Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

1914-2014 dins lo bus

Martina Gros Aguilèra

Martina Gros Aguilèra

Èx-ensenhaira de l'Educacion Nacionala. Engatjada dins d’associacions d'enfança, drechs dei femnas, ecologia, e en politica coma simple ciutadana

Mai d’informacions
Sus lo banc, aquí ont s’arresta lo bus de la pòsta, lo dròlle brun, mans dins sei pòchas, torna montar lo còl de son blodon. Fau de temps per esperar... Aquí lo! Lo licèu voida sa molonada d’escolans dau vèspre. Un flòt de joves s’empega davans la portièira. Au despart: bus bondat. Leis arrèsts que seguisson acaban de lo virar en rama de metrò parisenc. Lei viatjaires montan sempre, mai degun davala pas. Lei pòrtas se barran pas pus. De crocada a la ponhada de seguretat de la pòrta, ausisse, dins mon esquina una votz de drolleta:
 
— Uèi, la mestressa nos a parlat de la guèrra, de la guèrra dei ‘‘poilus’’, n’i a que son pas mòrts! Volián pas i anar. I son pas mòrts.
 
E en resson, una autra votz:
 
— De qué? Son pas mòrts? De que cònta, ta mestressa? Son èlei qu’an sauvat la França!
 
— Non, diguèt que volián pas i anar!
 
— Fau que s’en torne a l’escòla, ta mestressa.
 
Coma i tène pas pus, ensage de faire un quart de torn per venir portar secors a la pichòta. E quau sap? Benlèu de la mestressa maudicha. O de la veritat istòrica? De l’escòla? Dau pacifisme? De la mementa dei’’ poilus’’? De mei grands que fuguèron ‘‘gasats’’? De mon reire oncle l’Adrian, tuat a 20 ans, “au camp d’orrors”.  Descobriguère la maire e sa cara de bruneta jova. Coma n’en podiái pas mai, escampère:
 
— Òc! Es verai! N’i a que vouguèron pas tuar d’autreis òmes!
 
En la vesent coma petrificada, apondère:
 
—E òc! N’i a de milions que son mòrts!
 
Ela m’aprobèt, tota rassegurada... Rai! Nos anariam pas batre. Pasmens la pichòta abandonava pas.
 
— Amai qu’aquela guèrra èra dura, talament qu’après, son grand arrestava pas de se lavar lei mans de lònga...
 
— De qué? De qué dises?
 
Lo papet, fai de temps que lei mans se le lava pas pus... Te mandèt aquò en sotalinhar sei paraulas d’un sinhe de crotz sus sa cara. La pichòta calèt. L’endeman, se’n tornava a l’escòla...
 
Tot lo temps que durèt l’escambi, una liceana m’acompanhèt dau regard e de risolets complicis. Quatre generacions de femnas dins lo bus, memòria de la guèrra de 14 a l’òbra dau temps , de la transmission de la veritat. Istòria... granda o pichòta...? De seguir.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JC Dourdet
2.

Benleu que sei un pauc neci mas 'ribe pas compréner quela frasa (pertant ai legit mantuns còps) :
" Lo papet, fai de temps que lei mans se le lava pas pus... Te mandèt aquò en sotalinhar sei paraulas d’un sinhe de crotz sus sa cara. La pichòta calèt. L’endeman, se’n tornava a l’escòla..."

Es mòrt lo papet, qu'es quò ? e la pita zo sabiá pas ?
Ai degut mancat qqr.

  • 1
  • 1
Gèli Grande Lairac en Agenés
1.

Òsca Martina per aqueste article plen d'esmoguda ...
A la prima de 2014 se faguèrem la lista "Occitània per una Euròpa dels Pòbles" que ne prenguères lo Cap èra tanben per dire non definitivament non a una Euròpa de guèrra(s).
E dins mon pais de val de Garona quand vesi l'encloscatge de la jove generacion que la prensa locala (La Dépêche du Midi, Le Petit Bleu de l'Agenais, Sud Ouest) se'n fa lo resson complici, soi pas estonat de la reaccion d'aquel jove que tòrna escupir la propaganda oficiala qu'aprenguèt pels bancs d'una escòla que pagam de nòstras talhas.
Visca lo coratge d'aquesta jove occitana que tala una Antigona moderna refusa la vertat oficiala.

  • 6
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article