CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 5 de març

Maime Caillon

Divendres, 11.1.2013 03h00

En delai de la sola consciéncia ecologica (I): vers l’ecologia democratica


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Lo 16 de decembre passat, l’editoriau dau Jornalet nos parlava de nòstre patrimòni naturau e de la consciéncia ecologica daus occitans: “Amb la nòstra consciéncia lingüistica e culturala, nos cal agrandir la nòstra consciéncia ecologica e passar plan als nòstres enfants e felens qu’aquò es lo principal patrimòni de defendre e preservar, qu’es la nòstra participacion al patrimòni mondial”. Coma militant ecologista occitan, sei de consent emb l’importància de la presa de consciéncia collectiva daus enjuecs environamentaus e de la sauvagarda de nòstre patrimòni naturau. Pertant lo sola consciéncia ecologica es pas sufisenta per portar un projècte de societat, per exemple lo projècte occitanista coma l’esbòça quel editoriau: una democracia culturala e ecologica en dialòg emb lo monde entier.
 
Lo filosòf André Gorz, que faguet de l’ecologia politica un despassament dau marxisme, nos explica dins la revisda Ecorev’ [1] que si partem “de l’imperatiu ecologic, podem tan ben’ribar a un anticapitalisme radicau coma a un petainisme verd, a un ecofascisme o a un comunautarisme naturalista”. Apond que “l’ecologia a tota sa charja critica nonmàs si las devastacions de la Terra, la destruccion de las basas naturalas de la vita son compresas coma las consequéncias d’un mòde de produccion”.
 
Un autre filosòf, pas tant radicau coma lo primier, Dominique Bourg, expliquet desjà en 1996 [2] çò que podriá èsser la via democratica de l’ecologia politica. Pausa coma imperatiu lo respècte dau triangle d’aur de las democracias representativas: la sobeiranitat populara que desboscha sus lo sufragi universau, l’estat de drech, es a dire l’estat ente tot lo monde, governants coma governats son assubjectits a la lei, e los drechs de l’òme o de l’individú. Pausa tanben coma inperatiu lo refús de dos principis de l’ideologia economica: la dobla independéncia de las activitats economicas a l’endrech de la natura mai de la societat.
 
Dins las setmanas que venen, vos prepausarai de’nar veire si los movements, partits o associacions, que defenden una vision politica de l’occitanisme e un projècte democratic, que pòt semblar lo de l’editoriau dau 16 de decembre, se limitan a una consciéncia ecologica o si van mai loenh. De segur, m’apoiarai nonmàs sus las grandas declaracions de principis de quilhs movements, l’analisi de lor accion politica seriá mai complexa. Apondrai tanben los partits aranés, coma Unitat d’Aran e Convergéncia Democratica Aranesa.
 
 
 
 
_____
[1] André Gorz , L’écologie, une éthique de la libération: http://ecorev.org/spip.php?article449
 
[2] Dominique Bourg , Les scénarios de l’ecologie, Hachette, Coll. “Questions de société”, 1996.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

12 de genièr 21.50h

#3 Dins la teoria classica, l'economia es independenta de la societat. Chasca personna, chasque agent economic agis en tota independéncia (e a priori dins son interès personau). Adonc lo foncionament dau merchat, segon la lei de l'auferta e de la demanda, es autonòma a l'endrech de la societat . De segur es dins la societat, mas autonòma e l'equilibri economic se fai tot sol, mercés au merchat. L'economia es tanben independenta de la natura, perque çò que furnis es considerat coma inagot... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de genièr 13.46h

Mercès per aquel article, interessant, espèri la seguida. Sustot que vesi pas tròp çò qu'es una activitat economica independenta de la societat, vist que sèm la societat, e que sèm totis l'economia. Contunha de nos far soscar Maime, es bon !


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 17.09h

#1 Mercés Terric ! Quò vòu dire que ma cronica es utila e quò fai plaser ! Espere que los articles venents t'interessaràn tanben. Lo montanhier que ses serà benleu interessat per lo projècte d'Unitat d'Aran, que n'i a beucòp de dire dessus. La seria d'articles serà benleu interrompuda per un article sus lo plan lop de la França. L'esperem totjorn e essaiarai de ne'n far l'analisi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 09.05h

Mercés per aqueste article que ja me balha enveja de lhegir els desvolopaments a venir.

De per les mives rasigues montanhòles pageses, me som pas jamès tròp questionat sus l'ecologia, benlhèu perqué la vivi d'un biais instinctiu, en bèlh servar qualquis marrides abitudes totun. Mas dempuèi que legeissi els tius articlis devi confessar que me dubreisson els èlhs tant sus les teories ecologistes que sus les consequéncies dins la vida vidanta.

De te legir ne sorteissi mens pèc e te ne... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions