Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Tout in haut de ch’terril

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Benleu coneissez quela chançon d’Edmond Tanière, autor en lenga picarda, popularizada per Renaud e que nos parla d’un obrier que passa sas vacanças sus un tuquet de sòbras minieras. Quilhs tuquets faiçonan lo paisatge dins las regions ente l’activitat d’extraccion es importanta. Fasem daus cròs per far de la montanhas. Mas, dempuei que la consciencia ecologica es mai presenta dins la societat, lo reciclatge es vengut quauquaren de naturau.
 
Quò deu permetre d’aver pas mai mestier de cerchar dins la terra las matieras per fabricar nòstres objectes dau quotidian. E coma produsem chascun 17 a 23 kg de degalhs electrics e electronics per an, avem una brava sorsa de materiau.  
 
Quò fai dietz ans qu’una filiera de reciclatge daus objectes electronics e electrics exista en França. Pertant, dins un rapòrt de la debuta dau mes de decembre, los Amics de la Terra França nos alertan sus la realitat de la situacion: 57% daus degalhs passan pas per ela. Sens parlar dau reemplec que despassa pas lo 2%.
 
Camille Lecomte, charjada de la campanha “Mòdes de produccion e consomacion responsabla” aus Amics de la Terra precisa: “lo cas de l’esmartfòn es emblematic de las dificultats de la filiera de reciclatge. Adonc qu’en França, dempuei 2013, se’n vend  entre 15 e 20 milions tots los ans, pas mai de 15% de quilhs aparelhs’riban dins las chadenas de reciclatge en fin de vita. E mai, lor complexificacion empaicha la reutilizacion de matiera secondària eissuda dau reciclatge: nonmàs 9 daus 40 metaus presents dins los esmartfòns ne provenen a mai de 50%. E 31 son principalament eissuts de l’extraccion miniera.”
 
Beucòp de las minas d’onte venen quilhs metaus se tròban dins los país dau Sud, onte las condicions socialas e environamentalas son catastroficas. Mas l’extraccion tòrna prener en França tanben. Entre 2010 e 2015, 8 permes d’exploracion son estats desliurats e 12 demandas son estadas depausadas. Los metaus cerchats son los presents dins los equipaments electrics e electronics: aur, argent, estam, antimòni, …
 
Aitau, en 2013 a Luçac (Combralha), la Cominor obtenguet un permes d’exploracion per cerchar de l’aur,  en tot dire que sabiá pas si lo sos-sòu era interessant. Los opausants, agricultors e militants ecologistas, descubrigueren rapidament que de las recerchas s’eran desjà fachas dins los ans 80 e qu’un projecte existiá: una mina a ciau dubert, completadas per un malhum d’autras petitas minas e d’una usina a cianuracion per lo tractament dau metau preciós. En 5 o 10 d’espletacion, lo territòri serà devastat per daus centanats d’annadas. Fàcia a las oposicions localas, la Cominor decidet de plantar sas exploracions. Benleu en esperar un moment mai favorable.
 
Qualas solucions podem prepausar a la gens, dins un monde onte l’electronic fai partida dau quotidian? D’en prumier, eslonjar la durada de vita daus aparelhs, en oblijar los constructors a far de la garantia mai lonja. Puei, mielhs organizar lo reclictage, emb una politica publica ambiciosa. Sinon, vam tornar far de las montanhas per quauques gramas de metau.
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article