CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 21 de febrièr

Maime Caillon

Dissabte, 9.1.2016 03h00

Bastir lo movement ciutadan


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Queste mes vos parlarai pas de la COP 21. Ai pas pro estudiat la question e mai un subjecte liat a mon article precedent anima las colomnas dau Jornalet. Daus legeires pensan que la polemica entre lo PNO e l’IPO a pas vertadierament d’importància. Efectivament, sem entre nautres, occitanistas, quasi en familha, mas pertant la question es essenciala e percors l’ensems de la societat. S’agís de çò que ’pelei la radicalizacion d’una partida de nòstres conciutadans. Dins mon article aviá identifiat unicament la radicalizacion islamista e la nacionalista francesa. Mas quela darriera fai partida d’un movement mai large d’islamofobia que pòt aver segon lo contexte de las basas ideologicas diferentas.
 
Luchar contra quela radicalizacion es un imperatiu. Mas lo desplejament de patriotisma que vesem me sembla p’un piau una solucion. Los articles de Matiàs Gibert nos pòden ajudar. Las meschantas condicions socialas e la confusion identitària son çò que nos mena a quela situacion. Ajustarai, coma ecologista, la question environamentala qu’a un impacte sus las condicions de vita e mai si quò se vei pas directament.
 
Dins lo mitan ecologista, mai que mai anglosaxon, la problematica environamentala se pensa au niveu de çò que disen la comunautat. D’alhors, los Amics de la Terra, associacion que ne sei simpatizant, es una federacion mondiala de grops de militants que trabalhan sus los enjuecs ecologics de lor comunautat. E quò correspond a la nocion de país que desvelòpa Matiàs Gibert.
 
Dins son darrier article, fai convergir las luchas socialas e las luchas identitàrias a partir dau país, de la comunautat reala e viscuda per la gent. Dins queu combat d’emancipacion fàcia a l’imperium, la dimension ecologica deu èsser considerada. Lo filosòf André Gorz disiá que l’ecologia preniá son vertadier contengut coma critica dau sistema de produccion. Dominique Bourg, autre filosòf, considera que la societat ecologica democratica passa per lo refús de l’indepedéncia teorica de l’economia fàcia a la natura e a la societat.
 
Aquí, podem veire de las ideas portadas per lo manifeste de Gardarem la Tèrra, escrich per Robert Lafont a l’achampada altermondialista dau Larzac en 2003. Ne parle perque una autra idea de GLT es interessanta: l’associacion s’organiza en grops locaus apelats comitats de país. E me sembla qu’avem aquí l’otís per metre en plaça concretament quela reflexion teorica: daus comitats ciutadans basat sus lo país viscut per la gent, dins l’objectiu d’una recuperacion de la sobeiranitat populara sus l’economia, l’identitat, l’environament. L’otís per bastir lo movement ciutadan que porriá tornar balhar de l’esper au monde e una presa vertadiera sus lor avenidor, chanjar la representacion politica e farjar de que s’opausar ensems a la radicalizacion fanatica de nòstra societat.
 
Avem desjà daus exemples de movements ciutadans, que balhan lor plaça a las ideas de chascun e que renovelan lo biais de far de la politica. Pense a la Vague Citoyenne en Aquitània e a Corròp en la Vau d’Aran. De las iniciativas de segre, de multipliar, de modifiar si fau, de bastir dins lo pretzfach de l’emancipacion dau país.



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

13 de genièr 05.40h

#4 La critica sus la bona politica s'applicava pas solament a Maime Caillon mas a la granda majoritat daus occitanistes a començar pe la còla de Jornalet que nos disia que la bona politica era la de Mas, lo president de Catalonha, que ven de se far ejectar.
A! si tots los paubres dau monde, si tots los sens-gradas dau monde s'assemblan quala bona politica i auria pas. Ai desjà tant de còps auver aquò que me dise qu'i a quauqua ren que vai pas.
La frairalitat quò es plan mas l'òm vei ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de genièr 11.28h

"Mas lo desplejament de patriotisma que vesem me sembla p’un piau una solucion."

=> Òc, de segur. Ça que la, dins la controvèrsia amb lo PNO, Iniciativa per Occitània aviá l'obligacion morala de rapelar la concepcion dobèrta e generosa de la nacion segon Fontan, Lafont e mai Mistral.

Aquò significa pas, segon Iniciativa per Occitània, qu'un desplegament de patriotisme seriá la solucion a totei lei problèmas. Efectivament, leis estrategias basadas sus lo país concret, prepausada... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de genièr 19.16h

#3 Sabe gran ente vesetz que l'article de Maime vuelhe remplaçar lo governament per "LO bon òme" o "LA bona dama" providenciau, -la. Nòstre Maime nos parla ren mas d'un biais d'enginjar quauqua ecologia dins los movaments sociaus, ciutadans. Autanben, nos parla de convergéncia de las luchas socialas, que qu'es aus ciutadans de far viure la democracia au país non pas se laissar governar coma daus badarauds.
Creguessatz en l'aveniment d'un monde espirituau e non dualista, monista donc - que ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de genièr 11.29h

L'idéia la pus bestia d'aquel article es de voler renversar lo governament per botar en plaça lo bon òme o la bona dama que devria far la bona politica alaidonc que degun sap qual es la bona politica e que tot lo monde a de las idéias differentas.
La Revolucion vai. Las certitudas economicas, scientificas, culturalas, religiosas e autras van tombar las unas après las autras. Los jòunes volan pus d'aquela societat ierarchisada, d'aquel ensenhament que reposa mas sus lo materialisme, lo m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de genièr 08.58h

Oc ben, pel moment los ciutadans, nos, avem causit de viure del biais contrari lo biais formatat prefabricat aisit, a ço que sembla, competicion, egocentrisme, ufan, lucre, bestitge mas clarament cal s organizar concretament e damb un vesinat de tria per viure autras causas concretas e pel abstrach far caminar las culturas. Mas es ço que ja fan un petit monde...La majoritat a totjorn rason, om pot deplorar mas es com aquo...Las utopias socialistas an lo tort d esser utopicas


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de genièr 08.23h

Ausir tau resson ...encara...

Fraternitat
d'Antòni Bigot, Nimes - 1862-

Joine estrangier, meis abilhatges
Son pas copats coma lei tieus.
Tei peus son longs, e ton visatge
Es pas de la color dau mieu ;
Mai ton còr bat dins ta petrina
Per tot çò qu'es vrai, bon e grand,
Au mau solet viras l'esquina...
Siás mon fraire, tòca la man.
De qué cercas, palle sonjaire
Acrochonit sus ton papier ?
- Dins lo bonur dei trabalhaires
Mon idèa cava son lièch.
Posse ai ròdas per que cada ora
Pòrte ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions