CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Maime Caillon

Divendres, 14.6.2013 03h00

Occitània e mondializacion


Comentaris 18 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


L’article de Terric Lausa dau 31 de mai menet los comentaires a parlar de la mondializacion e de la plaça d’Occitània dedins. Parlam aicí de segur de çò que l’economista american Theodore Levitt definiguet coma “la convergéncia daus merchats que s’opera dins lo monde entier”: la mondializacion o globalizacion economica.
 
Avem tres atituds politics possibles fàcia a la mondializacion. La primièra es d’acceptar queu foncionament mondiau e d’essaiar de ne’n tirar profiech per son país, son territòri, sa nacion. Coma zo disiá un comentaire: “L’avenidor de la nacion occitana se jòga pas a París o dins l’encastre de l’Estat francés, nimai dins lo d’un Estat occitan, que seriá tant bufèc. Depend de la capacitat d’aqueste territòri de s’inserir dins la mondializacion”. E d’apondre: “Occitània se deu pensar dins la mondializacion coma una nacion emergenta, çò qu’implica de rasonar en tèrmis de produccion, d’escambis, de competitivitat”. Vesem ben aicí l’essenciau de la pensada liberala liada a la mondializacion: competitivitat daus territòris dins la competicion mondiala, en defòra de tota consideracion estatala o nacionala. De segur, los partits de mança mai dau centre botaràn en avant lo fach de premunir los territòris contra los excès de la mondializacion. Sens botar en question son foncionament.
 
Fàcia a quela competicion internacionala e mai entre territòris, la primièra reaccion es de se virar vers los Estats. Lo replech nacionau, mai o mens fòrt, mai o mens reaccionari, es la primièra idea per se defendre contra los excès de la mondializacion e quitament per l’empaichar tot simplament. Avem de segur l’extrema-drecha, emb son proteccionisme, son retorn de las frontieras, son racisme que se pausiciona aitau. Mas avem tanben daus partits mai moderats que prenen quela posicion, emb l’idea dau patriotisme economica per exemple. O los partits de mança que vòlen mai de leis, mai de procteccion dins las frontieras nacionalas, contra lo capitalisme.
 
Un autre atitud fàcia a la mondializacion es de pas acceptar son foncionament en tut compréner la necessitat dau depassament d’una vision estatala daus problemas. Qu’es l’atitud daus altermondialistas e mai que mai daus ecologistas. L’ecologia nos apren que l’Estat es pas l’otís lo melhor per respondre aus problemas environamentaus. Los problemas son globaus, e tòcan lo monde entier, o son locaus. Mas un locau que s’ocupa pas dau tot de las frontieras. Un exemple: l’orsa dins los Pirineus. Es una politica de sauvagarda de la biodiversitat locala. Mas tòca tres Estats europeus. E las luchas contra lo capitalisme se deuriá pensar d’un biais mondiau tanben. Emb d’otis internacionau. Qu’es ço que volguet far lo movement altermondialista emb lo forums sociaus mondiaus.
 
Malaürosament, la solucion de replec nacionau sembla mai privilegiada. Es una error. Bastirem pas una alternativa solida a la mondializacion en pensar dins las frontieras estatalas. Perque los problemas se plantan pas a quelas frontieras.



publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

1 de març 08.35h

autra correccion: "patriotisme economic" e non *economica


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 08.33h

correccion: "atituds politicAs"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de junh 01.57h

#15 Quand parlas dau Sud, pensas per exemple au Brasil ? Efectivament, quo pot balhar un autre equilibri, mas demorarem dins lo domeni dau comerci. Las reglas de l'OIT per las condicions de trabalh o las consideracions environementalas son pas presas en compte. Fan pas partida de las reglas de l'OMC e son pas los pais emergents que l'i chamnharàn quauquauren.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 17.36h

#12 Atencion, los liberals son regulators de natura. L'OMC e consòrts defendon la liberalizacion dels escambis per l'establiment de règlas comercialas strictas que s'encargan de faire respectar. La question es : Qual fixa las règlas a l'OMC ? Clarament los Occidentals (Europencs e Estatsunidencs) i mestrejavan dusc'ara, mès l'emergéncia del Sud es a i tresvirar los equilibris.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 15.30h

#11 Analisi interessanta, Maime!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 15.11h

#10 Coma disia dins mon comentari precedent, mai que mai la partida que responia a Garric sus los aspectes culturaus de la mondializacion, avem dos biais de zo far : verticalament - e aqui fau una volontat politica e daus otis ( (federalisme o independéncia), e sens la volontat, los otis sierven de ren - e orizotalament - e quo, quo depend nonmàs de la nostra volontat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 15.08h

#9 Mercés d'aportar quelas precisions. Sei partit sus la problematica economica perque ne'n parlavam dins los comentaris de l'article de Terric Lausa, e mai lo triptic 'produccion, escambis, competitivitat' m'i fasia pensar.

Far civilizacion : veiqui per me l'objectiu de l'occitanisme. Tornar parlar patois, per de que far ? Far civilizacion. E mai pas la far dins nostre canton, ni mai en Occitània mas dins son espaci istoric, culturau e linguistica, que s'era esquiçat au moment de l'Euroc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 14.29h

#4 Personalament, refuse pas, per principi, l'existéncia d'un estat occitan. E puei n'i a una diferéncia entre replec nacionau e existéncia d'un estat. Si prenem los 3 noveus estats qu'existiràn benleu dins quauquas annadas dins l'Europa de l'oest : Catalonha, Escocia e Flandres. Los politics que menen lo movement per l'independéncia son pusleu mondialistas. Volen inscriure lor futur estat dins la mondializacion e son adonc partesan de l'Union Europea. Me, pense que daus pais coma França ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de junh 10.47h

#9
Car Garric
Soi entièrament d'acòrdi amb çò que dises, mas per i arribar cal un Estat occitan o al mens un minimum d'Estat occitan. I podèm pas copar


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 21.37h

Mercé plan al Maime de m'aveire citat. Me permèti d'aportar qualquas precisions :

-Es pas question dins mon idèia d'una competicion en defòra de tota consideracion nacionala. Es al contrari en se mondializar qu'Occitània poirà s'afortir coma nacion. Coma i a de vilas-mond, Occitània pòt venir una nacion-mond. Me sembla que Marselha es l'illustracion perfiècha de çò que poiriá èstre aquela nacion, al còp inclusiva e dubèrta a totas las influéncias, transcendida per un sentiment... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Maime Caillon

Maime Caillon logo rss

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions