Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mosaic d’identitats (V): darrièr los uèlhs

Marçau de l'Oliu

Marçau de l'Oliu

Mèstre en literatura comparada, Márcio de Oliveira s’especializa en teatre occitan al sègle XVII. A d’articles, cronicas e poemas publicats en portugués brasilian. Aquí fa sa debuta en lenga occitana.

Mai d’informacions
A Bertrand de Born e Crestian Bonet, mos dos professors d’occitan

 
(Saique, me repetirai aicí un pauc, mas decidiguèri de tornar lançar d’autras questions mais pròchas e culturalas. Exercici necessari d’autocritica occitana e occitanista)
 
Çò dangierós de viatjar es de se far veire mai que s’espèra, mai que se desira, de còps mai que se pòt suportar sul pic. Tot coma lo mainatge qu’al long de sa pubertat descobrís los plasers e los tracasses d’èsser òme o femna. Aquò’s un perilh talament doç que agre. Òm i cabussa en ignorant la pression creissenta de l’aiga e fins al vam inconscient de cap a l’aire. Mas lo’‘grand blau’’ nos sona encara, nos sonarà tostemps.
 
D’alhors, a cada còp que ven a l’idèa çò de materializar la vertat, la vesi d’un blau blanquejat de sal, e mai escur d’ombras furtivas dins lor bolegar de vida.
 
E un jorn me trobèri en França. Bèl país somiat per d’unes –e per ieu d’un certan biais, o confessi–, mas subretot amagat dins una mena de tablèl retocat, un palimpsèst grossièr. Aquò se sentissiá al començament e se fasiá consumar pauc a cha pauc. Cinc annadas s’encadanèron sus aqueste camin.
 
De tròbas arverno-lemosinas, de ragga marselhés, quauques imatges perduts de las bricas tolosanas. La menavi leugièra, ma valisa. Ça que la, tot aquò me sufiguèt per afuscar las paucas afichas a mièg escondudas suls tablèus grises de l’Universitat Blaise Pascal de Clarmont.’‘Occitan, option langue vivante’’,’‘Atelier de chant auvergnat’’. Ma grasilha de temps ja clafida de literaturas, istòrias e causas aital, solament la curiositat me podiá far soscar a mai d’oras embarradas dins d’anfiteatres e burèus associatius. E per aqueste “caminòl pres aleatòriament” se lancèt luènh de mon agach – mas aquela istòria ja foguèt contada.
 
De la recerca literària a l’engatjament lingüistic e un mestièr, la pensada occitana e la construccion de son istòria me pertoquèron mai que podiái imaginar d’en primièr. Èran los concèptes fondators de nòstra istoriografia e filosofia que d’unes nomenan “occidentala”  –rai d’aquò– e que semblavan gradualament mens evidents e sufisents en se. Lo palimpsèst de la nacion francesa veniá mai legible, coma se òm me faguèsse véire la pèira de Roseta de l’Euròpa septentrionala (Nòta: N’en parlant, sentissi mantas lacunas dins l’istòria d’aquela region que me fan soscar sens qu’un indici de responsa me venga al cap).
 
E totun.
 
Trapi mai d’una posicion dobtosa dins lo mitan occitanista, de còps gaireben pausadas coma de dògmas, que val plan de se far pensar e discutir. Lancèron recentament la discussion, de voses discordantas se lèvan e, per principi d’onestetat intellectuala, podèm pas mancar aquel rendètz-vos.


Benlèu la question que nos deuriam pausar es la mesma que me fan cada jorn per carrièras o a l’entorn de taulas, amb un aire mièg condescedent, mièg admiratiu (Nòta: Un francés interessat als Guaraní-Kaiowà sembla encara mai credible qu’un brasilièr metut a çò dels  “regionalismes” (sic)...):
 
Perqué l’occitan o tot çò que disèm l’”occitan” (Nòta: Degun se pot far interdire de participar a-n-aquel debat, quin que siá son vejaire e sa concepcion dels faites)?
 
D’ailà escorrisson las autras: Quin occitan per deman? Quin es l’uèi de nostra entrepresa? E dins quin biais representam son ièr?
 
Fin-finala, sèm vertadièrament a parlar suls mesmes tèrmes? E mai important, cercam sincèrament a nos far compréne los unes pels autres?
 
Vira que viraràs. Vos farai un compte rendut de mas impressions personalas lo mes que ven.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article