Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Còp de morre: çò que me va conflar lo 8 de març

Coma o sabètz ja, lo 8 de març venent serà, coma cada annada, la “Jornada Internacionala dels Dreits de las Femnas”. E coma cada annada, ma jornada sera clafida de sorgas de facepalms* de tota mena, legissent de causas coma las seguentas:
 
 
Los qu’aiman las femnas… per la lor CB
 
“Jornada de la femna: -10% sus tota la botiga”
 
Lo mai bel. Comença tras lo matin, en alucar l’ordenador per legir mos mails. Duas conariás en una! La primèra, es pas la “Jornada de la femna”, coma una mena de “Fèsta de las maires”-bis. Es una jornada “dels dreits” de las femnas, es a dire una escasença de soscar a la condicion feminina dins lo monde, al lòc de crompar de vestits. Es aquela la segunda conariá. Ai pas res contra lo fait de crompar de vestits, ni contra una reduccion, mas… cossí dire… es pas lo jorn. Non, vertadièrament pas. Fòra-subjècte…
 
Passi lèu sus lo fait que “la” femna existís pas, i a pas que “de las” femnas.
 
 
Lo pesuc
 
“Perqué i a pas una Jornada de l’òme?”
 
I a totjorn un colhon dins la jornada per la sortir aquela. Benlèu… espèra… daissa-me cercar un pauc… ai trobat! Pr’amor que jamai un òme s’es vist refusar un dreit per la rason qu’èra un òme? Per exemple. Quicòm mai? Non? Plan.
 
 
Saberuts de la data
 
Lo que te ditz que “la data del 8 de març ven d’una manifestacion d’obrièras del textil en 1857”. Ben non, desolada l’amic, es un fake de l’Huma. Verifica se me creses pas. L’autre te dira “es Lenina qu’a popularizat la data” coma s’èra, de fait, un “daquòs de roges”. O pièger, una data causida… per un òme! Es mietat-vertat, l’a oficializada, mas ven d’una cauma de femnas de la debuta de la revolucion russa. Sovietica cèrtas, la data, mas feminina! L’onor es salvat!
 
 
L’”amorós de la femna”, aquel pichon èsser manhac
 
Que siá “darrièr cada grand òme, i a una femna”, o “las femnas son mai doças, ne cal mai dins la vida politica”, es la meteissa mena de misoginia erigida en omenatge. Sèm pas aquí ni per sostenir las vòstras ambicions (òm me ditz a l’aurelha que d’unas femnas an d’ambicions personalas, quina vergonha!) ni melhoras que vosaus per esséncia. Problèma: pensar que qualqu’un es melhor o pièger que se “per esséncia”, es un esquèma racista/sexista. E ben òc, tot simplament.
 
 
25% de salari de mens?
 
Nos dison “las femnas ganhan, per lo meteis trabalh, 25% de mens que los òmes”. O 28%, o 30%… 30% un còp, 30% dus còps… vendut! Desolada, es… falç. La differéncia de salari s’explica per mantunas rasons:
 
• La causida de via professionala: degun obliga pas las femnas a preferir lo social, l’educacion… e non pas la tecnica, que daissan als òmes, alavetz que son plan formadas, e bonas a l’escòla. Lor agrada pas? Sabi pas… domatge, aquels emplecs son mai pagatz. Influéncia culturala? Benlèu…
 
• Lo temps de trabalh: lo temps parcial es sovent feminin… Las femnas vòlon passar mai de temps amb lors pichons? Los òmes las ajudan pas pro a l’ostal? Un pichon esfòrç mossur, anem, es per l’egalitat.
 
Un còp aquò levat, e d’autres detalhs (las que gausan pas demandar una augmentacion, interrupcion de carrièra, eca.) demòra quasi-res. Non, l’emplegaire discrimina pas las femnas per lor salari. Lo patron, que cadun sap avida d’argent, se podiá aver lo meteis trabalh per 30% de còst de mens, emplagariá pas que de las femnas, e fotriá los òmes defòra.
 
Brèu, cresi pas qu’avançar d’eslogans basats sus de las chifras falças faga progressar la condicion feminina.
 
La tièra es incompleta, segur, lo 8 de març darrièr es luènh, me perdonaretz se me remebri pas de tot çò que me fara sospirar dimenge que ven.
 
 
Alavetz de qué parlar?
 
Espèri ausir de las femnas curdas qu’an ajudat a liurar Kobanê. Perqué es feminista aquò? Non pas per mostrar qu’una femna pòt manipular una arma per la libertat (o sabèm ja, se remebrar nòstras germanas del sud dels Pirenèus). Mas pr’amor que lo fait que sián de femnas compta dins lo conflicte: legissaiái que per un òme de Daech, morir a la “guèrra santa” es s’assegurar una plaça al paradís manca se… se fa abatre per una femna. “Ès sexista paure con? Vau utilizar aquò contra tu dins mon estrategia”. Ni mai, ni mens. Òsca e bon coratge per la seguida las filhas.
 
Espèri ausir de las femnas indianas que lutan depuèi mai d’un an a la seguida del viòl collectiu d’una estudianta per far reconéisser aquela injustícia, ne fasent un debat nacional. Lo viòl es corrent en India, e plan sovent los agressors an pas cap de remòrds. An obtendut una modificacion del còde penal, mas ailà coma endacòm mai, lo viòl es corrent, banal, banalizat. Una femna sus dètz serà violada dins sa vida, estiman de chifras que sotisson de sabi-pas-ont – es segurament encara mai, vist que la màger part de las femnas violadas o dison pas, per vergonha, paur, o… culpabilitat. Es tarrible, la culpabilitat d’èsser victima. Es per aquò qu’espèri ben ausir de la “cultura del viòl”, qu’es pas una invencion, e qu’es accompanhada d’agarriment, d’umiliacion, de suspicion de falças declaracions, de paternalisme…
 
Mai generalament, espèri ausir de la mai granda injustícia qu’es faita, universalament, a las femnas… la violéncia. Es a l’origina de totas las inegalitats, pr’amor qu’aurem pas jamai la capacitat fisica d’un òme. Podèm estudiar, votar, menar una veitura, faire de bon trabalh, tant que lo mai fòrt impausa sa volontat, sèm fotudas. Al mens que lo dreit ne l’empecha… quòra lo dreit es assegurat. L’egalitat en dreit… en çò nòstre es mai o mens aquesida. Ça que la la violéncia contra las femnas demòra. Cossí lutar contra ela, aquí e pertot? Vasta question, que n’ai pas las responsas…
 
 
 
 


* quora te prenes lo cap amb la man, tant çò que venes de legir te pareís nèci
 
PS1: pendent la redaccion d’aquel article, me soi mainada que i aviá pas d’article Wikipedia sus aquela jornada en occitan… s'un contributor me legís…
 
PS2: cercar un mot sul dicodÒc dèu passar per sa fòrma masculina… per trobar “obrièra” (per verificacion) ma calguèt picar “ouvrier”. Es corrent coma pratica, mas a l’ora del numeric, seriosament…
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya apraquital
10.

D'aprèp "International Women's Travel Center" Los detz paísses los mai denageros per las femna son :

1) Hindistan
2) Mısır
3) Meksika
4) Brezilya
5) Honduras
6) Kenya
7) Kolombiya
8) Papau Neuginea
9) Suudi Arabistan
10) Venezuella

  • 1
  • 0
Hiaproux Jean
9.

«jamai un òme s’es vist refusar un dreit per la rason qu’èra un òme»

Evitar le servici militari, benlèu?

A! les òmes, aquelis privilegiats: la majoritat dels suicidats, la majoritat de las victimas de las guèrras, la majoritat dels presonièrs, la majoritat dels sens-abric, la majoritat de las victimas d’agressions violentas, la majoritat dels accidentats del trabalh, la majoritat de las victimas de mutilacions genitalas…
E en mai, an l’astre de morir les primièrs…

http://i.imgur.com/A6J9p1j.jpg

  • 6
  • 0
Lutz
8.

#4 Adieu Gaby,

«cresi que dedicar una jornada a les famas es una fòrt bona faiçon de legitimar lo machisme. Aquò foncciona coma la galanteria» >> precisament quora se ne fa una «jornada de la femna» coma disi, coma una fèsta-de-las-maires, un «omenatge», alavetz que s'oblida qu'es una jornada dels dreits abans tot.

«E ben non, diuré estar cada jorn la jornada de la fama e de l'òme, cada jorn diurén trabalhar a l'egalitat daus drets entre los sèxes» >> per una egalitat entre los dus sèxes, cal corregir una inegalitat primièra… doncas s'ocupar dels dreits de las femnas. E ben òc.

«e pas la paritat exactissima en çò daus elugits d'una comuna» >> aquí-dessús soi d'acòrdi, las femnas an lo dreit de far de politica tanben, e aimi pas los «quotas», que son a la limita de l'insulta (sèm tant colhonas e incapablas qu'avèm besonh de quotas ?)

  • 3
  • 0
antalya apraquital
7.

#5 E es ben çò que disiài, dins l'estil pin-up que se fasia mentre d'aquel temps. ai cassa e recassat de qual posia èsser l'artista.. ai pas trobat..!

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article