Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Tòri: lo nuclear alternatiu

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Fai quauquas setmanas, una amija me demandet çò que pensava, coma militant antinuclear, daus reactors de tòri e de la decision de China de ne’n bastir. Sei estat plan embestiat perque aviá p’una responsa de li balhar. Coneissiá quitament pas l’existéncia de queu tipe de reactors. Adonc, li prometei de m’informar e de li far una responsa. Vei-la-quí.
 
Lo tòri es un metau gris-blanc, pauc radioactiu, que pren son nom de Tòr, diu escandinau dau toner. Es un element quatre còps mai abondós que l’urani. Se tròba daus jasiments daus beus en Bretanha, Austràlia, Índia e Turquia. E mai se ne'n tròba un pauc de pertot. L'isotòp utilizat dins los reactors es lo tòri 232. Los que defenden los reactos nuclears de tòri pusleu que d'urani l'i tròban tot plen d'autres avantatges. Las sòbras radioactivas que produsen son dangierosas nonmas’na centena d'annadas’laidonc que las produsidas per reactors d'urani zo son per daus miliers d'annadas. Produsen pas de plutoni adonc pas de risca de proliferacion nucleara. Pas de risca de fusion incontrarotlada tanpauc.
 
Sembla una tecnologia fòrça interessanta. Mas n'i a totparier un problema, au mens çò que considere coma un problema. Lo tòri 232 es un daus dos isotòpes fertiles presents dins la natura. Un isotòp fertil es un element que pòt produsir un isotòp fissil quand captura un neutron. Es l'isotòp fissil que produtz en se fissionar – se fracturar - de l'energia jos forma de chalor. Mas lo demarratge de la reaccion se pòt pas far sens isotòp fissil. Adonc, quand n'i aurà pus d'urani 235 dins la natura, pas mai de plutoni de reciclar, nos faudrà produsir daus isotòpes fissiles. L'escenari lo mai probable es d'aver dos tipes de reactor: los qu'avem desjà per podusir daus isotòpes fissiles per far demarrar las reaccions dins los reactors de tòri. Mas es pas lo sol inconvenient que podem trobar a quela tecnologia.
 
Per Mike Childs, ancian responsable de la campanha clima daus Amics de la Terra – Reiaume Unit, l'urgéncia es d'agir contra lo chamjament climatic mai que mai dins los vint ans que venen e los reactors de tòri seràn pas prests. Preconiza d'investir d'un biais important dins las economias d'energia e las energias renovelablas que son desjà operacionalas pusleu que dins un tipe de nuclear nuòu. E qu'es possible de fornir tota l'energia que nos farà mestier dins l'avenir sens lo nuclear.
 
Aprondrai que quela tecnologia chamja pas nòstre biais de pensar nòstres besunhs energetics. Contunharam dins lo mite de la possibilitat d'una creissença infinida de la demanda energetic mercés a queu combustible abondós. Qu'es oblidar, un còp de mai, que vivem sus una planeta finida.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
2.

#1 Bona nuòva o pas ? Veirem ben, coma dises. Dau punt de vuda dangierositat e gestion de las sòbras, qu'es mielhs que lo nuclear classic. Mas qu'es totjorn dangierós e far s'occupar de las sòbras longtemps. E lo problema de la debuta de la reaccion fai que podem pas, a priòri, nos passar dau nuclear classic.
Las reservas de tòri permetrián de balhar 500 ans de consomacion energetica per tota l'umanitat au niveu american actuau. Actuau. Adonc sens tròp de creissença de la demanda en Occident, Japon e China.

  • 3
  • 0
Faidit Comuns
1.

Quand legiguèri aqueste nom "tòri", pensavi qu'aviá quicòm a veire amb los torii shintoïsta de Japon!

Mas bon, diable! Es pas gaire shinto aqueste tòri que nos parlas, mas amb lo nom del Dieu escandinau que pòrta es autantmai religiós.

M'enfin, benlèu es una bona dralha energetica.

Es una bona nòva o pas ? Veirem ben, coma a l'acostumada.

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article