Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mosaïc d’identitats (II)

Marçau de l'Oliu

Marçau de l'Oliu

Mèstre en literatura comparada, Márcio de Oliveira s’especializa en teatre occitan al sègle XVII. A d’articles, cronicas e poemas publicats en portugués brasilian. Aquí fa sa debuta en lenga occitana.

Mai d’informacions
Mentir la vertat: pòt semblar un exercici ordinari de baròquisme o de sofistica, mas amb aquela expression prepausi una lectura de la memòria collectiva de la societat nòstra al respècte de certans concèptes, especialament aquel de mestissatge. Aital ensajarai de provar la fallàcia qu’impregna de principi tota idèa de puretat.
 
Alavetz fau aquí una distinccion entre mentir – conscienciosament o pas, volontàriament o pas – e far mèuca en entrevéser, acceptar e/o exprimir una vertat tròp plurala, instabla, lontanha dins lo temps e l’espaci. D’aqueste faliment auriam coma resulta un vuèg sensorial e sentimental insostenible, pr’aquò instantanèu e aviadament emplenat per la darrièra impression de vertat venguda a l’esperit[1] – doncas auriam fin-finala un simulacre inapercebut. E se una tala consolacion venguèsse la base d’un axiòma illusòri, es pas una messorga que seriá concebuda, mas puslèu la vertat que seriá aital mentida: en efièch, aquí lo simulacre es tengut per la pròpria vertat e, lo mai sovent, es mantengut coma tal contra tot e totes. Doncas, segon aiceste rasonament, mentir la vertat es l’acte desesperat al moment que se fa mèuca en agantar lo dinamisme dels fluses de vertat. Aqueste concèpte actant se distinguís d’aquel de messorga per son principi performatiu, mas se li sembla totun dins son estat de falsetat.
 
S’avètz subreviscut a-n-aquesta introduccion talament pesuga que sintetica, podèm saborar amassa un pauc de son aplicacion practica[2]. Amb una tala introduccion, çò que pretendi provar es que tota concepcion de’‘puretat’’ es una fòrma mentida de la vertat[3], mai que mai quand ela s’opausa conceptualament a l’idèa de’‘mestissatge’’. En efièch, lo darrièr concèpte existís sonque per sosténer e defendre la cresença en la puretat, coma l’idèa de’‘cultura’’ en dicotomia amb’‘natura’’.
 
Lo monde e l’istòria causida per lo racontar nos an faches créser en segments desseparats de civilizacions. Lors interseccions serián mai o mens translucidas[4], mas totas serián tostemps confinantas d’un biais o d’un autre. En prenent isoladament cada unitat d’organizacion socioculturala de l’umanitat, avèm d’en bèl primièr l’illusion d’èsser confrontats a mantunas segmentacions (per exemple, aquela entre Occident e Orient, lo tust de civilizacions formulat per Huntigton, eca), qu’a l’encòp menan en elas de generalizacions mai o mens grossièras (subretot se concernís lo fàcies d’una tala o quala unitat socioculturala, coma quand se parla d’un tipe’‘arab’’,’‘oriental’’[5], eca). Dins aqueste juòc, l’Autre es pres dins sos elements de diferenciacion mai evidents e enclaus dins un sistèma binari d’associacions etnistas. A son torn, un rasonament talament pragmatic demanda de dògmas referencials e/o una violéncia sociala operanta que la sostengan.
 
Aquò es la base (e l’enganh) dels nòstres purismes quotidians, mai de la fòrça idealista que l’idèa de mestissatge indutz a l’èra de la mondializacion. Pasmens aqueste concèpte pòt amagar un dangièr màger. Tornarem a-n-aquesta question lo mes que ven.
 





_____
[1] Venguda coma se osmòticament, se volètz un image un pauc mens abstrach
 
[2]’‘Les propos tenus dans cet article n’engagent que son auteur’’. Alara sètz cordialament autorisats (quitament convidats) a practicar lo liure exercici d’atacs ad personam se pòrti dòl a la sensibilitat de qual qué siá)
 
[3] Se ja m’èri referit al’‘dinamisme dels fluses de vertat’’, podètz imaginar que non la’‘puretat’’ ni l’idèa de’‘vertat pura’’ son pas de concèptes compatibles a ma vision de monde. A mon vejaire, la vertat es la sola recèrca per la vertat: “Console-toi, tu ne me chercherais pas si tu ne m’avais trouvé” (Blaise Pascal, Pensées, mutatis mutandis). Çaquelà, aqueste estat de faches contraditz pas l’idèa de vertat absoluda, qu’es un qualificatiu prigondament desparièr de pura – mas ara es pas encara lo moment de glosar sus aquò
 
[4] Malgrat l’esfòrç contunh d’aqueles que sòmian amb de bèlas parets
 
[5] Exemple practic: d’un biais comun, al Brasil tota persona de traces diches’‘orientals’’ a coma escais-nom’‘Japa’’ o mens sovent’‘China’’, pauc impòrta que siá japonesa, chinesa, coreana, mongòl, indonesiana... o quitament qualqu’un sens origina estrangièra dirècta qu’a pogut gardar los uèlhs bridats dels nòstres pòbles autoctònes!)

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article