CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 14 de decembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 1.7.2019 03h00

Otària


Comentaris 19 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (23 vòtes)
carregant En cargament


L’otària es un tipe de mamifèr marin que compren diferentas espècias. La trobam pas dins las mars d’Euròpa a l’estat natural. Es un animal exotic. Donc, per parlar de l’otària, es normal que las lengas europèas utilizen de mots de formacion relativament tardiva.
 
Los diccionaris occitans donan pas encara de forma establa.
 
Dins las lengas romanicas coneissèm un tipe comun que sa forma occitana normala seriá otària, nom femenin. En francés dison otarie, en catalan otària, en italian otạria... En espanhòl i a una forma masculina: otario...
 
Es un cultisme, un mot de formacion sabenta. Las lengas romanicas l’an creat de manièra convencionala a partir del grèc classic ōtária = ὠτάρια “aurelhas pichonas, aurelhetas”, al singular ōtárion = ὠτάριον “aurelha pichona, aurelheta”, qu’es un diminutiu de oũs ~ ōtós = οὖς ~ ὠτός “aurelha”. A partir del grèc, trobam una forma adaptada en latin scientific: otạria. Aquel tipe es un neologisme qu’apareguèt tanben en 1810 en francés, dins lo registre scientific (otarie), abans de s’espandir a d’autras lengas romanicas.
 
Sus l’accentuacion de la forma occitana, per saber se cal dire otària amb l’accent tonic sus -tà-, o otaria* amb l’accent tonic sus -ri-, es preferible de gardar la primièra forma, otària, per fin que restem pròches del grèc, del latin scientific, del catalan e de l’italian. L’accentuacion de tipe francés, dins otarie, amb l’accent tonic sus -ri-, s’explica simplament per l’impossibilitat del francés de metre un accent tonic sus -ta-. Coma l’occitan a un accent tonic mobil, i a pas de rason que seguisca l’accentuacion limitada del francés.



Apondon (06.07.2019)
 
Qualques legeires an afirmat, dins los comentaris, que i auriá una forma “otaria” en grèc modèrne e qu’aquò justificariá en occitan la forma otaria amb accent tonic sus ‑ri‑ puslèu que la forma otària amb accent tonic sus ‑tà‑. Aquel argument convenç pas gaire. Ça que la disi mos grandmercés als legeires de l’aver evocat perque dona l’ocasion de reveire qualques aspèctes apassionants de la vida dels neologismes.
 
En grèc modèrne, totes los diccionaris de referéncia e totes los locutors primaris qu’ai consultats (ne coneissi fòrça) desconeisson completament una forma ipotetica que seriá ōtaría = ωταρία. Per designar l’“otària”, tant l’usatge normatiu coma l’usatge corrent del grèc modèrne reconeisson sustot thalássios léontas = θαλάσσιος λέοντας, çò es, literalament, “leon marin”. Es pas estonant: un fum de lengas coneisson d’imatges equivalent a “leon marin” per designar l’“otària”. Lo tipe lexical otària es sustot tipic de las lengas romanicas e es rar dins las autras familhas de lengas. Donc es normal que siá desconegut en grèc modèrne.
 
Ara, trobam efectivament en grèc modèrne, en insistissent e en furnant dins Google, l’atestacion esporadica d’una forma ōtaría = ωταρία que rèsta rara, desconeguda dels locutors, non normativa e non admesa dins los diccionaris. Se pòt explicar facilament aquela forma per una adaptacion del latin scientific otạria cap al grèc modèrne ōtaría = ωταρία. L’accent tonic del latin se plaça abitualament abans lo sufixe ‑ia mentre que l’accent tonic del grèc modèrne se plaça pus sovent sus la í del sufixe ‑ía = ‑ία.
 
Lo tipe otària es donc una creacion sabenta e artificiala apareguda en latin scientific puèi dins las lengas romanicas. S’es construch modèrnament a partir del material del grèc ancian, segur, mas sens la participacion dels grècs. La basa es lo grèc ancian tá ōtária = τά τάρια “las aurelhetas” (nom nèutre plural), pres coma atribut caracteristic de las otàrias, e s’es adaptat en latin scientific modèrne jos la forma otạria (nom femenin singular). Es d’aquela forma latina que derivan puèi lo catalan otària, l’italian otạria, l’occitan otària, lo francés otarie. Sabèm que lo francés pòt pas accentuar autrament que sus ‑rie, mas aquò es un problèma fonetic francés, pas occitan. E segondàriament, a partir de l’usatge latin modèrne (o eventualament a partir de l’usatge romanic) lo grèc modèrne n’a pogut extraire la forma marginala ōtaría = ωταρία.
 
Rèsta plan natural que l’accentuacion del tipe otària, en catalan, en italian o en occitan, seguisca l’accentuacion de las formas etimologicas anterioras que son otạria en latin scientific e tá ōtária = τά τάρια “las aurelhetas” en grèc ancian.





publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

5 de julh 09.21h

#16 "una fòca" en provençau, tot simple.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de julh 07.33h

Permeteu-me aquest afegitó:

Si el vell marí fou perseguit quasi fins a l'extinció, no va esser pas per aprofitar-ne la carn, ans perquè aquestes foques, cercant els peixos enredats dins les xarxes dels pescadors, hi feien uns forats qui les inutilitzaven.

L'any 1935, uns pescadors de la costa del Migjorn mallorquí varen agafar un vell marí i el mataren. Després el varen exhibir per la rodalia. El primer lloc va esser Campos, la meva vila. Davant el públic, i amb la sospita que aquell... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de julh 07.08h


Pel que fa a la foca, a Mallorca hi havia el "vellmarí" (vedell marí), el "monachus monacus), avui dia pràcticament extingit tot i que, adesiara, certs pescadors afirmen haver-ne afinat qualcun.

Era un animal enorme. Vejau què en diu el DCVB:

|| 7. Vell marí: foca, vedell marí (mall., men.). Axí com bugia o ors o vell marí, qui són pus semblants en figura a home que cavall ni sardina, Llull Cont. 171, 6. Una bossa de pell de vey marí, Ignor. 28.

Pel que fa a la foca dels zoològi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de julh 01.52h

#12 plan mercès monsur Peir, d'auer arrecopiat toteras informacions dera Wikipedia en Catalan entà d'assabentar eths lectors de Jornalet sus eths mantuns noms populars en Catalan deth animau nomat "foca" en Catalan. Que vos en poderiai dar dus o très mès...
Ça'm par qu'era question èra de saber com se ditz en Occitan, e milhor com se disià en Provençau quan eths pescaires s'en trobauien sus eras lècas enas calancas ( condicions bonas entà non caiger per fòrça, a cada còp sus ua co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 22.56h

#14 Lo fait que los Grècs accentuan otaria e non pas otària ven de la procedència francesa del mot, segon ieu. Son los Grècs qu'an emprontat lo mot au francés e non pas lo revèrs. I a pas cap de rason que los Occitans sian mai grècs que los Grècs, vertat? Que lo mot siá rare o pas en grèc a pas res a veire amb la problematica pausada. L'Acadèmia e lo Congrès son d'acòrdi per accentuar otaria atau, alavetz oblidatz otària..


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 20.27h

#11 En grèc modèrne otaria es una fòrma rara e salvatja que se tròba pas dins los diccionaris. Se ditz puslèu thalassios leontas, Θαλάσσιος λέοντας dins Wikipedia e dins lo diccionari Pons. https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%98%CE%B1%CE%BB%CE%AC%CF%83%CF%83%CE%B9%CE%BF%CF%82_%CE%BB%CE%AD%CE%BF%CE%BD%CF%84%CE%B1%CF%82


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 17.50h

Caldriá estudiar lo problème pus seriosament, l'accentuacion es pas una lotariá :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 17.24h

La foca monjo de la Mediterrània (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Foca_monjo_del_Mediterrani) és una foca o llop marí o llop de mar o vell marí, o bou marí, o vaca marina, o porc marí, etc. (o serena en rossellonès) (Phocidae) (Monachus monachus) (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Foques). En perill crític a la Mediterrània.

Les foques monjo (Monachus) és un gènere de foques que conté dues espècies vivents i una d'extinta. (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Foca_monjo)
És una variant... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 14.45h

#9 Remarqui que lo grèc modèrne accentua "otaria", non pas "otària".


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 12.52h

#3 Adieu,
Es probablament vedèl marin (en realitat vell es una forma corta de vedèl; veire en francés veau-marin). Apareis dins lo Talamus de Montpelhièr la descobèrta d'un animal que sabián pas tròp çò qu'èra (https://books.google.fr/books?id=o9VDAAAAcAAJ&pg=PA407&lpg=PA407&dq=vielh+marin+thalamus&source=bl&ots=mlrN_SjIn_&sig=ACfU3U0RMxnyqv58hB8kTxWRaid6rDiqNA&hl=fr&sa=X&ved=2ahUKEwi4z9WqiJbjAhWO4YUKHXj0DoMQ6AEwCHoECAkQAQ#v=onepage&q=vielh%20marin%20thalamus&f=false)... Es aparentame... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions