Dimècres, 6.7.2016 03h00
Mas del potz - Aprenem que l’IEO trabalha suls micro-toponimes, almens quicòm d’agradiu dins aqueste tròç de l’esquèma
P76 Valorar la toponimia occitana
Aquel tròç de l’esquèma nos informa de la volontat de la region de far la correccion dels toponims escrits d’un marrit biais. Pensi a un giratòri de Montalban qu’indica: "Bonnefond / Fonneuve". Tot aquò es pas francés, nimai occitan pertant es oficial!
Caldriá legir Bonafont / Fontnèva (fòrma carcinòla normalizada de nòva). L’esquèma tracta de bilingüisme mai, dins aquel cas me demandi se cal vertadièrament gardar aquela cagada de Bonnefond e Fonneuve. Optarai pel tot en occitan. Un nom es un nom. An pas demadat als Delpeches de se tornar nommar Dupuy, o vesi pariu pels noms de lòcs.
Corregir los toponimes permet:
Un ajuston, lèu fach.
Per precisar mon perpaus de consulta democratica locala per l'acceptacion d'un projèct.
Òi. Oblidèsses pas que lo monde (associacion o comuna) an besonh de compréner bien clar ce que lurs prepauses. Vòlon saupre onte los menes e per de qué. Devon sentir que i prenon part, que son eles que legitimon lo projèct e son entrincament.
Devon sentir que son eles qu'an permés sa mesa en plaça de per lur poder de decision. Coma se l'idèia veniá d'eles finalament.
Per f... Legir la seguida
Ieu te dise òsca per ta bòna volontat e ta fe, Quentin ! Es aquò que mai còmpta.
Per lo manten amai lo creis de la lenga parlada, transmission familiala / escolara mai socializacion son endispensablas.
Per lo creis de la consciença, la visibilitat de la lenga es endispensabla dinc los luòcs publics / oficiaus mai sa plaça dinc los enjòcs educatius / economics.
Mès quò's segur qu'una lenga soleta sens li apariar cultura, valors, debat politic, agricultura, urbanisme, projèct de socie... Legir la seguida
Per Cafi : o sabi ben que se parla tanben gascon per Tarn e Garona, ai d'amics en Lomanha e m'o tenon dit que son gascons !
Expliques clarament lo problèma qu'avèm :
de lòcs d'Occitània amb de còps una grafia normalizada mès amb una prononciacion francesa e de l'autre costat de noms fonetics, donc amb la bona prononciacion mès manca la bona grafia.
Tot aquò ven de l'abséncia d'ensenhament de l'occitan. Pertant quand òm es per Alsàcia, sens saber alemand, sabèm tots que cal pas pro... Legir la seguida
Comprenossitz un chic lo sens de le lenga, n'auretz pas a domandar l'intervencion d'un linguiste entà saber que pagomal es Paga-Mal e pas pagòmal. Pff. Qu'a reson lo Gaby (sus tota le linha), que con.hónetz grafia e lenga...
E puish bon, aquiths articles que son plan brabes, plenhs de bona volentat, mes qu'aconselhi a l'autor d'anar cercar un chic mè lunh e de se har ua cultura locau avant de voler sauvar qué que singui. Les perpausicions que son tròp simpletas...
Corregir los toponims ... Legir la seguida
#9 Vèsi que la n’en volguetz al paure Alibert, sabi pas perqué. Aquel òme faguèt un trabalh, benlèu ambe de dècas, i a pas que los que fan pas ren que s’enganon pas, astrudament trabalhèt lo paure d’el, segur en plaça de charrar de longa.
Benlèu qu’es temps de levar lo pè, se voletz enantir, suls los qualificatius amistós a l’encontra dels autres (illuminats, racistas, alucats del capèl e autres…).
Osca per vòstre trabalh ! Baste que i aguèsse cap de dècas tè !
"Véser desbarcar los tròls gascons, los illuminats lemosins e los racistas provençaus, aquò's normau, aquò's la democracia e la diversitat d'opinions a l'encòp, pas vrai ? "
Levat qu'en país d'oïl se vei pas de tròls normands, d'illuminats borguinhons o de racistas picards téner de prepaus similaris sus la cultura e la lenga d'oïl (enfin lo francés, qué) . Los nòstres son simptomatics d'una alienacion, pas d'una democracia.
#6
(Avant tot, per les despensas publicas, retiri çò qu'èi escrivut. Digam que 'quò'ra una badinada.)
Aquò's vrai, una doctrina diu pas èster debatuda. Lavetz me taisi. Fau pas gratilhar lo praube Alibèrt, que riscaré de se desendromir. Non, shens peguejar, cresi qu'es sanís qu'i augi d'opinions diferentas entremitan los occitanofònes, coma entremitan los francofònes. Poiretz èster content que Jornalet estussi lugit per de gents qu'an d'ideologias tant se sii diferentas deu mitan ... Legir la seguida
En ortografia normalizada, dins lo dialècte lengadocian, lo diftong 'uè' s'escriu totjorn 'uè', e mai quand se pronóncia localament [ɛ]: Fontnuèva' [ˌfunˈnɛβɔ], lo Puèg [lu ˈpɛtʃ, lu ˈpɛ(t)]...
4 Gaby Balloux !
Te vau dire pichon, m'assadolas! Totjorn las garrolhas e totjorn se chacalhar e ren de ren que n'enantís n'i a un brave confle!
Avèm pas una quita basa de donadas amb los noms en occitan de tota occitània.
Per las despensas de l'argent public i a dins la region Occitània 158 consèlher regionals, pas qu'aquò, que costan 2661€ cada mes multiplicat per 158 representa un còst de 420 438€/mes.
A l'an aquò fa 420 438€ x 12 = 5 045 256€. La region a un dèute de 211... Legir la seguida