CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 2 de decembre

Maime Caillon

Dissabte, 10.9.2016 03h00

Geocidi


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Diluns passat lo rapòrt mai complet sus l’eschaufament climatic dins los oceans es surtit. Sas conclusions son catastroficas. Las aigas de la Terra absoberon 93 % de la chalor suplementària, nos protegent, mas las consequéncias per la vita marina son enòrmas.
 
Lo fenomen de migracion d’espècias que podem veire sus lo sòu es 1,5 a 5 còps mai rapide dins la mar: medusas, auseus e plancton parten vers los pòls. Mas lo mai inquietant es la propagacion de micròbis e bactèria que provòca una aumentacion de las malàudias dins las populacions animalas e vegetalas. La transmission a l’òme es possibla notadament en consomar dau peisson. I a tanben un impacte economic. D’efiech, la disparicion daus bancs de coralhs deguda a la nauça de la temperatura, redutz lo nombre d’espècias de peissons qu’i vivan e menarà a la baissa daus volums peschats.
 
Per l’ecrivana Susan George, militanta altermondialista e fondatritz d’ATTAC, sem a far un geocidi e l’enemic es plan conegut: las entrepresas dau sector de las energias fossilas. Balha tres biais qu’a quela industria per influenciar lo chamjament climatic: lo lobbying, las ajudas e los tractats comerciaus.
 
D’en prumier, l’industria de las energias fossilas trabalha son imatge auprès dau public mai deus decideires. En mai, en tot saubre la realitat dau chamjament climatic, finança los scientifics climatosceptics per crear lo dobte. E participan a las organizacions patronalas per poder directament negociar emb los governs, quand n’an pas un pè dedins coma en China o en Arabia Saudita.
 
Puei, las energias fossilas son ajudadas: los consomaires paian mens que çò que còsta la produccion. En mai, los damatges causats a l’environament son adobats per los Estats: pollucion de l’er e de l’aiga, netiament daus sites d’extraccion, entreten daus pòrts, …
 
Darriera arma de quela industria: la clausa daus tractats que lor permes d’atacar en justícia un Estat que la legislacion porriá impactar sos profiechs presents o futurs.
 
Per Susan George, la reduccion de nòstra piada carbòni es pas sufisenta tant que “oblijariam pas las estructuras actualas de promocion de las energias fossilas a chamjar o a dispareitre”. Per ela, quò passa per la lei. E “la lei chamjarà nonmàs jos l’influéncia d’una opinion publica fòrta e ben organizada”. Sei plenament de consent coma ela.



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

17 de setembre 10.44h

Fe temps que tothom o diu, ens estem o ja ens hem carregat el Planeta, i sabeu que? Ningú dels que manen o hi podem fer alguna cosa, entre ells tots, no fotem res, si s'explica: la gent ho veu per la tele o al diari, i passa pàgina o segueix mirant atontat la tele, i li importa tres..bé, res..
Prou! actuem sinó ja veieu el que passa i és catastròfic, monstruós, que és que ningú pensa fer res.
Quan ho dic, em diuen pessat i defensor de les balenes, o no n'hi ha per tant.
Ja ens hem carr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 14.25h

#13 Ai trobat dins l'occitan-francés dau Lavalada "piau-moscha"per ivraie (en cherchar a "piau") mas pas "piaus-negres" mas l'i a pas forçadament tot segur, e puei vese que l'i a ben "piau" dins las doas expressions. Autanben, ai trobat "viraja" per ivraie.
Damandarai a ma bela-mair e mon beu-pair coma disen.
Aviá pas visat dins lo Dhédalde, mercés ben. Coneissiá las "virasons", e mai daus còps, las "bibasons".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 08.43h

#12

Odoun dī lu Diciounāri de lo lingo limousino dō Léon Dhéralde :
- virāgeo (sf) : ivraie, mauvaise herbe (cf : virosou)
- virosou de teito : vertige, tournement de tête.



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 21.17h

#10 OK, mercés per quelas informacions, desboirar lo bon dau meschant me conven e m'auriá convengut per ben dire (o quauquaren que l'i sembla) mas me sei entestat coma un bocaraud butat a cherchar quauquaren de mai pròche dau francés e puei, visa, l'i aviá lo gascon qu'era 'quí a m'esperar/m'atendre.

Ten, "viraja", qu'es siá ivraja emb una consona/consonanta prostetica davant, tot coma dins v-onze, daus còps, o dins v-irondela o v-òrre e 'na simplificacion (qu'es tròp complicat dos ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 17.01h

#8

de segur que tots los eivís an lu drech d'estre balhats mas los qu'afirman 'na chausa son dins l'obligaci' de portar las provas, e de las provas seriosas, pas dins l'estile « la granda pestressa de la secta diguet lu jorn de la vibromassadoiria que qu'es lu solelh que vira alentorn de la terra e non pas coma los scientifiques iò disen d'annadas, que la terra virariá autorn dau solelh ! ».


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 16.56h

#5

damandí a ma mair e 'la me diguet « desboirar lu bon dau meschaënt », sens parlar de blat, froment, segle o quinòat.
Mas per « l'ivraie » dau francès, 'la me parlet totparrier de « viraja », e de segur de « dostar au bon grun lu piau-negre » (sens esclarsir las eideias de quò qu'es un piau-negre (una bestia, de las piusas o beleu las plantas pas bonas)).

Per lu diccionari sus la tiala, ses pus moderne que me, ne'n sei d'enquera a mon quasernet de mòts personaus e a ma mair. L... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 19.18h

#8 A lo drech de s'exprimir, segur (ente vesetz qu'àia negat queu drech ?) e ai lo drech de lo contradire rasonablament sus un site coma queu-quí. Totparier, per de verai, qu'es pas o quò deuriá pas èsser un afar d'opinion mas pusleu afar de menar daus elements observables e verifiables dempuei de las sorsas fiablas. Per aura, zo tòrne afortir, l'i a un large conscensús tant qu'au dereglament climatic. Voletz de las referéncias ?
Los climato-sceptics son mai que mai irrracionaus, menan... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 15.32h

#7
Ep calmatz Sénher Dourdet
Avètz lo dreit de creire que i a un rescalfament climatic, es pas una rason per vos acordar lo dreit d'escarnir lo Sénher Lachaud per que ne dobta.

Partegi pas los dire del Sénher Lachaud, mas a lo dreit de las exprimir.

E ai lo dreit d'i creire pas o d'èsser personalament plan septic e aqui estant l'actitud que revela los comentaris contra lo Sénher Lachaud me permetèri d'ironisar que dins vòstre mitan lo qu'es pas completament a d'unas amb vosaus es de... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 01.06h

#6 E dire qu'ausatz vos far passar per de las victimas mega LOL paubres pitits, setz secutats, venetz purar dins los braç de tatà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 19.24h

#1
Atencion amic Lachaud remetes en causa la certesa del rescalfament climatic te faràs lèu tractar de tipe de dreita ... as pas lo dreit de dobtar ... seràs lèu escomenjat.



Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 18
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions