Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Uranic Parc

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
En 2008, reçauguei maison ’na ’pelada telefonica a prepaus dau devenir de las minas d’urani de Becinas, au nòrd de Limòtges. L’entrevisda era mai que mai orientada per me far dire que seriá ’na ideia de las bonas de transformar quelas minas en centre toristic.
 
Quatre ans pus tard, l’i sem. Areva, entrepresa proprietària de las minas, es a bastir Urêka, lo museu de l’expleitacion de l’urani. Mas pas un museu per se carcular sus l’energia, per compréner las tecnicas e benleu lors riscas. Non. Qu’es un espectacle. Un “viatge espectacular, interactiu, pedagogic e ludic” per “viure l’aventura de l’urani”, “la que menet l’òme a lo descubrir, a l’extraire, a lo transformar per ne’n far l’una de las composantas essencialas de l’energia d’auei e de deman”. La vesita comencarà per un espectacle cinematografic en releu. Puei contunharà per un excursion dins la mina per se’chabar per las vesitas en veïcul d’epòca d’autres sites miniers.
 
A Becinas, Areva se paia un parc d’atracion, un fabulós otís de propanganda pronuclear.  Vint mila toristas per an son esperats per lo director d’Urêka. Vint mila de convéncer que l’urani - que ven mai que mai d’Africa e pas pus dau Lemosin, qu’es tirat de la terra dins de las condicions de trabalh qu’aceptariam pas en Euròpa - es l’avenir. Çò qu’es plan important quand lo governament vòu organizar un grand debat public sus l’energia.
 
Qu’es tanben per Areva una question d’imatge. Mai coneguda per sos procès a l’entorn de l’aiga en Lemosin, los problemas de transpòrt o d’estocatge de las sòbras radioactivas, Areva se vòu chamnhar. Aitau, bastirà tanben lo laboratòri Maurice Tubiana que trabalharà sus lo plomb 212 per ne’n far daus tractaments anticancerós. L’objectiu  es de los poder botar sus lo merchat en 2017-2018.
 
Los dos establiments dubriràn en 2013. Après mai de 65 ans d’expleitacion de l’urani, lo nuclear contunha d’èsser present dins lo paisatge lemosin. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article