Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Òm pòt dire qu’aquò es una democracia? - Qu’es aquò una democracia?

Manel Navarro

Manel Navarro

Estudiant de Filologia Catalana e d’Estudis Occitans a l’Universitat de Lhèida

Mai d’informacions
Après legir los tres articles precedents, sèm arribats a la conclusion que sèm pas en una democracia. Las eleccions son pas una conquista del pòble, los politicians son pas de gent preparada que cèrca çò de melhor per las gents e i a pas cap biais de far complir la volontat populara. Mas, s’avèm dich que sèm pas en una democracia, ont ne sèm?
 
Per començar, naturalament, nos cal anar a Atenas, los creators de la democracia. Coma dins lo sistèma representatiu qu’avèm, aquí avián tanben de representants qu’èran causits per totes los ciutadans (independentament del nivèl economic qu’aguèsson) e rendèron compte que l’eleccion significava confiar als elegits e, per tant, daissar-los far tot çò que volguèsson. E donc, decidiguèron far un cambiament: en lòc de confiar als cargues, ne desconfiarián, revirarián tot lo sistèma. E donc, totes los cambis que volguèsson far los politicians, devián passar per una assemblada ont i poirián participar totes los ciutadans.
 
Pr’amor que l’eleccion de cargues implicariá qu’en qualque moment qualqu’un dels cargues poguèsse agir sens consultar en tot allegant qu’èra estat elegit, decidiguèron de los elegir pas, mas de los causir-los a travèrs de tiratge al sòrt. Qui volguèsse un pòste, se presentava candidat e èra lo sòrt qui decidissiá qui l’auriá demest los que s’èran presentats. Aital, cap d’eles podiá dire qu’agiá en nom del pòble, pr’amor qu’èra estat pas elegit pel pòble. Lo trabalh dels cargues èra de prepausar de causas en benefici de la pòlis (en demai, los ciutadans tanben o podián far).
 
Per s’assegurar qu’un cargue èra pas un inapte, qu’es quicòm fòrça normal actualament, lor fasián far un examèn per s’assegurar qu’avián las capacitats apropriadas per desenvolopar lo cargue.
 
Pr’amor qu’èra lo sòrt qui causissiá los politicians, èra absurd far cap de promesa de cap de sòrta, alara, i aviá pas de programas electorals. Las promesas servissián pas a res. E, dins lo cas que foguèsson causits e faguèson çò contrari que çò qu’èra estat aprovat per l’assemblada, podián èstre sentenciats a mòrt. A mai, los salaris dels politicians èran pas gaire nauts, precisament.
 
Malgrat aquelas restriccions qu’avián los politicians, òm calcula que cada ciutadan desvolopava un cargue un còp dins sa vida almens. Perqué? Pr’amor qu’aqueste sistèma sonque fonciona se totòm i participa. Al contrari que lo nòstre, que sonque fonciona se balham lo poder en las eleccions.
 
A Atenas i aviá pas de partits, cada ciutadan representava si meteis e sa pròpria ideologia. Aqueste fach fasiá impossible la polarizacion de la societat, degun podiá dire “se vòtas al partit A, siás un faissista” o “se siás d’acòrdi amb qualque causa que diga lo partit B siás un ignorant”, alara, la gent èra prèsta a escotar d’opinions diferentas a las lors. Dins l’assemblada s’i debatiá per trapar l’idèa melhora e lo ben de la pòlis, non pas per ganhar.
 
Aquò èra una democracia.
 
Lo poder restava a las mans ciutadans, pas a las mans dels politicians, e Atenas, ont nasquèt aqueste sistèma, foguèt la ciutat mai esplendida de son epòca. Encara uèi i a de rèstas de sa civilizacion.
 
Se ton opinion compta de vertat, volràs far de politica. Una de las rasons de la manca de participacion dins lo procès electoral es la pauca perspectiva de cambiament o d’influéncia. Quantes còps avèm pensat “a qué servís? Faràn çò que volràn!”. S’avèm lo poder de decidir de causas, voldrem far de politica.
 
Dins un sistèma aital, i a pas de ciutadans de diferentas classas: elegeires, membres d’un partit, politicians, amics e parents de politicians... Sonque i a de ciutadans e, per tant, i a pas de privilègis. Lo sistèma representatiu garentís l’existéncia de classas diferentas, qui a lo poder e sos pròches, gausiràn de beneficis que los elegeires gausiràn pas. Un exemple poiriá èstre quan la presidenta de las Illas Balearas, Francina Armengol (del partit socialista espanhòl, PSOE), sortiguèt far la fèsta en plen confinament amb d’autras gents de son cercle d’amistats mentre que totòm èrem confinats dins nòstres ostals.
 
Après veire tot aquò, podèm veire que los creators dels sistèmas representatius afirmavan que çò qu’avián creat èra çò contrari a la democracia perque o èra. Cal començar de dire las causas per son nom: sèm pas en democracias, sèm en de sistèmas representatius.
 
Malaürosament, es gaireben impossible que las nòstras societats, tan grandas e complèxas, sián de democracias. La democracia d’Atenas èra lo govèrn d’una vila (que uèi seriá considerada un vilatge), mentre que dins l’actualitat nos organizam en estats que son territòris pus grands e amb mai de populacion. Mas aquò vòl pas dire que que poscam pas aplicar una granda quantitat de mesuras democraticas en los nòstres estats actuals.
 
En resumit: dins las democracias, lo poder restava pas a las mans dels representants, mas a las dels ciutadans; las promessas e los programas electorals servissián pas a res, los politicians èran de gents preparadas, se los politicians agián pas coma lo pòble aviá mandat, èran punits plan durament; en lòc de far un sistèma basat sus la fisança, ne faguèron un de basat en la mesfisança.
 
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jean Lompres Olargues
1.

Atenas : 45000 ciutadans
110 000 femnas e mainatges de ciutadans que votan pas
40 000 metècs que votan pas
120 000 esclaus que votan pas
Quina polida democratia!

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article