CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 27 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 29.11.2021 03h00

Una brocadura escarnís lo provençau dins l’acadèmia d’Ais-Marselha


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (43 vòtes)
carregant En cargament





Lo rectorat de l’acadèmia d’Ais-Marselha¹ difusa una brocadura novèla, Apprendre le provençal, qu’es plena d’afirmacions erronèas sus la natura de la lenga occitana. Va dins lo sens dau secessionisme lingüistic, dau pseudoprovençalisme e d’aquela oficina contestabla que s’apèla lo “Collectiu Provença”.
 

— La brocadura dau rectorat presenta lo provençau coma se foguèsse una lenga diferenta de l’occitan, mentre que sabèm ben que provençau e occitan son dos noms per la meteissa lenga. L’imprimit utiliza lo tèrme erronèu “lei lengas d’òc” au plurau quand sabèm que i a una sola lenga d’òc.
 
— Lo document presenta unicament la grafia mistralenca e escond l’existéncia de la grafia classica. Pasmens sabèm que la grafia classica representa la granda majoritat de la literatura escricha en provençau dempuei leis ans 1950 e l’escòla de Robèrt Lafont.
 
— L’imprimit presenta quasi unicament d’escrivans qu’utilizan la grafia mistralenca, ditz pas un mot deis escrivans que fan tota sa carriera en grafia classica. E en particular ditz pas un mot sus Robèrt Lafont, l’escrivan mai productiu de tota l’istòria de la literatura provençala (e de tota la literatura occitana en generau).
 
Aquela brocadura, imprimida amb l’argent public, va còntra la realitat lingüistica e còntra lei nòrmas administrativas.
 
— Es contrària au saber elementari, scientific e consensuau sus nòstra lenga, que s’es establit clarament dempuei dos sègles de lingüistica romanica.
 
— Es en contradiccion amb lei nòrmas administrativas dau Ministèri de l’Educacion e dau Ministèri de la Cultura, que dison clarament que lo provençau es una partida de l’occitan. Lei professors de “provençau” de l’acadèmia d’Ais-Marselha son recrutats, pasmens, dins un concors que li dison oficialament “CAPES d’occitan-lenga d’òc”.
 
— Es en contradiccion amb la pensada de Frederic Mistral e dau Felibritge qu’afortisson l’unitat de la lenga occitana e qu’utilizan lo tèrme provençau au sens larg coma un sinonim d’occitan.
 
— Negligís la preséncia, dins l’acadèmia d’Ais-Marselha, de dos dialèctes occitans que son egaus en valor: lo vivaroaupenc e lo provençau (au sens estrech). Lei ministèris francés de l’Educacion e de la Cultura reconeisson ben aquelei dos dialèctes.
 
La brocadura dau rectorat d’Ais-Marselha impausa un discors contrari a la realitat de la lenga, contrari a la nòrma administrativa e contrari au principi dau servici public.
 
Après suprimir lei cors d’occitan pendent d’annadas, lo Ministèri de l’Educacion sembla de tolerar, ara, una “publicitat” per lei cors d’occitan e paga de brocaduras. Mai son de brocaduras qu’enganan lo public.
 
— Un rectorat francés ausariá pas far la promocion de la geografia en afirmant que la Tèrra es plana.
 
— Un rectorat francés ausariá pas far de publicitat per la biologia en tenent una posicion creacionista.
 
— Per còntra, un rectorat francés s’arròga lo drech de parlar dau provençau en pretendent qu’es pas d’occitan, en escafant sa grafia tradicionala e en censurant una granda part de seis escrivans màgers.
 
Es evident que lei gents que son a l’origina d’aqueleis errors auràn de fornir d’explicas. L’IEO-CRÈO Provença a escrich au rector per demandar de rectificacions.
 
I a de redactors citats a la fin de la brocadura que son de personas seriosas, onèstas e competentas. Mai an pas pogut faire prevaler lei fachs objectius dins la redaccion finala.
 
Dins leis ans 1970-1980, en Provença, ja leis usatgiers de la grafia classica e de l’unitat de la lenga occitana faguèron trionfar la veritat e l’objectivitat. Tornaràn ganhar dins lo futur. L’occitan de Provença merita un tractament digne e una informacion justa.



 

¹ Una acadèmia es una circonscripcion dau Ministèri francés de l’Educacion. Un rectorat es l’administracion centrala d’una acadèmia. Un rector dirigís una acadèmia. L’Acadèmia d’Ais-Marselha compren lei departaments deis Auts Aups (05), deis Aups d’Auta Provença (04), de Vauclusa (84) e dei Bocas de Ròse (13).
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 
 
 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Perfil

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions