Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vaccinacion

Dins la cambra dels sògres i a una fotografia enquadrada, vièlha de 35 ans. Es lo retrach dels enfants de mos sògres. I a la nena que uèi es ma femna, i a mon conhat e ma conhada, quand èran enfants.
 
A la femna li agrada pas tròp de s’i regardar, se rapèla qu’aprèp lo fotograf venguèt lo curat per li balhar l’oncion dels malauts. Pel front e sus las mans: “Por esta santa unción y por su bondadosa misericordia, te ayude el Señor con la gracia del Espíritu Santo...”  Per çò qu’aquela setmana devián operar la nena. E la caganís anava morir, probable. Tombant lo cas, aquela fotografia seriá estada lo polit remembre.
 
La nena trompèt la mòrt, mas poguèt pas trompar la malautiá, que l’a gardada totjorn. La malautiá d’Hirschsprung es ereditària e congenitala. Totjorn es congenitala. Solament, dins lo cas de ma femna se manifestèt qu’entrò a l’atge de cinc ans. E aquò’s rar, plan rar. Per la sògra es clar. “Tot comencèt per un vaccin. Tombères malauta, e remontères pas”. La sògra es pas antivaccinalista, brica.
 
Lo 27-06-15 un dròlle de 6 ans moriguèt de difteria a l’Espital de la Vall d’Hebron de Barcelona. I èra internat dempuèi lo 30 de mai. Se n’es parlat fòrça aicibàs. La difteria èra una malautiá estencha, despareguda de Catalonha dempuèi 1983, e d’Espanha dempuèi 1986. Cal dire qu’en Espanha la vaccinacion es pas obligatòria. En França, per contra, son obligatòrias almens las vaccinacions contra la difteria (dempuèi 1938), lo tetanos e la poliomieliti.
 
Lo conselhièr de la santat de Catalonha planguèt publicament lo dòl als parents del dròlle, e demandèt respècte per eles. “Eles son las segondas victimas d’aqueste fach, perque foguèron mal conselhats per de grops que se consagran a metre en question l’efectivitat de l’immunizacion, e ara son filh es mòrt”. En França segurament aurián pas trapada tanta compreneson e tanta solidaritat. En França respectar pas las obligacions de vaccinacion es un delicte, que pòt entraïnar una emenda de 3750 € e sièis meses d’empresonament.
 
En Catalonha los Collègis dels Mètges an lançat una campanha per la vaccinacion (vidèo). En mai dels mètges, fòrça personalitats catalanas i an donat sosten. “Dempuèi la Preïstòria los umans avèm avançat un pauc. Ara nos cal tornar enrèire? Ara nos deuriam pas vaccinar?”, nos demanda l’escrivan Quim Monzó. E a rason.
 
Soi per la vaccinacion obligatòria. Soi clarament per. Soi tanben per la pedagogia onèsta. D’unes an contat que la difteria tuava los espanhòls per milierats a la debuta del sègle XX. E aquò’s pas seriós. Pensi que cal totjorn parlar a las gents coma s’èran pas de nècis. Seriá estat melhor de dire qu’en 1901, per exemple, 6299 espanhòls moriguèron de difteria e tanben de misèria. La pròva es que lo taus de mortalitat per non-vaccinacion dels antivaccinalistas chics europèus es pas identic al de Burkina Faso. Los antivaccinalistas chics vivon mièlhs, bevon d’aiga melhora, sas salas de banh son melhoras, e manjan melhor que los burkinabes.
 
Per dire de far pas de demagogia, anem sus las bonas donadas. En 1964, un an abans las campanhas de vaccinacion sistematica, se comptèron en Espanha 1700 cases de difteria, e 81 decèsses. Una campanha de vaccinacion onèsta nos poiriá dire “aqueles 1700 cases nos los podèm esparnhar”. E nos los devèm esparnhar. Mas benlèu caldriá qualques donnadas mai espaventablas. Als Estats Units, dins lo periòde 1964-1965, abans las campanhas de vaccinacion massissa contra la rubeòla, se donèron 11 250 avortaments per sindròm de la rubeòla congenita (SRC), e 2100 nenets moriguèron per SRC tanlèu nascuts; e tanben nasquèron 20 000 nenets amb SRC que subrevisquèron, mas 11 600 èran sords, 3850 èran òrbs e 1800 patissián de retard mental. Amb la vaccinacion massissa, aqueles damatges nos los podèm esparnhar. 
 
E caldriá dire, tanben onèstament, que los accidents vaccinals grèus existisson. Son rars, son plan rars. Mas n’i a. Se pesam risc e profièch, veirem qu’estatisticament es melhor de vaccinar los enfants. Estatisticament, es forçadament melhor. Nòstre enfant riscarà mai de morir se lo vaccinam pas.
 
Seriá plan un pauc de transparéncia. En França l’ONIAM, Ofici Nacional d’Indemnizacion dels Accidents Medicals, estima qualas son las indemnitats rasonablas en causa d’accidents per vaccinacions obligatòras. Cal emplir un formulari que se pòt obténer en linha. I a pas d’ONIAM espanhòl, aicibàs i a pas quitament un barrèma transparent per determinar las indemnitats per damatges derivats de negligéncia medicala. Sus aquel ponch, la ministra de la santat d’Espanha anoncièt en novembre de 2014 que “i trabalhavan”. E aquò’s tot. Es normal que l’expression negligéncia medicala gèine lo Ministèri de la Santat. Mas cal pas daissar la paraula als charlatans que barjacan sus Facebook. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Pèire Soulié
5.

Òsca per aqueste article, plan informat e plan mesurat. Es totjorn util de remembrar qualques vertats. Morir de difteria, de tetanòs o de poliomieliti a l'ora d'ara es illegitim e presicar contra sa vaccinacion es simplament criminal.
Existís una autra dimension, collectiva aquesta.Amb las malautiás infectiosas de transmission interumana , se far vaccinar es tanbe protegir los autres ; o fan de bon grat los que son al contacte de personas fragilas (personals medicals, ensenhaires, …). Mas es pas de bon entendre dins l'ambient ideologic liberal qu'es lo nòstre, ont cada individú deu gerir son capital santat (entre autres capitals) amb « l'ajuda » de la farmacia, de las asseguranças, de las oficinas de coaching, …, mas pas lo dels autres.

#2 Ieu, mangi pas pus de sopa , que coneguèri un papet que se mangèt la sopa un ser e que moriguèt dins la nuèch. Aquò pròva plan que la sopa pòt èsser quicòm de fòrça dangierós. Una istorieta neciòta per remembrar que estadisticas e probabilitats s'endevenon pas tròp amb l'intuicion.Una coïncidéncia es pas necessàriament una correlacion, e una correlacion pas necessàriamant un ligam de causalitat. Joan-Marc Leclercq, cresi plan que sètz vos que nos avètz presentat lo libre de Baillargeon, Petit cours d'autodéfense intellectuelle. Tornatz legir la part consacrada a las chifras e son usatge.(un plan bon libre que se poiriá aconselhar a Sénher Lachaud.).
Pasmens es de bon comprendre que los parents sián en questa de sens. Perqué?Perqué el ? E aiçi las estadisticas son de pauc d'ajuda e la rason (Ratio) afeccionadament freja per necessitat.

#3 1) Totes los mètges son pas crompats per l'industria farmaceutica.Dins l'afar del Mediator la mandaira d'alèrta es una mètja bretona. Foguèt tradusida en justicia per lo laboratòri ( e non pas per l'òrdre) e son libre censurat. Mas fin finala l'istòria l'i balhèt rason.
2) Vertat que l'industria farmaceutica a un pes considerable, vertat que d'expèrts dins las agéncias estatalas an de conflictes d'interèsses, vertat que la farmacia depend a Brussèlas de la comission de l'industria quand l'esperariam puslèu a la comission de la santat. Mas existís tanben de collectius de professionals de santat e d'usatgièrs independents que botan en comun las informacions pertinentas,que critican las metodologias e que de còps que i a pòdon far de contralobbying alprèp dels elegits.
3) Fòrça escandals sanitaris passats son deguts non pas a tròp de sciéncia mas al contrari al pas pro. Cal plan destriar la sciéncia qu'es una escòla del dobte del scientisme qu'es una religion.De tot biais, ni per sciéncia, ni per scientisme, lo motor de l'industria es la cèrca del profièch maximum. Sufís d'o oblidar pas e d'i opausar son etica, son sens critic e una organizacion collectiva ( coma dins fòrça autres domenis) .Aquò me sembla mai contructiu que de s'abandonar a de patamedecinas de tota mena quand son pas de sèctas.

  • 1
  • 0
Franc BARDÒU
4.

#3 En Biologia, res non vira pas jamai a 100%; Plan segur que se pòdon encontrar accidents mal venguts dins l'encastre de la vaccionacion. Mas quantes còps mai de victimas comptarem dins l'encastre de la non-vaccinacion ? Non cal pas mesclar tot sens discerniment : los pontigas son productes de mercats, e tot çò que se vend permet de far moneda. Se non volètz pas tombar dins las trapèlas del liure mercat, cal de reglamentacions mai o mens drasticas, amb d'autras trapèlas que vos esperaràn un pauc mai luènh. tota la vida compòrta una risca : la de morir. Per non morir pas, tant coma possible, se caldriá esforçar de nàisser pas tròp. Ieu, m'i soi mancat… mas aital vaccinat, sabi al mens de qué non morirai pas.

  • 4
  • 0
lachaud dornasac (87)
3.

Vaccinar, vaccinar.
I a mai de 200 libres plan documentats contre lo discors meissongier daus laboratòris farmaceutics sus la vaccinacion.
I a actualament una peticion de mai de 680 000 personas que denonçan la vaccinacion.
Si l'òm suprimava los medicaments e los vaccins quò faria baissar còpsec lo PIB de la França.
Quals son los medecins que contròllan los vaccins e los medicaments ? Son tots achaptas per los laboratoris farmaceutics e los politics devan lòr plaça aus laboratoris. Quantben de medecins an paur de se far davalar per lo conselh de l'òrdre?
Tot lo monde se cata darrier l'expert scioentific. A! si la sciença z'a dich! Quò es pus "balha nos nòstre pan de chade jorn" mas "balhatz nos nòstre medicament de chaque jorn"
Que lo qu'a jamai criticat un medecin leva la man!
Avetz paur de las malaudias? las autoritats francessas, la medecina entretenan aquelas paurs. Perque i a tant d'autres terapeutas que sonhan autrament? Los vacins eran fach per las malaudias infecciosas; aura, son de malaudias cardiaquas, de malaudias psicologicas, de cancers, e autres
I a de que se pausar de las questions? Chaldria ben un libre per n'en parlar.
La batalha se sarra entre los laboratoris farmaceutics e los que reclaman la libertat e la transparença.
L'article 5 dau decret n° 2012-855 du 5 juillet 2012 dich qu'una intervencion dins lo domeine de la santat pòd esser facha solament que si la persona a donnat son aval . Perque qu'ò s'applica pas a la vaccinacion?
.

  • 3
  • 1
Joan-Marc LECLERCQ
2.

L'ahar es fòrça complèxa.

Coneishi plan Polonha per causas familhalas, e es aisit de comprar dambe França. Vaccinam los dròlles ací contra malautias qu'i a pas en Polonha, on son pas vaccinats.

Es la medisha causa ende l'ahar de H1N1. Au bèth miei deu debat (se parlava pas que d'aquò au finestron), la ministra (una hemna) de la santat de Polonha es venguda a Estrasborg au parlament europenc end'explicar pr'amor son govèrn pensava qu'èra pas necessari de vaccinar. Pas un mot sus aquò, lavetz que ne's parava fòrça. Au medish moment dens l'Exagòne, la ministra de la santat trabalhava endeus laboratòris farmaceutics.

De mei, soi drin devath l'influéncia d'una amiga (e doncas es pas fòrça racionau, mes pòt comptar) qu'a una filha autista, e que ditz que's desenvolopava normalament dinc a la vaccinacion.

L'ahar veng complicat, segon jo, quan se tracta deus interesses financèrs que s'i mesclan. Es un aspècte que cau pas doblidar e que, ac cresi, influencia lo debanar de las causas.

  • 4
  • 1
Guilhèm Thomàs Tolosa
1.

Mercé per aqueste article de còr al resson plan personal.

Benlèu que calriá desaficar los debats per i véser mai clar.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article