tutorial-and-technical-overview-8th-edition-t1327.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 18.44h

#1 Prenetz vòstres desirs per de realitats.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 12.19h

Quand l'IEC establís e melhora un catalan estandard, l'Academia Occitana e l'IEA establisson e melhoran un occitan estandard (lo meteis, plan segur).

Mecés plan, sèm connectats ! Trabalham e continuam d'anar cap abans, junts amb Catalonha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions