CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Maime Caillon

Divendres, 18.8.2017 03h00

La 6a extincion a començat


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


En França, lo cardin enregistret en 10 ans una baissa de 40% de sos efectius
© Charlesjsharp




Etiquetas
caillon, jorn del despassament

Antan vos parlava dau jorn dau despassament. Ujan, avancet de quasiment una setmana en passar dau 8 au 2 dau mes d’aost. Mas, un autre indicator mostra la deterioracion de nòstre environament: l’extincion massiva de las espècias animalas. 
 
En junh de 2015, los cerchaires Gerardo Ceballos (Universitat nacionala autonòma dau Mexic) e Paul Ehrlich (Stanford) mostreren que la fauna de la Terra es a patir sa 6ena extincion de massa. Calculeren que las disparicions d’espècias son estadas multipliadas per 100 dempuei 1900, un ritme sens equivalent dempuei l’extincion daus dinosaures i a 66 milions d’ans de temps. 
 
En julhet de 2017, publieren un novel estudi, basat queste còp sus las populacions animalas pusleu que las espècias. “L’accent mes sus l’extincion d’espècia pòt balhar l’impression que la biodiversitat terrestra es pas còp sec menaçada d’un biais dramatic, mas dramaticament e imediatament menaçada, mas qu’entra lentament dins un episòdi d’erosion màger, que podram combatre mai tard”, ço disseren. Doàs espècias dispareissen chada an e quò pòt sembla pauc au grand public. Mas las populacions d’animaus comuns son a diminuir tanben. “E la disparicion de la spopulacions es un preludi a quela de las espècias. Un analisi detalhat dau declin daus efectius d’animaus rend lo problema mai clar e inquietant.” 
 
D’efiech, lo resultat es mai que preocupant. 32% de las espècias estudiadas declinan en nombre d’individú mai en espandiment territoriau. E 30% d’elas son comunas e pas consideradas coma en dangier. Per exemple, en França, lo cardin enregistret en 10 ans una baissa de 40% de sos efectius. 
 
L’origina de quela extincion es clara: es la pression umana sus l’environament. Per los cerchaires, avem nonmàs doàs o tres decennias per agir. Redusir la plaça que prenem sus Terra, nòstra consomacion e mantener los abitats naturaus. Veiquí quauquas de las accions prioritàrias per ilhs. Sem nos prests a chanjar? Per que lo vam veire, lo resultat. Mas sem benleu desja dins un biais de viure talament copat de la natura que nos en avisariàn quitament pas.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 d'agost 14.08h

Article qualitós, bien resumit de per son tite ! E lo comentari de "Lachaud" que conclutz emb de clarvesença.
Fai un parelh de setmanas, passèron sus ARTE una emission "Thema" sus la desparicion de las plajas mondialas, per encausa dau clima un pauc, e de la sobresplecha dau sablum mai que mai. Podèm afortir que, duèi, l'Uman ten entre sas mans las claus de sa desparicion emb de l'ecosistèma coma aquelas de son mantenement dinc l'ecosistèma.
Avans qu'agon abenat lo marrit manol, se fai ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 11.29h

Qui an la capacitat de cambiar lo monde?
Fau ben admettre que sem daus esclaus perque si lo monde entier era en democracia, Monsanto, seria en prison. Qualas son aquelas multinacionalas que se permetan au nom de la sciença de fabricar daus pesticides, daus vaccins, de botar dins l'aiga tot un tas de produchs nocifs coma lo fluor, lo chlore, l'aluminium e plan d'autres. Qualas son aquelas multinacionalas que son capables de paiar daus politics, daus medias per difusar lòrs propagandas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions