Opinion
Los Nikis
Eth tèrme “Movida Madrileña” servic entà designar un movement contraculturau debanat en Madrid que se basèc de musica e art entà agarrar forma. Comencèc a finaus des annades 1970 e durèc enquia mejans des ans 1980.
Un des grops revelacion d’aqueth nau episòdi pòstfranquista siguèren Los Nikis. Originaris d’Algete, ena provincia de Madrid, Emilio Sancho amassa damb Joaquín Rodríguez, Arturo Pérez e Rafa Cabello bastiren era banda (1981) en tot jogar un estil de punk mès calmat deth qu’aquera epòca podíem trapar en d’auti movements culturaus coma era “Movida viguesa” (Galícia) o eth fenomen deth Ròck Radicau Basc.
Aqueth madeish 1981 era banda enregistre e publique eth sòn prumèr EP que cònste de 4 cançons e ei intitulat “La Amenaza Amarilla”.
Er an següent, es popularment coneishuts coma “Ramones de Algete” presenten un aute disc EP damb 4 cançons naues: “Sangre en el Museo de Cera”.
Es cançons des Nikis se basauen de pòqui acòrds e fòrça sens dera umor.
Tres ans an de passar entà qu’era banda torne a passar pes estudis, aguest viatge es dera casa 3 Cipreses Records que en 1985 les produsirà 2 discs: eth single “El Imperio Contrataca/Navidades en Siberia” e er EP de “Olaf el Vikingo” en format 7’’ e 12’’.
En 1986 ges eth prumèr LP des madridencs. Probablements ua des milhors òbres qu’a parit era “Movida madrileña”. Un set de 12 cançons que se vengec ua carta de presentacion inmilhorabla en que compileren singles apareguts en “Olaf el Vikingo” autant coma versions (“La Puerta Verde”) e cançons naues que ja se vierien signes d’identitat dera banda coma “La Naranja ya no es mecánica” (en alusion ath film de Kubrick), “10 años en Sing-Sing” o “Los niños del Brasil”.
Eth següent album que treigueren portaue un nòm directament vinculat ath pionèr, parlam de “Submarines a pleno sol”, que compde damb 4 cançons en cada cara.
Non n’i a dus sense tres e era patacada finau en forma d’LP formidable arribarie en 1989 damb “La Hormigonera asesina”. Eth títol qu’ac ditz tot. Prendes coma “Enrique el UltraSur”, “Por el interés te quiero Andrés”, “No vuelvo a ir a Benidorm” o “La fiesta medieval” ramplissen un disc de 12 cançons plenes d’umor absurd.
Era banda dempús d’aguest tresau disc patic ua arturada qu’acabèc damb era formacion, non abantes sense deishar constància der adiu en forma d’album en 1998 damb “Más de lo mismo”. Un disc fòrça més feble en comparason damb es avantdarrèrs. Exemples de çò que i podetz trapar son “Soy Minero”, “Canto en inglés” o “El hombre bala”.
Damb aguest album era formacion qu’a títol personau ei ua fusion des Undertones damb es Ramones darie per acabada era sua trajectòria musicau. En bèra ocasion s’an tornat a amassar, mes entà jogar ues pòques cançons en tot collaborar damb d’auti grups actuaus coma ei eth cas dera banda andalosa “Airbag”, as qu’ajudèren a promòir era gessuda d’un LP.
Un des grops revelacion d’aqueth nau episòdi pòstfranquista siguèren Los Nikis. Originaris d’Algete, ena provincia de Madrid, Emilio Sancho amassa damb Joaquín Rodríguez, Arturo Pérez e Rafa Cabello bastiren era banda (1981) en tot jogar un estil de punk mès calmat deth qu’aquera epòca podíem trapar en d’auti movements culturaus coma era “Movida viguesa” (Galícia) o eth fenomen deth Ròck Radicau Basc.
Aqueth madeish 1981 era banda enregistre e publique eth sòn prumèr EP que cònste de 4 cançons e ei intitulat “La Amenaza Amarilla”.
Er an següent, es popularment coneishuts coma “Ramones de Algete” presenten un aute disc EP damb 4 cançons naues: “Sangre en el Museo de Cera”.
Es cançons des Nikis se basauen de pòqui acòrds e fòrça sens dera umor.
Tres ans an de passar entà qu’era banda torne a passar pes estudis, aguest viatge es dera casa 3 Cipreses Records que en 1985 les produsirà 2 discs: eth single “El Imperio Contrataca/Navidades en Siberia” e er EP de “Olaf el Vikingo” en format 7’’ e 12’’.
En 1986 ges eth prumèr LP des madridencs. Probablements ua des milhors òbres qu’a parit era “Movida madrileña”. Un set de 12 cançons que se vengec ua carta de presentacion inmilhorabla en que compileren singles apareguts en “Olaf el Vikingo” autant coma versions (“La Puerta Verde”) e cançons naues que ja se vierien signes d’identitat dera banda coma “La Naranja ya no es mecánica” (en alusion ath film de Kubrick), “10 años en Sing-Sing” o “Los niños del Brasil”.
Eth següent album que treigueren portaue un nòm directament vinculat ath pionèr, parlam de “Submarines a pleno sol”, que compde damb 4 cançons en cada cara.
Non n’i a dus sense tres e era patacada finau en forma d’LP formidable arribarie en 1989 damb “La Hormigonera asesina”. Eth títol qu’ac ditz tot. Prendes coma “Enrique el UltraSur”, “Por el interés te quiero Andrés”, “No vuelvo a ir a Benidorm” o “La fiesta medieval” ramplissen un disc de 12 cançons plenes d’umor absurd.
Era banda dempús d’aguest tresau disc patic ua arturada qu’acabèc damb era formacion, non abantes sense deishar constància der adiu en forma d’album en 1998 damb “Más de lo mismo”. Un disc fòrça més feble en comparason damb es avantdarrèrs. Exemples de çò que i podetz trapar son “Soy Minero”, “Canto en inglés” o “El hombre bala”.
Damb aguest album era formacion qu’a títol personau ei ua fusion des Undertones damb es Ramones darie per acabada era sua trajectòria musicau. En bèra ocasion s’an tornat a amassar, mes entà jogar ues pòques cançons en tot collaborar damb d’auti grups actuaus coma ei eth cas dera banda andalosa “Airbag”, as qu’ajudèren a promòir era gessuda d’un LP.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari