Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ai vist lo lop

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Coneissetz segurament la chançon dau repertòri tradicionau europeu que la version occitana comença per “ai vist lo lop, la lebre e lo rainard dançar”. Mas Compair Lop, lo vesem pus de tròp en Occitània dempuei que disparegueron los darriers especimens de l’espècia en Lemosin a la debuta dau segle XX. Faudrà esperar las annadas 90 per lo tornar veire, mai que mai dins las Aups. Mas au contrari de çò que se passa per l’orsa, lo lop tòrna de se-mesma. Es una reconquesta d’un territòri. Partiguet daus Apenins dau Nòrd en Itàlia ente a jamai completament disparegut. L’aumentacion de la populacion lo forcèt a se deplaçar e la sola possibilitat era de ’nar en Ligúria. Las condicions li permetràn de contunhar d’acianta las Aups occitanas. D’aicí, colonizarà los autres massius montanhós occitans e mai los Vòges.
 
Auei, es implantat. Sus lo periòde 2008-2012 la populacion de lops progesset e son airau de reparticion aumentet de 25%. Las zònas de présencias permanentas (ZPP) en França, ente viven daus invididus o de las tropas, passeron de 25 en 2007-2008 a 29 en 2011-2012 e la popalucion totala estimada es de 250 lops. Quelas zònas son mai que mai en Occitània e en Savòia.
 
Segon lo govern francés, las atacas contra lo bestiau, en aumentacion, son correladas a la colonizacion dau territòri per lo lop: de 736 atacas indemnizadas en 2008 a 1414 en 2011. Nòta, totparier, que lo nombre mejan annuau d’atacas per ZPP s’estabilisa. Las indemnizacions per la perda d’una bèstia per “predacion, responsabilitat dau lop non exclausa” an costat 2 millions d’euros en 2012. Mas lo lop es una espècia protegida au niveu interncionau per la convencion de Berna, la directiva europea “Abitat Fauna Flora”. Lo lop es classat vulnerable dins la lista roja IUCN (Union Internacionala per la Consevacion de la Natura). Qu’es per quò que lo govern francés a una planificacion de sa gestion: lo plan lop. L’objectiu es de protegir l’animau en tot permetre l’activitat pastorala.
 
Queu plan per lo periòde 2013-2017 pòt èsser considerat coma un plan de chaça pusleu qu’un plan de proteccion. En causa la mesura 6: metre en òbra una politica de gestion de la populacion daus lops basada sus lo taus de creissença. Un taus de creissença residuau, que serà la diferéncia entre lo taus de creissença mesurat e los prelevaments. “Prelevament” es un mot politicament correcte per dire “abatatge”. L’objectiu es d’aumentar los nombres de quilhs prelevaments sens metre en dangier la dinamica de l’espècia. Per 2013, seràn autorizats 24 prelevaments siá 10% de l’espècia. Qu’es lo doble de çò que se fai auei. Pierre Athanaze, president de l’ASPAS (Associacion per la proteccion de la sauvatgina), expliquet au jornalista ecologista Fabrice Picolino: “sem a gerir lo lop, qu’es una espècia protegida, coma de la chaçilha”. Queu plan mostra clarament que lo govern francés es pas capable, quitament emb dos ecologistas ministres, de respectar la biodiversitat. Zo vòu pas. Lo biais de veire d’autrescòps es totjorn present. L’espècia que geina deu èsser eliminada. E mai nos parla de creissença, de dinamica per lo lop. N’i a mai de 2500 lops en Espanha e 1500 en Itàlia. 250 en França. Ente es la dinamica de l’espècia?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article