CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 23 d'octòbre

Marçau de l'Oliu

Dimenge, 22.7.2012 03h00

Racontes de la Mar Granda (II)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Plancha 99. Fèsta de Nòstra Dòna del Rosari, santa patrona dels negres (sic, en portugués "negro" es pas un tèrme perjoratiu. Per aquò, s'utiliza lo mot "preto" mai que mai)




Etiquetas
oliu, oliveira, racontes de la mar granda

“Descobèrtas” en 1500, las tèrras que formarián çò que sonam Brasil seràn ocupadas per de colons portugueses sonque trenta ans mai tard. A la violéncia del poblament e del rapòrt amb los pòbles autoctònes, menada a crotz e espasa, se seguís a l’encòp una mescladissa culturala notabla. Nos podem pas desmembrar que, essent una nacion limitada per son territòri e populacion modèstes, la logica de l’expansion lusitana acceptava relativament los rapòrts sexuals de sos òmes amb d’indigènas e puèi d’africanas, malgrat l’ierarquia sociala impausada en aval. D’un autre costat, la cultura de la cana de sucre essent lo negòci mai rendable a l’epòca, la region nòrd-èst d’aquela colonia serà la mai prospèra entre los sègles XVI e XVII, mercés a un sòl adaptat per la rica, emai de mal contentar, planta asiatica. Per comprene melhor la civilizacion que’n serà bastida, l’òbra dels sociològues e istorians Gilberto Freire e Sérgio Buarque de Holanda son essencialas.
 
Aital, avèm coma dessenh una societat apujada jos una comunautat europenca de parlar gaireben galaïco-portugués – es lo cas d’o dire –, encerclada d’una bèla populacion mai que mai mestiça, indigèna e afrodescendenta. Logicament la cultura de l’elèit s’impausarà sul rèste, mas sens demorar intocabla totum. E aquela cultura viviá a-n-aquel temps una lenta transicion tre l’imaginari medieval, subretot dins las expressions artisticas popularas, fins a l’ideologia novèla de l’Umanisme e de la Renaissença, fòrça influenciada per las letras italianas e notablament pel bel stil nuovo de Petrarca. Lo teatre de Gil Vincente (1465-1536) e la lirica de Sá de Miranda (1481-1598) son los elements mai importants d’aquel cadre, qu’endralharà a posteriori a las òbras mèstras de Luís de Camões (c. 1524-1580) : l’epopèia Os Lusíadas e lo recuèlh de sos sonets. Aital, aquela cultura mièja-medievala mièja-moderna s’enrasigarà en cada canton del avenidor territòri brasilian, mai que mai dins lo Nòrd-Èst quand aicesta vendrà la periferia economica e politica de la colonia, a partir de la dosena mitat del sègle XVII. L’aridificacion graduala del biotòp al centre de la dicha region contribuirà a l’isolacion dels poblaments mai despartits de la còsta e afortirà la conservacion del cadre cultural primièr – pr’aquò mai d’un cambiament s’es segurament debanat.
 
Alavètz, se deu comprene l’art populara nòrdestina dins los rapòrts mestiç al nivèl global e dual en çò que concernís la cultura de l’elèit. Per la darrièra, podem notar una dobla referéncia occitana: dirècta per l’estetica eretada de l’Edat Mejana e indirècta per l’actualizacion del legat trobadorenc qu’es lo bel stil nuovo e la mòda del sonet petrarquian. Ne balharai d’exemples e parallèls pro concrèts – mas pas necessariament literaris – dins la cronica que ven.
 

 

_____
(Me volgatz desencusar per la manca d’article en junh. Amb lo Festenal Internacional de Poesia a Recife, èri mai ocupat qu’a l’acostumada, mas d’ara enlà la periodicitat mensuala serà mantenguda) 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Marçau de l'Oliu

Marçau de l'Oliu logo rss

Mèstre en literatura comparada, Márcio de Oliveira s’especializa en teatre occitan al sègle XVII. A d’articles, cronicas e poemas publicats en portugués brasilian. Aquí fa sa debuta en lenga occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Vidèos

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions