Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

B com Big Pharma

Dens aqueste article, que trobaratz quaquas reflexions meas a prepaus de l’emission Pensada Critica n°2 qui podetz tornar escotar ací.

 
Que trobaratz tanben las honts qui m’an servit entà la preparar, si per cas voletz verificar que ne disi pas tròp de bestiessas e/o rensenhà’vs mei suus subjèctes evocats.
 
Aqueste article n’ei pas un resumit de l’emission mes un produit derivat.
 
Parlar de Big Pharma, ei déjà aderir a ua idea complotista?
 
Que m’a susprés de trobar qu’èra lo cas lo mei sovent: au contra de las apelacions GAFA (Google, Amazon, Facebook, Apple) o Big Data qui designan realitats indeniablas deu noste monde, lo vocable Big Pharma be designa ua realitat (l’ensemble de las granas entrepresas farmaceuticas), mes en tot includir ua interpretacion d’aquesta realitat: aquestas entrepresas que serén unidas per’mor qu’an un interés comun e aqueste interés comun que va a l’encontra deu noste.
 
Darrèr l’idea de “Big Pharma”, que i a sovent l’idea qu’aquesta entitat nebulosa dont l’existéncia sembla hòrt improbabla estujaré vertats (los medicaments qui vend que son posons; qu’existeishen remèdis naturaus qui fonccionan miélher) e complotaré au nivèu mondiau entà’ns emposoar.
 
E be’m sembla un argument centrau dens la promocion de la “santat naturala”: la nocivitat de las potingas de la concuréncia (aperada Big Pharma, allopatia o medecina convencionala). Notem que n’ei pas un argument completament faus: los remèdis qui an un efèit recercat qu’an sovent efèits indesirables tanben!
 
L@s qui promòven la “santat naturala”, n’an pas qu’a desbrombar d’ac precisar quand los lors remèdi n’an pas tanpòc d’efèit recercat e l’abséncia d’efèit indesirable que vad un avantatge[1].
 
Qu’ei aisit de’s deishar gahar a la loa retorica e que cau drin de temps e de reflexion per se’n desgahar.
 
Si voletz un exemple concret, dens lo discors de promocion de l’artemisia annua com un remèdi contra lo paludisme, lo covid, lo cancèr e lo SIDA, que i a sovent l’argument (faus!) que l’OMS auré interdit de cultivar aquesta planta entà poder continuar de véner las pillulas qui contienen la soa mollecula activa (l’artemisina). Qu’ei faus mes qu’ei ua vision deu monde coerenta: maishants laboratòris contra bons remèdis a plantar dens lo noste casau.
 
Si crompas un remèdi miracle a un(a) charlatan(a) que’t hès colhonar. Qu’arriba a tot lo monde mes ne’n vas pas tirar glòria. Mes se lo remèdi miracle ei interdit per un poder mondiau secret, que vades un(a) rebèl(a) e un(a) resistent(a) qui sap la vertat! (ne desbrombetz pas jamei de valorisar la persona qui voletz colhonar!)
 
Dens aqueste episòdi qu’evoquèi tanben los laboratòris Boiron ( qui n’an pas hèit que 557 milions d’euros de chifre d’ahar en 2019, que m’èri enganat), lo magasine Bio Contact (be’i tornaram, sus aqueste maganzine….) e la Belgica, tèrra d’ovnis e d’associacion scepticas (https://comitepara.be/)
 
Bona escota e a lèu!
 

 
 
 
 
 
[1]Enfin quand ei lo cas! Be i a tanben remèdis “naturaus” qui, en mei de non pas estar eficaç, son dangerós.



 


 
fffff fffff
 Quauquas honts qui ne cabèn pas dens lo tèxte
 
 Sus Big Pharma
 
Teoria del complòt de Bigpharma Salta a la navegacióSalta a la cerca  Las páurs ligadas a la Vaccinacion implican a còps l'adesion a la teoria del complòt de Big Pharma (Wikipèdia)
 
Quand est-ce qu'on biaise ?
 
 
Sus la malautia de Lyme
 

 
 
Suus dangèrs supausats de las ondas electromanheticas, que i a hèra de referéncias... ua ací
 

 
Sus Romano Zago e l@s japonés(a)s de 1945, que’us retrobam dens l’article wikipedia sus l’aloé arborescens... Mes tostemps shens ligam tà verificar. https://fr.wikipedia.org/wiki/Aloe_arborescens
 
E enfin suus regimes “detox”, dab o shens aliments
 
 
   

 
abonar los amics de Jornalet
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo Pimflòid
10.

#8 Bon, la responsa qu'ei drin longa mes abans que volèvi díser qu'en fèit qu'èra drin ua galejada quand vse calificavi de "hater". De mei dab lo recul, que m'avisi que lo vòste comentari demorava mesurat e respectuós, mentre que dens autes media que s'i vèd causas plan mens cortesas.
E sustot l'emission e los articles que son hèits entà provocar aquesta mena de reaccions, donc qu'èri content d'aver ENFIN un "hater" :-)

Si voletz continuar lo debat, que podetz léger çò qui sèc e i respóner mes si'n voletz demorar ací, que poderam debàter suu subjècte qui vien.

E ara la responsa longa : En fèit l'expression "teoria deu complòt" qu'a per but de denonciar com abusiva l'ipotèsi segon laquau un eveniment o ua situacion ei la consequéncia d'un complòt meilèu que d'un asard o de factors multiples ... quand aquesta ipotèsi ei abusiva.
L'incendi deu Reich Stag peus nazis, ara que sabem qu'èra un complòt vertadèr : qu'avem pròvas.

Qu'avem pròvas tanben que multinacionalas an complotat tà desinformar lo gran public suus dangèrs deu tabac, deus cambiaments climatics, de l'amianta o deu mediatòr (lista non-exaustiva).

Nat promotor deu scepticisme scientific ne va pas díser qu'ei impossible que complòts se passen tanben a la nosta epòca entà desinformar lo monde e hà'us deumau.

Solament a l'epòca on la multinacionalas sus-citadas s'emplegavan a har lobbying e desinformacion, en parallèl, que i avè expèrts scientifics qui estudiavan los dangèrs sus-citats e qui, de còps, essajavan d'alertar la populacion com podèn.

Tà jo la diferéncia entre lo ligam cigarreta-cancèr e lo ligam Linky-cancèr qu'ei que lo purmèr ei coneishut per estudis scientifics despuis las annadas 60 mentre que lo segond qu'ei estat recercat peus scientifics e pas trobat. La diferéncia qu'ei "qui alèrta?" Dens lo purmèr cas, qu'èran scientifics experimentats qui emplegavan metòdes adequats e pas dens lo segond... Au mensh a la mea coneishença.

Sèi pas s'èi plan resonut a la vòsta objeccion...

  • 2
  • 0
gilóß
9.

#8 desbrembavi los complotistes mei dangeirós pr'aqueths torns : los que gausan demandar quants lhits de reanimacion son estats aubèrts dempuish un an, e tanben los que hèn remarcar qu'un nombre brut de càs positiu aquò vòu pas díder arren si n'es pas comparat au nombre de tests efectuats.

#hater#incivics#charlatans#totsalafinestra20h

  • 2
  • 0
gilóß
8.

#7 repròchi sustot l'emplec de "complotisme", e d'i mesclar aquí dedens los que critican lo foncionament ultra-privat de l'industria farmaceutica, los convençuts de la fin dau monde en l'an 2000, los anti-vaccins, los ufològs, los que promaven la santat naturala, los anti5G, los antiLinky e shens dobte los vibrològs e los que creden pas a l'existéncia dau SIDA o dau desreglament climatic, shens i trobar de distincion, com si tot se valè dens la vòsta pensada critica anti-complotista.

se pòt totun pensar qu'existís una convergéncia objectiva d'interests entre los grops financèirs que possedíssen los laboratòris farmaceutics, qu'aqueths medishs grops saben utilizar sas relacions dens lo monde politic, medicau, mediatic ; se pòt benlèu pensar que los hilats sociaus e los grands grops de l'economia internet tròban profit dens la dita crisis sanitària, tanben, aquò me sembla pas completament de maishanta he ?

aqueth termi generic de complotisme es un biaish aisit ende descredibilizar l'adversari ende lo héser passar per un fadat shens reflexion, shens mejan de contestar --pr'amor los complotistes son fanatics shens esperit critic, aquò's sabut. aquí çò que repròchi au vòste tèxte. n'èi pas escotat l'emission, pas avut lo temps, desolat.

encantat de sàber que sui un "hater", e que m'agitz plaçat dens una casa de la vòsta classificacion, #hater#complotistas#joquèilosenscritic#decriptatgedaumonde.

  • 2
  • 0
Lo Pimflòid
7.

#1 Ne soi pas segur d'ac compréner tot : que reprochatz aus partisans deu scepticisme de non pas denonciar las opressions sistematicas, b'ei aquò?

#2 Content que vs'agrade :-) Qu'ei ABANS TOT ua emission de radiò.

#3 Si resumi plan que pensatz que los vaccins an mei de riscs que de beneficis? O que son hèits entà'ns tuar per regular la populacion?
"Ente son los desbats contradictoris dins los medias?" Aparentament, sus jornalet.com qu'ei ací ;-)

#4 Que'm sembla que i a istorians qui datan l'aparicion deu complotisme atau com lo coneishem a la contra-revolucion francesa. Dab lo libe d'Augustin Barruel, Mémoires pour servir à l’histoire du Jacobinisme. Donc plan a dreta, dejà a la basa XD. Mes que i a tanben teorias complotistas d'esquèrra. Que pensi que la de Big Pharma ei populara a l'encòp a dreta e a gaucha.

  • 1
  • 0
Lo Pimflòid
6.

#5 Un pimflòid qu'ei sia un hippie, sia ua persona "originala"... mes dens lo maishant sens deu tèrme. Que vien, segur, deu nom deu grop britanic Pink Floyd. Qu'èi entenut aqueth mot en Bearn e en Arièja, que parlan mei de "peluts".

Hèi, las duas personas qui an "valorisat" lo comentari #5 negativament : Perqué????? Qu'ei juste ua question, non?

#1 Ne soi pas segur d'aver tot comprés mes qu'ètz lo men purmèr hater

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article