CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Maime Caillon

Dimenge, 13.11.2016 03h00

Sauvar la democracia


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


En decembre 2015, escriviá un article per apelar a l’unitat daus democratas fàcia a la radicalizacion de nòstra societat. Un an apres, avem conegut los atemptats de Brusselas e Niça, lo Brexit e questa setmana l’eleccion de Donald Trump. La colera contra l’establishment, la desfisança son totjorn fòrtas dins las populacions. E, la fractura entre los pòbles e sos eleits de mai en mai prionda. Las fracturas dins los quites pòbles tanben, entre los ruraus e los urbans, entre religions, etnias e classas socialas.  
 
L’establishment es tant copat de la populacion que ven quitament pus çò que se pòt passar. Compren pas la gens vòlen pus de queu sistema. Mas fàcia a la crisi mondiala, fàcia a lor desesperança, se viran vers los que balhan un nom a lors paurs, que lor prometen la victòria.
 
Nos sem a passar dins lo post-liberalisme, a veire una revolucion se far dins las urnas, mas una revolucion nacional-obrierista, menada per una Internacionala Nacionalista ente tròbam los Trump, Le Pen, Potin, los movements d’extrema-drecha en Alemanha, en Grècia, los governaments d’Ongria, de Polonha. En resson, una partida de la populacion vai vers l’islamisme radicau.
 
La mança e los ecologistas deven s’aluenhar de las politicas d’acompanhament dau liberalisme, tornar trobar lo biais de respondre a las aspiracions de la gens. Pertant, deu pas tanpauc acompanhar lo movement d’isolacionisme, de resplech sus se, perque fariàn mas acompanhar la victòria de l’Internacionala Nacionalista. Quala perspectiva progressista pòt surtir dau Brexit? Qu’an ganhat los Lexiters - partisans de mança dau Brexit?
 
Yanis Varoufakis, ancian ministre grec de las finanças, apela a la creacion d’una Internacionala Progressista, emb son movement DiEM 25, mas tanben daus movements per la democracia en America, a l’Orient Mejan, etc.
 
L’implicacion ciutadana me sembla mai que mai importanta. Devem nos rescontrar, nos parlar. Renovele mon apel aus democratas en Occitània. Renovele mon apel aus ciutadans. Apele tanben los occitanistas perque podem portar de las valors especificas, mai que mai de respècte.
 
Nos fau crear daus comitats occitans de ciutadans, dins totas las comunas e los quartiers, dins tots los parçans d’Occitània – Jornalet ne faguet una carta de las bravas. Nos i fau defendre nòstra vision dau monde, progressista, internacionalista, democrata. Nos i fau farjar un projècte de societat, de viure ensems, dins nòstra comuna, nòstre parçan. Nos i fau trobar daus biais de far, politica o pas.
 
Per los de Limòtges o de Lemosin, vos prepause de nos rescontrar dins las setmanas que venen. Podetz m’escriure a caillonm@gmail.... Per los que son mai luenh e que voudrian crear un comitat, laissatz un messatge coma lo meu per organizar un rescontre en quò vòstre. Podem pus esperar mai.
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

19 de novembre 10.38h

Crec que la democràcia, es bona ,però de vegades s'equivoca, aquest es el cas.
El poble americà s'ha equivocat, això vol dir que hauria de rectificar, no se si la democràcia ho permet.
És com a Occitània, no hi ha prous Occtians, i així la Democràcia no pot fer justicia, i per tant està equivocada, no es justa, Occitània es una nació, que mereix ésser lliure, però la demicràcia no ho permet, per tant falla.
Això voil dir que s'hauria de buscar un sistema mes just, que s'aproxime... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 11.25h

#2 Fau explicar mai çò que voletz dire. Lo pòble, es a dire nosautres, vòta pas. Sufís de veire los percentatgeès a las eleccions americanas. De memòria, 54% de participacion. Qu'es parier en França. Perque la gent s'en foten ? Me sembla pas. Benleu fasetz partida de quela populacion que vòta pas.

#3 Comprene ben qu'òm puescha èsser bracat de militar, qu'òm tròbe que quò serv de ren. Mas, au mins, aurem essaiar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 10.37h

Per de qué lo monde contunhan de s'acorsar a las urnas ? !
Acceptan per lur país ce qu'acceptariáun solament pas per una associacion : es a dire que lur president, dau moment qu'es estat elegit, siègue un dirigent e non pas un representant de la votz collectiva.
N'i a pro que lo pòple se laisse pensar chasca fes per un endividú e son ideologia, que se laisse gerir per un centre-embonilh ! Desrevelhem-nos a la fin !

Segon ieu, lo jorn de las eleccions presidencialas, faudriá que los 44 m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 21.52h

#2 Vau far dins lo punt Godwin mas tant pieg : òc, figuratz-vos que Hitler 'ribet au poder democraticament ; lo "pòple" a pas totjorn rason, es sensible a la manipulacion, subretot quand los politics se serven de las paurs non rasonadas de las gents. Ente son las tropeladas de "migrants", id est refugiats, que van roinar lo país ? Ai pas vist la quita coa d'un "migrant" per aquí e mai ne'n veiriá un o dos, ente es l'invasion qu'un Meynard aima de far creire. Au Liban, ne'n an aculit mai d'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 18.30h

Chau militar, chau militar, chau militar enguera e enguera....
Mas lo militantisme usa, usa ,usa...
Ente es lo problem? Perque que lo pòple a pas reussi aquela union que devia chassar los riches, los méchants e autres que volan pas, dempuei lo temps que s'en parla?
Perque an chausit daus dirigeants que fan lo contrari de ço qu'avian prometuts?
Qual poder an nòstres politics?
Los petits pais quò es bian mas los occitans an chausits d'anat trabalhar dins una bela entreprisa ente quò paiava... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 09.34h

Cal demissionar lo pòble, vota pas coma cal, sap pas votar.



Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de novembre 06.52h

els estats units tenem intituicions per contenir trump cas sigui una amenaça per la democracia els moviments socials d´esquerra que apleguem mes inicials que gent mai van salvar ningú de res i així seguira sent.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions