Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ensenhament occitan bilingue: Shau!!! e la vergonha damora…

Lucia Roulet-Casaucau

Lucia Roulet-Casaucau

Diplomada en musicologia e en castelhan es adara musicaire professionala especializada en musica occitana tradicionau e en barròca e regenta bilingue occitan/francès per las escòlas publicas.

Mai d’informacions
I a temps adara que n’èi pas escrivut mès en aqueths moments de fin d’annada, e per héder un bilanç de la mia purmèira annada d’ensenhament bilingue,  èi una causa de díser, denonciar, cridar a tots èsters umans que se disen “occitans”.
 
Sèi plan esbaudida dau pauc de fiertat qu’an los regents bilingues uèi lo dia. Òc, daunas e sénhers, en mèi d’un nivèu mèi que lèugèir en lenga, (“r” apicala desapareishuda, vocabulari francisat etc.) adara, l’explic que s’enten dens totas amassadas bilingues dab pairs es l’ideia de qué, òc,  es plan  un ensenhament bilingue mès en arren serà un escur prau francés. En resulta, indirectament, e podem ausir aquò: “ce que nous apprenons c’est du patois, à l’oral, le français ne sera jamais menacé”.
 
Es aquò la batèsta que volem? Es atau que vam poder víver liures dens lo nòste país?
 
Jo me sembla mèi de la vergonha e d’un “non pas i créder” mèi que de militantisme. E es atau qu’après, los collègas antioccitans nos mespresan, e s’escasen a destrusir totas las oportunitats de doberturas de classas bilinguas.
 
N’i a pas longtemps enqüera, me demandèran de’m carar pr’amor qu’amuishavi tròp mon amor de la lenga e lo hèit que mons eslhèves e los pairs èran urós de parlar l’occitan dab jo.
 
Un ensenhament bilingue, òc perqué pas, mès non fau héder de brut…. shau… los francés e poderén se botar en colèra.
 
Me sembla que sèi dens lo men drèit: parli occitan dens lo men país. Pas digun n’a d’empachar quauqu’un de parlar la sua lenga dens lo son país. Non pensatz?
 
Un vertadèir trabuc s’aubrís aquí me sembla: si volem transméter de plan la nòsta lenga, ja nos fau estar segurs e fiers de çò que sem. E si volem gents convençudas, nos fau monde plan format e que pòt respóner a las pelejas daus “antiregionaus”. Que son gents, en realitat, hòrt nècis a perpaus de la lora identitat.
 
Collègas de doman e de uèi, sietz fiers de la vòsta lenga, ne vos estujatz pas. Si que non deishatz càder vos pregui. De héder las causas a mitat, hè mèi de mau que non pas héder arren.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir Bigòrra
28.

Compeltament en accòrd dab çò de dit en aqueth article.

Que cau totun ajustar ua causa sus eth mòde e eths critèris de recrutament d'aqueths professionaus dera transmission dera lenca. Que i a ua mena de monomania de cap ara literatura coma òm ac pòt constatar en consultar eths programs deth CAPES o CRPE de qui hèr desbrembar qu'eth ensenhament aquetse qu'a sustot besonh de s'emparar sus ua lenca de tot dia manejada de plan peths ensenhaires, donc tad aquò hèr que cau que'n agen ua practica sociau. A qui a ua practica deth occitan enas generacions navèras de candidats ath despart deths militants ?

Que constatam malurosament de qu'aqueth monde recrutats sovent non saben pas parlar de plan pormor era mestresa dera lenca que passa ath second plan. Que'us manca eth "huec sacrat", non transmeten pas era lenca aths loés dròlles (tot qu'ei dit), non son donc pas credibles. E dont totun que pausa un problèma de seriosèr s'aqueth ensenhament ei portat per incompetents sense motivacion.

Urosament, un pialèr d'autes, e que pensi que Lucia Roulet que'n hè partit, que cregen a çò que hèn !

  • 10
  • 0
BOURDON Pau
27.

#24 "d'autant que los saberuts que passan lo temps a criticar dens los comentaris, son pas sovent presents au moment d'agir e de s'organizar per la recuperacion sociala de la nòsta lenga." Ac sabetz ? E'us avetz encontrats ? Que'us coneishetz personaument ? E vos, qué hètz ?

  • 6
  • 6
Gerard Joan Barceló Pèiralata
26.

#25 Òc, d'acòrdi, mas en realitat cal destriar entre las [r] apicalas brèva (generala en occitan) e longa (qu'existís sonque en lengadocian e en gascon). Domergue a escrich aicí un bon article sus la question:
http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/90/defendam-las-diferentas-r-de-loccitan


  • 3
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
25.

#23 Me sembla qu'es ço qu'ai dich, non ? Aqui ont l'r apicala exista, es legitim d'assajar de la manténer, siam d'acordi. Aqui ont exista pas, veio pas l'interés de l'impausar, per se distanciar lo mai possible dau francés. La mestresa de las opausicions fonologicas, de l'accent tonic, de la morfosintaxi me sembaln mai urgenta

  • 8
  • 0
pjmasdiset alhors
24.

#15 sabi pas d'ont tenetz aquesta rumor. es faus, de la debuta a la fin. a Aprene, o a Calandreta, sajan d'ensenhar l'occitan mei beròi possible, mei blós e realiste. damb la situacion de la lenga actualament, es pas aisit.
d'autant que los saberuts que passan lo temps a criticar dens los comentaris, son pas sovent presents au moment d'agir e de s'organizar per la recuperacion sociala de la nòsta lenga.

  • 3
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article