Opinion
La 6a extincion a començat
Antan vos parlava dau jorn dau despassament. Ujan, avancet de quasiment una setmana en passar dau 8 au 2 dau mes d’aost. Mas, un autre indicator mostra la deterioracion de nòstre environament: l’extincion massiva de las espècias animalas.
En junh de 2015, los cerchaires Gerardo Ceballos (Universitat nacionala autonòma dau Mexic) e Paul Ehrlich (Stanford) mostreren que la fauna de la Terra es a patir sa 6ena extincion de massa. Calculeren que las disparicions d’espècias son estadas multipliadas per 100 dempuei 1900, un ritme sens equivalent dempuei l’extincion daus dinosaures i a 66 milions d’ans de temps.
En julhet de 2017, publieren un novel estudi, basat queste còp sus las populacions animalas pusleu que las espècias. “L’accent mes sus l’extincion d’espècia pòt balhar l’impression que la biodiversitat terrestra es pas còp sec menaçada d’un biais dramatic, mas dramaticament e imediatament menaçada, mas qu’entra lentament dins un episòdi d’erosion màger, que podram combatre mai tard”, ço disseren. Doàs espècias dispareissen chada an e quò pòt sembla pauc au grand public. Mas las populacions d’animaus comuns son a diminuir tanben. “E la disparicion de la spopulacions es un preludi a quela de las espècias. Un analisi detalhat dau declin daus efectius d’animaus rend lo problema mai clar e inquietant.”
D’efiech, lo resultat es mai que preocupant. 32% de las espècias estudiadas declinan en nombre d’individú mai en espandiment territoriau. E 30% d’elas son comunas e pas consideradas coma en dangier. Per exemple, en França, lo cardin enregistret en 10 ans una baissa de 40% de sos efectius.
L’origina de quela extincion es clara: es la pression umana sus l’environament. Per los cerchaires, avem nonmàs doàs o tres decennias per agir. Redusir la plaça que prenem sus Terra, nòstra consomacion e mantener los abitats naturaus. Veiquí quauquas de las accions prioritàrias per ilhs. Sem nos prests a chanjar? Per que lo vam veire, lo resultat. Mas sem benleu desja dins un biais de viure talament copat de la natura que nos en avisariàn quitament pas.
En junh de 2015, los cerchaires Gerardo Ceballos (Universitat nacionala autonòma dau Mexic) e Paul Ehrlich (Stanford) mostreren que la fauna de la Terra es a patir sa 6ena extincion de massa. Calculeren que las disparicions d’espècias son estadas multipliadas per 100 dempuei 1900, un ritme sens equivalent dempuei l’extincion daus dinosaures i a 66 milions d’ans de temps.
En julhet de 2017, publieren un novel estudi, basat queste còp sus las populacions animalas pusleu que las espècias. “L’accent mes sus l’extincion d’espècia pòt balhar l’impression que la biodiversitat terrestra es pas còp sec menaçada d’un biais dramatic, mas dramaticament e imediatament menaçada, mas qu’entra lentament dins un episòdi d’erosion màger, que podram combatre mai tard”, ço disseren. Doàs espècias dispareissen chada an e quò pòt sembla pauc au grand public. Mas las populacions d’animaus comuns son a diminuir tanben. “E la disparicion de la spopulacions es un preludi a quela de las espècias. Un analisi detalhat dau declin daus efectius d’animaus rend lo problema mai clar e inquietant.”
D’efiech, lo resultat es mai que preocupant. 32% de las espècias estudiadas declinan en nombre d’individú mai en espandiment territoriau. E 30% d’elas son comunas e pas consideradas coma en dangier. Per exemple, en França, lo cardin enregistret en 10 ans una baissa de 40% de sos efectius.
L’origina de quela extincion es clara: es la pression umana sus l’environament. Per los cerchaires, avem nonmàs doàs o tres decennias per agir. Redusir la plaça que prenem sus Terra, nòstra consomacion e mantener los abitats naturaus. Veiquí quauquas de las accions prioritàrias per ilhs. Sem nos prests a chanjar? Per que lo vam veire, lo resultat. Mas sem benleu desja dins un biais de viure talament copat de la natura que nos en avisariàn quitament pas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Article qualitós, bien resumit de per son tite ! E lo comentari de "Lachaud" que conclutz emb de clarvesença.
Fai un parelh de setmanas, passèron sus ARTE una emission "Thema" sus la desparicion de las plajas mondialas, per encausa dau clima un pauc, e de la sobresplecha dau sablum mai que mai. Podèm afortir que, duèi, l'Uman ten entre sas mans las claus de sa desparicion emb de l'ecosistèma coma aquelas de son mantenement dinc l'ecosistèma.
Avans qu'agon abenat lo marrit manol, se fai temps que tornem préner lo poder sus nòstras vidas !
Qui an la capacitat de cambiar lo monde?
Fau ben admettre que sem daus esclaus perque si lo monde entier era en democracia, Monsanto, seria en prison. Qualas son aquelas multinacionalas que se permetan au nom de la sciença de fabricar daus pesticides, daus vaccins, de botar dins l'aiga tot un tas de produchs nocifs coma lo fluor, lo chlore, l'aluminium e plan d'autres. Qualas son aquelas multinacionalas que son capables de paiar daus politics, daus medias per difusar lòrs propagandas nazis? Qui sap si los poluants an pas un efet sur la capacitat intelectuiala de l'esser uman a reagir, a pas obeir coma un moton?
Avem echapat a la guerra nuclearia aquela setmana. Una guerra nuclearia entre China e Etats-Unis aurian fan dispareisser 90% de l'umanitat dins l'emisfère nòrd.
L'òm pòd parlar de guerra au niveu economic, au niveu politic, din,s tots los estats: los atemptats, los morts deguisats en suicides en son un exemple. Mas qui fai la guerra, contre qui? La guerra es pas facha au nom d'una religion que siaja islamista, catolica, juiva, o que siaja au nom de la laicitat. Es facha per una ponhada de millardaires que volan pas perdre lòr poder mas que son en tren de lo perdre.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari